Quan només coneixes allò que pots llegir a la premsa es fa difícil treure'n una opinió sense por d'equivocar-te. Vull dir que si només ho reps per un canal fàcilment sospites que hi pot haver un joc d'interessos perquè t'arribi d'aquella manera.
Hi ha, però, diferents maneres de procedir i malauradament la més usual no és pas la millor. Fixeu-vos en els fòrums internautes que es reprodueixen a partir de qualsevol notícia periodística. Hi trobeu gaires aportacions, encara que tinguin un sentit crític? oi que no? oi que predomina l'insult gratuït i barroer? És aquest el nivell dels protagonistes de la nostra societat?
Potser sóc pessimista, però no puc veure-ho bé. Faig l'esforç de llegir un parell o tres d'apunts, i no hi detecto cap crítica constructiva. Fins i tot en aquells escrits que em generen contrarietats, aquelles notícies que em desagraden, els apunts que hi llegeixo, lluny de solidaritzar-m'hi, em provoquen distanciament i no hi puc aprendre res de profit.
Tot això ha vingut arran de la notícia de la visita del ministre Blanco a Catalunya i de l'acord sobre el servei de rodalies, una transferència pendent des de fa molt temps, massa temps, com tants d'altres acords que encara pengen d'un fil.
Fa molts mesos que la desconfiança presideix les nostres relacions amb Madrid, i ja no saps què creure; de fet més aviat creus que no n'hi ha un pam de net i que tot plegat queda en promeses que no es compleixen mai. La classificació del Barça ha suavitzat les repercussions de la visita de Blanco, per ara, però com tot, el present es torna passat i la nostra memòria és molt fràgil i se l'emporta el vent.
El tripartit confia, l'oposició recela, cadascú juga el paper que li pertoca, i la societat catalana comença a estar molt cansada de tot plegat. No cal esperar els resultats de les eleccions europees per adonar-se que la desafecció avança a marxes forçades i tots en som responsables. O hi posem ganes, o ho engegarem tot a rodar.
Hi ha, però, diferents maneres de procedir i malauradament la més usual no és pas la millor. Fixeu-vos en els fòrums internautes que es reprodueixen a partir de qualsevol notícia periodística. Hi trobeu gaires aportacions, encara que tinguin un sentit crític? oi que no? oi que predomina l'insult gratuït i barroer? És aquest el nivell dels protagonistes de la nostra societat?
Potser sóc pessimista, però no puc veure-ho bé. Faig l'esforç de llegir un parell o tres d'apunts, i no hi detecto cap crítica constructiva. Fins i tot en aquells escrits que em generen contrarietats, aquelles notícies que em desagraden, els apunts que hi llegeixo, lluny de solidaritzar-m'hi, em provoquen distanciament i no hi puc aprendre res de profit.
Tot això ha vingut arran de la notícia de la visita del ministre Blanco a Catalunya i de l'acord sobre el servei de rodalies, una transferència pendent des de fa molt temps, massa temps, com tants d'altres acords que encara pengen d'un fil.
Fa molts mesos que la desconfiança presideix les nostres relacions amb Madrid, i ja no saps què creure; de fet més aviat creus que no n'hi ha un pam de net i que tot plegat queda en promeses que no es compleixen mai. La classificació del Barça ha suavitzat les repercussions de la visita de Blanco, per ara, però com tot, el present es torna passat i la nostra memòria és molt fràgil i se l'emporta el vent.
El tripartit confia, l'oposició recela, cadascú juga el paper que li pertoca, i la societat catalana comença a estar molt cansada de tot plegat. No cal esperar els resultats de les eleccions europees per adonar-se que la desafecció avança a marxes forçades i tots en som responsables. O hi posem ganes, o ho engegarem tot a rodar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada