Avui és el dia internacional del Blog, una manera de recordar a totes les persones que dia rere dia escrivim la nostra història en aquest diari personal, virtual, que no som els únics, sinó que n'hi ha molts més que fan el mateix, la immensa majoria dels quals no en tindrem mai coneixement.
No sóc un gran partidari dels "dia del...", però tampoc en defujo; penso que sentir-te "part de", ajuda a adquirir aquell sentiment de solidaritat i complicitat que fa més fàcil la vida en societat, evitant que l'individualisme t'aïlli de tot i tothom.
És el quart BlogDay, i la recomanació que es fa és la d'enllaçar cinc blogs que consideris interessants, i els ho comuniquis, i incorporis al teu post l'enllaç al web del BlogDay
Haig de reconèixer que no dedico massa temps a llegir altres blogs; la veritat és que amb prou feines tinc temps d'escriure el meu post diari, i no és bo, perquè és llegint que aprens. De totes maneres hi ha alguns blogs que acostumo a visitar sovint, i també practico l'exercici del next blog que et permet anar visitant, a l'atzar, blogs de diferent gent de diversos països.
Com que no tinc unes adreces concretes d'altres països, relacionaré cinc blogs nostrats que de tant en tant visito:
Itching like grass - que em consta que alguna vegada em visita i em deixa comentaris, cosa que jo no faig gaire.
També visito el blog d'en Saül Gordillo, qui per cert va ser als vespres digitals d'aquest estiu, per presenta el seu llibre Nació.cat. El relaciono perquè considero que és un dels referent blocaires del nostre país. A més hi ha la visita obligada a Poliblocs.cat si vols estar al dia políticament parlant.
D'Arenys, alguns dels quals els tinc enllaçats des del meu blog, els acostumo a visitar una mica tots, i en tot cas en la seva representació, esmento el blog d'en Maiol Sanaüja, que té molta empenta.
A la web Catalans a Dublin.com hi trobes entre altres temes un llistat de 58 blogs de catalans i catalanes que han anat a viure a Irlanda. Jo hi he arribat per aquell cúmul de casualitats, perquè Irlanda és un país que en guardo un bon record, al marge de que la meva família, enguany hi ha passat tot un mes. Un dia vaig arribar al blog de la Noemí, a qui no conec ni mai he penjat cap comentari, però em va semblar interessant el que hi escrivia.
Avui, a la conferència sobre el dejuni en el mes del Ramadan, quan em deien que era un mes de reflexió, de pregària, jo pensava en el que sempre repeteixo sobre la necessitat d'aturar-te de tant en tant, per pensar i reflexionar. El Ramadan és una actuació col·lectiva, és una reflexió col·lectiva. Tenim moltes coses per aprendre, però el més important és conèixer i respectar.
No sóc un gran partidari dels "dia del...", però tampoc en defujo; penso que sentir-te "part de", ajuda a adquirir aquell sentiment de solidaritat i complicitat que fa més fàcil la vida en societat, evitant que l'individualisme t'aïlli de tot i tothom.
És el quart BlogDay, i la recomanació que es fa és la d'enllaçar cinc blogs que consideris interessants, i els ho comuniquis, i incorporis al teu post l'enllaç al web del BlogDay
Haig de reconèixer que no dedico massa temps a llegir altres blogs; la veritat és que amb prou feines tinc temps d'escriure el meu post diari, i no és bo, perquè és llegint que aprens. De totes maneres hi ha alguns blogs que acostumo a visitar sovint, i també practico l'exercici del next blog que et permet anar visitant, a l'atzar, blogs de diferent gent de diversos països.
Com que no tinc unes adreces concretes d'altres països, relacionaré cinc blogs nostrats que de tant en tant visito:
Itching like grass - que em consta que alguna vegada em visita i em deixa comentaris, cosa que jo no faig gaire.
També visito el blog d'en Saül Gordillo, qui per cert va ser als vespres digitals d'aquest estiu, per presenta el seu llibre Nació.cat. El relaciono perquè considero que és un dels referent blocaires del nostre país. A més hi ha la visita obligada a Poliblocs.cat si vols estar al dia políticament parlant.
D'Arenys, alguns dels quals els tinc enllaçats des del meu blog, els acostumo a visitar una mica tots, i en tot cas en la seva representació, esmento el blog d'en Maiol Sanaüja, que té molta empenta.
A la web Catalans a Dublin.com hi trobes entre altres temes un llistat de 58 blogs de catalans i catalanes que han anat a viure a Irlanda. Jo hi he arribat per aquell cúmul de casualitats, perquè Irlanda és un país que en guardo un bon record, al marge de que la meva família, enguany hi ha passat tot un mes. Un dia vaig arribar al blog de la Noemí, a qui no conec ni mai he penjat cap comentari, però em va semblar interessant el que hi escrivia.
Avui, a la conferència sobre el dejuni en el mes del Ramadan, quan em deien que era un mes de reflexió, de pregària, jo pensava en el que sempre repeteixo sobre la necessitat d'aturar-te de tant en tant, per pensar i reflexionar. El Ramadan és una actuació col·lectiva, és una reflexió col·lectiva. Tenim moltes coses per aprendre, però el més important és conèixer i respectar.
1 comentari:
Bé, jo tampoc deixo comentaris a tothom que visito. Ho entenc perfectament.
Publica un comentari a l'entrada