Confesso que no sóc gaire aficionat a les curses ciclistes, encara que de jove havia fet força quilòmetres. Llavors no hi havia tantes motos com ara. A Cantonigròs, on aquests dies es celebra el festival internacional de cant coral, els nois i noies anàvem amunt i avall amb la bici. Ara no em veus cap.
Deia que no sóc aficionat a seguir les voltes ciclistes, però per poc que llegeixis els diaris o miris les notícies de la televisió, quan hi ha alguna cursa en marxa sempre t'assabentes dels resultats, de qui ha guanyat l'etapa, de qui porta el mallot groc o rosa...
Darrerament, però, i jo diria que aquests dies com mai, et fas un tip de sentir que tal o tal altre corredor l'han descobert que es dopava i s'ha retirat de la cursa, i també l'equip sencer. Us haig de dir que no tinc ni idea de qui va primer, gairebé amb pro feines sé si es tracta del Giro o del Tour, però sí que m'he assabentat de tots els dopats, o presumptivament dopats.
No sé si això és el final del ciclisme, però el que és cert és que li caldrà esforços per recuperar el prestigi esportiu. Sempre havíem comentat que era un esport dur, que els corredors havien de tenir una gran força i també intel·ligència per dosificar esforços. A vegades s'havia dit d'ells que eren sobrenaturals, perquè la seva resistència arribava a límits insospitats. Després ha vingut el dopatge que ha fet sospitar dels d'ara i dels d'abans, quan encara no es feien els controls, sobretot amb la tecnologia actual.
Ja sé que no és l'únic esport on hi ha dòping, però la diferència està en la quantitat d'esportistes a qui se'ls ha descobert i per tant sancionat. No podem posar a tothom al mateix sac, però mai més podrem seguir les curses ciclistes amb la tranquil·litat, confiança i fe en els corredors. Sempre tindrem el dubte de si al final es descobrirà el frau que tiri per terra l'espectacle que hem acabat de presenciar.
Desconec per on s'ha de començar, però animaria a responsables d'equips, serveis mèdics i entrenadors, que fessin un esforç per tornar a col·locar el món del ciclisme on li correspon, i animessin els ciclistes a treballar amb les pròpies capacitats, i fer-los adonar de l'error que cometen, perquè no només pretenen enganyar a tothom, sinó que s'enganyen ells mateixos.
Deia que no sóc aficionat a seguir les voltes ciclistes, però per poc que llegeixis els diaris o miris les notícies de la televisió, quan hi ha alguna cursa en marxa sempre t'assabentes dels resultats, de qui ha guanyat l'etapa, de qui porta el mallot groc o rosa...
Darrerament, però, i jo diria que aquests dies com mai, et fas un tip de sentir que tal o tal altre corredor l'han descobert que es dopava i s'ha retirat de la cursa, i també l'equip sencer. Us haig de dir que no tinc ni idea de qui va primer, gairebé amb pro feines sé si es tracta del Giro o del Tour, però sí que m'he assabentat de tots els dopats, o presumptivament dopats.
No sé si això és el final del ciclisme, però el que és cert és que li caldrà esforços per recuperar el prestigi esportiu. Sempre havíem comentat que era un esport dur, que els corredors havien de tenir una gran força i també intel·ligència per dosificar esforços. A vegades s'havia dit d'ells que eren sobrenaturals, perquè la seva resistència arribava a límits insospitats. Després ha vingut el dopatge que ha fet sospitar dels d'ara i dels d'abans, quan encara no es feien els controls, sobretot amb la tecnologia actual.
Ja sé que no és l'únic esport on hi ha dòping, però la diferència està en la quantitat d'esportistes a qui se'ls ha descobert i per tant sancionat. No podem posar a tothom al mateix sac, però mai més podrem seguir les curses ciclistes amb la tranquil·litat, confiança i fe en els corredors. Sempre tindrem el dubte de si al final es descobrirà el frau que tiri per terra l'espectacle que hem acabat de presenciar.
Desconec per on s'ha de començar, però animaria a responsables d'equips, serveis mèdics i entrenadors, que fessin un esforç per tornar a col·locar el món del ciclisme on li correspon, i animessin els ciclistes a treballar amb les pròpies capacitats, i fer-los adonar de l'error que cometen, perquè no només pretenen enganyar a tothom, sinó que s'enganyen ells mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada