El senyor Duran Lleida és un dels polítics que rep més crítica si ho calculem proporcionalment al paper que juga i les vegades que surt a la premsa. Ho dic perquè n'hi ha que són molt criticats, però també surten més als diaris.
Penso que moltes vegades les crítiques al senyor Duran són injustificades o com a molt exagerades, i sempre he cregut que tenia una militància activa entre els seus adversaris; molta gent que li tenia una mania especial, per no parlar d'odis.
Ahir, mentre llegia el diari, vaig quedar sorprès per les seves declaracions sobre la inconstitucionalitat de l'Estatut. De seguida vaig pensar que aquestes afirmacions portarien cua, perquè despertarien tots els seus enemics, però a més s'hi afegiria molta més gent.
Acabo de llegir la notícia en què Duran i Lleida reconeix l'error i pretén justificar les seves paraules, donant-li un altre sentit. Segons diu ara, el cos central de l'Estatut és constitucional, i en tot cas es pot trobar algun element inconstitucional atesa l'extensió del seu text. A mi, però, no em soluciona res, ja que sempre he entès que els defensors de l'Estatut estaven convençuts de la seva plena constitucionalitat, o si més no, que ho dissimulaven prou bé per no donar ales als adversaris.
Dins la pugna entre els dos partits col·ligats, i més concretament els seus líders, Duran acaba de perdre uns quants punts i un motiu més per ser criticat pel sector més radical de Convergència i Unió, potser els que defensarien un trencament de la coalició perquè entenen que Unió Democràtica és per a ells com una sangonera o una lapa.
Sigui com sigui, no sé si aquestes declaracions li poden fer més mal al nostre Estatut, que ja fa temps que es troba a l'UCI, a les mans d'uns metges que estan més per rematar-lo que no pas curar-lo.
Penso que moltes vegades les crítiques al senyor Duran són injustificades o com a molt exagerades, i sempre he cregut que tenia una militància activa entre els seus adversaris; molta gent que li tenia una mania especial, per no parlar d'odis.
Ahir, mentre llegia el diari, vaig quedar sorprès per les seves declaracions sobre la inconstitucionalitat de l'Estatut. De seguida vaig pensar que aquestes afirmacions portarien cua, perquè despertarien tots els seus enemics, però a més s'hi afegiria molta més gent.
Acabo de llegir la notícia en què Duran i Lleida reconeix l'error i pretén justificar les seves paraules, donant-li un altre sentit. Segons diu ara, el cos central de l'Estatut és constitucional, i en tot cas es pot trobar algun element inconstitucional atesa l'extensió del seu text. A mi, però, no em soluciona res, ja que sempre he entès que els defensors de l'Estatut estaven convençuts de la seva plena constitucionalitat, o si més no, que ho dissimulaven prou bé per no donar ales als adversaris.
Dins la pugna entre els dos partits col·ligats, i més concretament els seus líders, Duran acaba de perdre uns quants punts i un motiu més per ser criticat pel sector més radical de Convergència i Unió, potser els que defensarien un trencament de la coalició perquè entenen que Unió Democràtica és per a ells com una sangonera o una lapa.
Sigui com sigui, no sé si aquestes declaracions li poden fer més mal al nostre Estatut, que ja fa temps que es troba a l'UCI, a les mans d'uns metges que estan més per rematar-lo que no pas curar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada