diumenge, 8 de juny del 2008

Els militants d'ERC han parlat

Ahir es va conèixer el nom dels nous president i secretari general d'ERC, del quartet que es presentaven a l'elecció. No sé si es varen confirmar els pronòstics de la majoria, però tot fa pensar que sí. Potser la sorpresa ha estat que Carretero avancés a Benach en nombre de vots, essent el primer força trencador, sense arribar als límits de Renyer que va quedar molt endarrere.
Són els militants d'ERC els que n'han de treure conclusions i valorar quin ha de ser el seu futur, però el fet que formin part del govern català i de molts governs locals, amb pactes d'esquerra, fa que tots els catalans estiguem implicats, afectats, o interessats en conèixer què ens portarà el futur polític.
Com a català de la Catalunya vella, no cal dir que sempre he tingut més simpatia cap al polític de Ripoll, ciutat molt lligada al meu Vic natal. Es clar que també Carretero és de la zona, un mica més al nord, de Puigcerdà, i per tant ja ho tindria més complicat si no fos que pel seu pas pel govern de la Generalitat, i les seves declaracions inoportunes, i al meu entendre irresponsables, fa que tingui molt clar amb qui em quedaria, i per tant celebro que Puigcercós hagi guanyat.
Per als que em llegiu de fora d'Arenys de Mar, a la nostra vila també hi ha pacte d'esquerres i desconec la simpatia dels tres regidors d'ERC al govern, cap on va dirigida, i per tant desconec el seu grau de satisfacció pels resultats obtinguts. Siguin de qui siguin seguidors, la meva relació amb ells no variarà, perquè tots tres estan treballant per Arenys, que és el que importa i ens hem de dedicar.
Els equilibris dels pactes són curiosos i a vegades sorprenents, però tot el que es faci amb seny i amb voluntat de treballar pels objectius marcats, benvingut sigui. És per això que voldria un govern fort que treballés el pacte, que no arraconés a ningú, i sobretot, fes avançar la nostra nació tan poc considerada des de Madrid. Un somni: que el PSC a Madrid s'unís a les forces catalanes per aconseguir tot allò que està escrit a l'Estatut, el més aviat possible, i sense cap tipus de retall. Si no caminem junts, mai arribarem a la meta, si més no, en les condicions que hi hauríem d'arribar.