
Mai he considerat el senyor Aznar model de res que desitgi per als meus fills i coneguts. I no era pel partit polític on pertany ni per les idees que defensava, sinó per la seva categoria personal. El que jo hagi pogut pensar del senyor Aznar no té res a veure al que jo pugui pensar de Rajoy, Gallardon o Piqué, ni fins i tot d'Aguirre, Camps o Zaplana, per parlar d'un mateix partit, però exportable a d'altres partits polítics.
La categoria d'una persona es demostra en les situacions més difícils, les més compromeses, quan resulta complicat dissimular, quan no hi ha temps de preparar la reacció. És en aquesta demostració personal que pots veure l'interior de la persona i jo, equivocadament o no, sempre he pensat que el fons de les persones és el que preval en les relacions personals i socials. Espero que a partir d'aquesta "anècdota" hi hagi més persones que obrin els ulls a la figura i persona de l'expresident.
Feu una repassada a polítics de tots els temps i trobareu veritables "senyors", de tots els colors polítics, i també hi trobareu personatges que tots desitjaríem oblidar.
1 comentari:
Molt ben dit, aquest és la primera "opció".
Publica un comentari a l'entrada