Podria haver-ho titulat diferent i parlar de la revolució al sistema sanitari català, o bé una cosa semblant, perquè el canvi que hi ha hagut, si més no aparent i constatable des de fora, és important quant al paper de les infermeres i infermers que com a mínim al centres d'atenció primària (CAP) han passat d'actuar de simples auxiliars administratius, a desenvolupar tasques fins ara assignades de manera exclusiva als metges i metgesses.
No fa pas tants mesos que quan anaves al CAP a buscar les receptes dels medicaments que mes rere mes vas prenent, demanaves hora a la infermera, que és qui, gràcies a la tecnologia, comprovava els medicaments receptats pel metge i la seva dosi, per confeccionar les receptes.
Posteriorment aquesta feina la varen passar al personal administratiu, alliberant les infermeres i infermers, que d'aquesta manera podien dedicar-se més en els temes propis de la seva carrera professional. El sistema d'expedició també va canviar i en aquests moments tens hora cada tres mesos perquè et lliurin les receptes del trimestre. Ens avisen, però, que això també canviarà i ja no caldrà anar al CAP sinó que ens lliuraran una targeta que ens servirà per anar directament a la farmàcia a comprar els medicaments prescrits.
Aquesta setmana sortia la notícia que l'Institut Català de la Salut estava accelerant la implantació d'un pla que consisteix que la infermeria sigui la primera assistència del pacient que arriba al CAP sense tenir concertada la visita, evitant que tota aquesta gent vagi a col·lapsar el servei d'urgències dels hospitals, o bé que la consulta mèdica quedi saturada.
El tema no és senzill perquè no s'ha d'entendre com una utilització de les infermeres perquè no hi ha prou metges, sinó en tot cas, i tal com des del Col·legi es manifesta, si es tracta d'ampliar les funcions de les infermeres se n'ha de parlar amb aquest col·lectiu. Tampoc el Col·legi de metges ho veu del tot clar i avisa que aquesta pràctica no ha de portar que altres professionals realitzin tasques que els correspon als metges.
Des del total desconeixement intern d'aquesta conselleria, a vegades tinc la impressió que es prenen decisions molt a la lleugera sense haver-ho consensuat, o fins i tot parlat, als professionals i personal afectat. Segur que recordareu el tema de les jubilacions forçades i altres mesures preses en aquests darrers anys.
Entenc que les infermeres s'han de deixar de veure com unes ajudants dels metges, i saber apreciar la seva professionalitat, marcant clarament quines són les tasques d'un i altre col·lectiu professional. S'han de destacar les seves potencialitats i treure'n més profit dels seus coneixements i preparació acadèmica, però mai convertint-les en l'ase dels cops, per una mala gestió sanitària o manca de planificació.
Si bé és cert, com diu el president del Col·legi de metges, el doctor Miquel Bruguera, que la gent demana pel metge, si es fa bé la feina i s'explica, les persones començaran a entendre quin és el paper de les infermeres i infermers, i sabran apreciar la seva professionalitat. Cal doncs consens i ganes de fer bé les coses, l'administració i els professionals sanitaris.
No fa pas tants mesos que quan anaves al CAP a buscar les receptes dels medicaments que mes rere mes vas prenent, demanaves hora a la infermera, que és qui, gràcies a la tecnologia, comprovava els medicaments receptats pel metge i la seva dosi, per confeccionar les receptes.
Posteriorment aquesta feina la varen passar al personal administratiu, alliberant les infermeres i infermers, que d'aquesta manera podien dedicar-se més en els temes propis de la seva carrera professional. El sistema d'expedició també va canviar i en aquests moments tens hora cada tres mesos perquè et lliurin les receptes del trimestre. Ens avisen, però, que això també canviarà i ja no caldrà anar al CAP sinó que ens lliuraran una targeta que ens servirà per anar directament a la farmàcia a comprar els medicaments prescrits.
Aquesta setmana sortia la notícia que l'Institut Català de la Salut estava accelerant la implantació d'un pla que consisteix que la infermeria sigui la primera assistència del pacient que arriba al CAP sense tenir concertada la visita, evitant que tota aquesta gent vagi a col·lapsar el servei d'urgències dels hospitals, o bé que la consulta mèdica quedi saturada.
El tema no és senzill perquè no s'ha d'entendre com una utilització de les infermeres perquè no hi ha prou metges, sinó en tot cas, i tal com des del Col·legi es manifesta, si es tracta d'ampliar les funcions de les infermeres se n'ha de parlar amb aquest col·lectiu. Tampoc el Col·legi de metges ho veu del tot clar i avisa que aquesta pràctica no ha de portar que altres professionals realitzin tasques que els correspon als metges.
Des del total desconeixement intern d'aquesta conselleria, a vegades tinc la impressió que es prenen decisions molt a la lleugera sense haver-ho consensuat, o fins i tot parlat, als professionals i personal afectat. Segur que recordareu el tema de les jubilacions forçades i altres mesures preses en aquests darrers anys.
Entenc que les infermeres s'han de deixar de veure com unes ajudants dels metges, i saber apreciar la seva professionalitat, marcant clarament quines són les tasques d'un i altre col·lectiu professional. S'han de destacar les seves potencialitats i treure'n més profit dels seus coneixements i preparació acadèmica, però mai convertint-les en l'ase dels cops, per una mala gestió sanitària o manca de planificació.
Si bé és cert, com diu el president del Col·legi de metges, el doctor Miquel Bruguera, que la gent demana pel metge, si es fa bé la feina i s'explica, les persones començaran a entendre quin és el paper de les infermeres i infermers, i sabran apreciar la seva professionalitat. Cal doncs consens i ganes de fer bé les coses, l'administració i els professionals sanitaris.
1 comentari:
el que està clar és que cal rendibilitzar al màxim els recursos que es destinen a la Sanitat, que són molts
Publica un comentari a l'entrada