dilluns, 18 d’agost del 2008

Santuari Ntra. Sra. del Far

Com ja va essent habitual, avui, jornada festiva a Arenys de Mar, hem fet cap al Far, a la comarca de la Garrotxa, sobre el pantà de Susqueda, a passar-hi el dia i compartir-lo amb el pare, l'avi Jaume, que hi acostuma passar uns dies a l'estiu.
En ser un dia feiner per a la majoria dels mortals, i tot i ser temporada de vacances, a la que t'enfiles una mica a munt el món s'eixampla i et toquen molts més metres quadrats per persona. El Far no és una excepció i deixant de banda els circuits turístiques que, dues vegades a la setmana hi porten a dinar a uns cent cinquanta turistes, la resta de la jornada es manifesta silent i en família.
Això és el que ha passat a partir de les 4h o 2/4 de 5 de la tarda. Al vespre, a l'hora de sopar, no senties ni una mosca, de tant en tant algun comentari en veu baixa, de l'estil: "no se sent ni un cotxe".
Aquesta és la pau que una mica tots necessitaríem, encara que fos només un parell de dies. S'ha de fer l'esforç de no connectar la televisió ni la ràdio, perquè llavors l'aïllament perseguit desapareix i et converteixes de cop en urbanita, encara que virtual.
La tornada no l'hem fet per Vic, com acostumem, sinó per Amer, Anglès i Santa Coloma de Farners. Ha estat per allò de variar una mica. Més o menys hem trigat la mateixa estona, la família un xic adormida, perquè... per la Mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc (les 9h.)