dilluns, 23 de juny del 2008

Un matí de sol furiós

Tinc mal de cap; és cosa del sol, de massa sol tot i les precaucions: un barret del cap que agraeixes no trobar-te amb gent coneguda, i sense treure'm la samarreta, tanta estona com he pogut amagat sota una ombrel·la i els peus damunt una tovallola perquè em cremava. Quin sofriment! què hi troba la gent en anar a la platja? Ara fa dos anys, quan vàrem celebrar la primera comunió del meu fill, no recordo haver-ho patit tant, potser és perquè després de la passejada en barca, a l'hora de berenar el sol no molestava tant com avui.
A més, aquesta vegada, després d'uns cinc anys de no ficar el peus a l'aigua del mar, me'ls he refrescat i l'aigua no l'he pas trobat massa calenta, més aviat era freda, però els nois i noies ben bé que s'hi rebolcaven.
La gent parlava de la neteja que s'ha fet a la tercera. Realment es nota endreçat i no pas deixat de la mà de Déu, com acostumava a veure's. Les guinguetes són molt més maques que no pas les que ens toca veure cada dia a la primera platja. N'hi ha una que fa la mateixa llàstima de sempre. No sé com al propietari no li cau la cara de vergonya. No crec que m'hi acosti a prendre res. Abans aniré a les guinguetes que s'han esforçat per donar millor imatge. Una de les que es veu més bé, en la distància, és la que hi ha a la platja nudista, però es clar, si vas allà i no et fiques a l'aigua pot semblar que hi vas per una altra cosa, encara que sortosament cada vegada tot és fa i es mira amb més naturalitat.
Abans d'anar a l'arribada de la flama del Canigó, deixeu-me que gaudeixi una estona amb l'Stabat Mater de Pergolesi. Ja us n'he parlat en alguna altra ocasió, però si no ho coneixeu, us ho recomano.