Ja fa molts anys que vaig deixar l'escola, però m'imagino que no haurà canviat massa i els forçuts continuaran dictant les normes del grup, començant per decidir qui hi entra i qui no. Suposo que recordareu situacions conflictives en què la raó venia dictada per la força, doncs, l'escola, també en això t'alliçona per a la vida, però la llàstima és que en comptes d'ensenyar-nos la manera de corregir-ho, ens prepara per suportar-ho.
Aquests dies estem vivint una situació que no és nova, sinó que es repeteix contínuament. A Rússia, que té un potencial considerable, se li permet mantenir les forces militars dins l'estat veí, amb certes protestes perquè no sigui dit, però sense resultats efectius. No voldria pas tornar a la guerra freda, però tampoc m'agrada que els forts facin i desfacin al seu aire.
Al bell mig hi ha els sentiments d'independència de dues nacions dins l'estat georgià, i nosaltres, que tenim els nostres ideals independentistes, autonomistes o federalistes, els podem entendre. La qüestió és si Rússia pot ser el millor aliat per aconseguir la desitjada independència, i a quin preu. Els més malpensats diran que Rússia vol incorporar les dues nacions al seu estat, i els més innocents que la seva actuació ha estat motivada per defensar-los dels georgians. De fet aquests varen brindar a cap preu la millor excusa per entrar a Geòrgia.
A mi, em permetreu que continuï malfiant-me de les organitzacions internacionals, i de la seva justa capacitat per, ja no dic actuar, sinó simplement opinar. Amb situacions com l'actual et vénen ganes de tancar la tele i dedicar-te a casa, que prou feina tenim. De confiança... ben poca, per no dir gens.
Aquests dies estem vivint una situació que no és nova, sinó que es repeteix contínuament. A Rússia, que té un potencial considerable, se li permet mantenir les forces militars dins l'estat veí, amb certes protestes perquè no sigui dit, però sense resultats efectius. No voldria pas tornar a la guerra freda, però tampoc m'agrada que els forts facin i desfacin al seu aire.
Al bell mig hi ha els sentiments d'independència de dues nacions dins l'estat georgià, i nosaltres, que tenim els nostres ideals independentistes, autonomistes o federalistes, els podem entendre. La qüestió és si Rússia pot ser el millor aliat per aconseguir la desitjada independència, i a quin preu. Els més malpensats diran que Rússia vol incorporar les dues nacions al seu estat, i els més innocents que la seva actuació ha estat motivada per defensar-los dels georgians. De fet aquests varen brindar a cap preu la millor excusa per entrar a Geòrgia.
A mi, em permetreu que continuï malfiant-me de les organitzacions internacionals, i de la seva justa capacitat per, ja no dic actuar, sinó simplement opinar. Amb situacions com l'actual et vénen ganes de tancar la tele i dedicar-te a casa, que prou feina tenim. De confiança... ben poca, per no dir gens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada