Demà és el darrer dia de campanya electoral al País Basc i a Galícia, i dissabte la jornada de reflexió en què no es pot fer campanya. La pregunta que em faig, després de tots els comentaris sobre l'actuació del jutge Garzón, és de si també sabrà estar tot un dia, o posem-ne dos, sense obrir la boca ni fer cap gesticulació, que mereixi ser publicada.
Segons ha vingut criticant el Partit Popular, el senyor Garzón ha estat sobreactuant per la coincidència amb les dues campanyes electorals. El senyor Garzón, al ulls del PP, ha actuat en benefici del PSOE, però crec que subestimen al jutge Garzón, que des de sempre ha anat a la seva sense preocupar-se gens del què dirien, o més aviat preocupant-se suficientment que tothom parlés d'ell encara que fos per bé.
Si fem memòria recordaríem quan el jutge Garzón va veure frustrada la seva carrera política en no ser nomenat ministre pel llavors president Felipe González. Casualment o no, les seves actuacions, a partir d'aquell moment, varen ser poc favorables al PSOE. Acusar a qui no ens agraden les seves decisions i actuacions, com a amics dels nostres adversaris, és un error que hi caiem sovint. Entenc que l'objectivitat, en aquestes circumstàncies, és difícil.
Potser perquè estic cansat pel ritme de treball actual, però haig de dir que enyoro aquell temps que actuàvem en positiu, i ens movíem més pel que podíem fer, que no pas per allò que no ens deixen fer. Serà nostàlgia, però hi havia moments vibrants, que els joves d'avui no hauran viscut. No sé si la moguda del dia 7 de març a Brussel·les podria passar per un d'aquests moments d'il·lusió i projecte comú. En aquest sentit sóc molt pessimista.
Segons ha vingut criticant el Partit Popular, el senyor Garzón ha estat sobreactuant per la coincidència amb les dues campanyes electorals. El senyor Garzón, al ulls del PP, ha actuat en benefici del PSOE, però crec que subestimen al jutge Garzón, que des de sempre ha anat a la seva sense preocupar-se gens del què dirien, o més aviat preocupant-se suficientment que tothom parlés d'ell encara que fos per bé.
Si fem memòria recordaríem quan el jutge Garzón va veure frustrada la seva carrera política en no ser nomenat ministre pel llavors president Felipe González. Casualment o no, les seves actuacions, a partir d'aquell moment, varen ser poc favorables al PSOE. Acusar a qui no ens agraden les seves decisions i actuacions, com a amics dels nostres adversaris, és un error que hi caiem sovint. Entenc que l'objectivitat, en aquestes circumstàncies, és difícil.
Potser perquè estic cansat pel ritme de treball actual, però haig de dir que enyoro aquell temps que actuàvem en positiu, i ens movíem més pel que podíem fer, que no pas per allò que no ens deixen fer. Serà nostàlgia, però hi havia moments vibrants, que els joves d'avui no hauran viscut. No sé si la moguda del dia 7 de març a Brussel·les podria passar per un d'aquests moments d'il·lusió i projecte comú. En aquest sentit sóc molt pessimista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada