Avui podria continuar parlant de la posició del PSC davant l'incompliment del govern del PSOE de la lletra de l'Estatut aprovat. Sobretot podria parlar de les reaccions de polítics socialistes de diferents comunitats autònomes, que utilitzen un llenguatge fal·laç, per culpar el PSC i el catalans en general de voler ser més rics que els altres, quan ells saben o haurien de saber que això no és cert. La solidaritat nosaltres no la neguem, en canvi no estem d'acord en patir problemes financers per satisfer capricis d'altres comunitats autònoms. Digueu-ne capricis o serveis per sobre dels mínims imprescindibles.
Deixo, però que en parli la premsa escrit i oral, que tenen una bona excusa per omplir planes i hores de programa, i malèficament ens poden continuar insultant i carregar-nos el mort, i jo em dedico a parlar del referèndum que avui es celebra a Bolívia per ratificar o revocar els governadors que varen ser elegits el 2005, i també al mateix president Evo Morales.
Parlar d'Amèrica del Sud és molt complicat per la seva complexitat, i jo no en tinc prou coneixements com per prendre postura i encara menys donar la meva opinió. Es tracta només de mirar el que passa, a partir de les notícies que ens arriben, de qui ens arriben, i reflexionar sobre les reaccions de la gent.
Em refereixo la gent d'aquí, perquè la d'allà tampoc la podem calibrar bé. La gent d'aquí que ens movem per impulsos, i resulta que Evo Morales havia de ser el millor president del país. I potser ho és, no ho poso en dubte, simplement observar què ha passat en unes quantes regions autonomistes que s'han revelat contra el president. Sigui el que sigui, i passi el que passi, ningú podrà negar que la raó mai és única i no hi ha ningú que en tingui la possessió.
M'agradaria anar a fons per estudiar si les regions autonomistes són les insolidàries, les que no volen anar finançant eternament les regions més pobres. La solidaritat està precisament lligada en les diferències socials, i el govern de l'estat és qui se n'ha de preocupar. Ser solidari, però, no vol dir ser ruc, o algú diria, ser cornut i pagar el beure.
Evo Morales va guanyar les eleccions sota la imatge d'un president del poble per al poble. Una imatge que ven molt. Caldrà veure si Evo Morales rep el suport de la seva gent i posa en evidència qui es vol riure del poble, o si el seu pas per la presidència ha estat un miratge.
No em féssiu parlar de Veneçuela, perquè aquí m'hi perdo del tot, encara que ho trobo tot molt coherent.
Avui sabrem els resultats, però avui no s'haurà acabat res, perquè tot continuarà endavant, amb més o menys força. A casa nostra tampoc es va acabar res ahir, dia 9 d'agost de 2008, dos anys justos després de posar-se en marxa el nou Estatut. També tot continuarà, encara que no sabem massa cap on. O potser ho sabem massa!
Deixo, però que en parli la premsa escrit i oral, que tenen una bona excusa per omplir planes i hores de programa, i malèficament ens poden continuar insultant i carregar-nos el mort, i jo em dedico a parlar del referèndum que avui es celebra a Bolívia per ratificar o revocar els governadors que varen ser elegits el 2005, i també al mateix president Evo Morales.
Parlar d'Amèrica del Sud és molt complicat per la seva complexitat, i jo no en tinc prou coneixements com per prendre postura i encara menys donar la meva opinió. Es tracta només de mirar el que passa, a partir de les notícies que ens arriben, de qui ens arriben, i reflexionar sobre les reaccions de la gent.
Em refereixo la gent d'aquí, perquè la d'allà tampoc la podem calibrar bé. La gent d'aquí que ens movem per impulsos, i resulta que Evo Morales havia de ser el millor president del país. I potser ho és, no ho poso en dubte, simplement observar què ha passat en unes quantes regions autonomistes que s'han revelat contra el president. Sigui el que sigui, i passi el que passi, ningú podrà negar que la raó mai és única i no hi ha ningú que en tingui la possessió.
M'agradaria anar a fons per estudiar si les regions autonomistes són les insolidàries, les que no volen anar finançant eternament les regions més pobres. La solidaritat està precisament lligada en les diferències socials, i el govern de l'estat és qui se n'ha de preocupar. Ser solidari, però, no vol dir ser ruc, o algú diria, ser cornut i pagar el beure.
Evo Morales va guanyar les eleccions sota la imatge d'un president del poble per al poble. Una imatge que ven molt. Caldrà veure si Evo Morales rep el suport de la seva gent i posa en evidència qui es vol riure del poble, o si el seu pas per la presidència ha estat un miratge.
No em féssiu parlar de Veneçuela, perquè aquí m'hi perdo del tot, encara que ho trobo tot molt coherent.
Avui sabrem els resultats, però avui no s'haurà acabat res, perquè tot continuarà endavant, amb més o menys força. A casa nostra tampoc es va acabar res ahir, dia 9 d'agost de 2008, dos anys justos després de posar-se en marxa el nou Estatut. També tot continuarà, encara que no sabem massa cap on. O potser ho sabem massa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada