dimecres, 13 d’agost del 2008

El finançament que no arriba

Es podia llegir avui a La Vanguardia l'article de l'alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, on una vegada més treu el tema del finançament dels ajuntaments, i ho fa aprofitant la negociació, o millor dit, la discussió sobre el finançament autonòmic, recordant que fa més de trenta anys que se'n parla, però que ningú mou fitxa.
S'han fet tot tipus d'estudis i estadístiques sobre competències impròpies, que les administracions locals es veuen obligades a realitzar sense tenir prou finançament, en detriment de la ciutadania. Bustos demana el 100% del finançament, i també en les competències derivades de l'Estatut, millorant l'aportació econòmica per a la resta de serveis.
Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho: amb l'arribada d'exalcaldes a ministres del govern de Madrid i consellers de la Generalitat, i a la mateixa presidència, havia de ser una garantia per el reconeixement del dèficit que arrosseguen els ajuntaments.
La Comissió municipalista de Catalunya, integrada per la mateixa FMC i l'altra institució representant de la resta de municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, treballen per trobar propostes que puguin posar-se en pràctica a curt termini, a l'espera de decidir el nou marc financer, on els ajuntaments rebin el percentatge just d'acord amb la necessitat de despesa local.
Els ajuntaments, com tota administració pública, tenim l'obligació de rendibilitzar al màxim els recursos econòmics, treballant per aconseguir el millor servei amb eficiència i també eficàcia, però necessitem els recursos mínims imprescindibles per tirar endavant la nostra gestió, que no és altra que la de satisfer les necessitats de creixement econòmic de la ciutadania a qui representem.
Parlar d'administració única és una utopia, però no em resisteixo a apuntar-ho com objectiu últim basat en la idea que l'administració pública (totes) està al servei de l'administrat. Si no partim d'aquesta idea, no és possible apropar l'administració al ciutadà, i continuarem reclamant, discutint i planyent-nos de la situació en què es troben els nostres ajuntaments, i de la poca credibilitat que ens mereixen els seus gestors polítics.