Nois, el conseller Castells cada dia m'agrada més. Ja sé que hi ha molta gent que està esperant el moment en que el conseller hagi de callar i dir Amén al govern de Madrid, però jo no hi penso, que no vol dir que no ho temi, però crec que passi el que passi serà diferent a com era abans, i que tota aquesta resistència clarivident, justificada i raonada aconseguirà resultats. La pregunta que ens podem fer serà quins i de quina quantia?
Per primera vegada veig un govern català que planta cara al govern espanyol, sabent que li fa mal. Li fa mal perquè des de Madrid encara es pensa en clau PSOE, que les coses es decideixen des del centre, com ha passat, per exemple, amb el PP a l'hora d'imposar la senyora Camacho.
Per primera vegada el PSC manté un pols important i de força dies de durada, amb el partit que d'alguna manera se l'havia fet seu. Zapatero, que el tinc per una persona intel·ligent, no pot deixar de banda el posicionament del PSC, i crec que és hora que la resta de partits nacionals, li faci costat, és a dir, que no busqui interessos partidistes per sobre dels que ara toca defensar més que mai: els interessos de tots els catalans.
Està passant el que molts demanaven i jo hi he cregut sempre, però no em vull deixar portar per sentimentalismes ni cops d'ingenuïtat. La posició del PSC té un límit, i no sabem com s'hi arribarà. Si s'hi arriba massa enfeblit, potser els resultats no seran els que desitjaríem. Però permeteu-me que pensi que en els pitjors dels casos haurem fet un pas important.
3 comentaris:
Castells hauria de ser el proper candidat del PSC a la Generalitat. Jo, és clar, no el votaria mai perquè estic servit, però és l'únic que penso que pot agradar a persones com tu i altres socialistes d'Arenys de Mar. Seguir fent seguidisme del PSOE no pot portar sinó a la davallada irreversible.
Si no hi ha algú que remarqui les diferencies i sobretot els fets finals, no servirà per res més que fer veure que el PSC ha fet tot el que ha pogut.
Al final ERC donarà en safata al PSC l'exclusivitat de la defensa de Catalunya.
Però el problema és que el PSC, en la seva majoria de dirigents, tenen en ment només Espanya amb una Catalunya com una regió més o menys autònoma.
Estem jugant amb foc donant al PSC el protagonisme d'aquesta negociació.
A l'enemic ni aigua!, es massa fort per donar-l'hi cap oportunitat.
Com a independentista, estem cagant-l'ha plenament.
Salut i Independència
Manel
Com que aquests, com sempre no baixaran del ruc, veurem si el PSC realment planta cara,l'única manera és utilitzant els 25 diputats pels interessos de qui els va votar ( encara que tots sabem que la major part d'aquests van votar Zapatero )així és com es planta cara, altres situacions com la posició del mateix Castells em semblen tocs de maquillatge per tenir la parròquia mes o menys contenta
Publica un comentari a l'entrada