M'he perdut el França-Itàlia, o l'Holanda-Romania, no sé quin televisaven. Bé, no sé per què dic que me'ls he perdut, ja que no ho tenia pas previst, però és allò que si ets per casa... Es clar que, algú em diria que s'ha de conciliar la vida laboral i la familiar, i penso que tindria raó, però jo li respondria que a vegades prens unes decisions que fa que durant un temps, uns anys, tinguis molt pocs moments lliures, o de dedicació a la gent que estimes.
Aprofito que en Josep Carreras canta al Liceu, i ho donen per TV3. Us haig de confessar que, tot i que sóc amant de la música clàssica, la veu d'en Josep Carreras no m'agrada, com tampoc em plau massa la veu d'en Plácido Domingo. Jo preferia Alfredo Kraus, o també m'agrada la del català Jaume Aragall, encara que les meves preferències van dirigides a veus de soprano i contralt.
Ahir parlava de l'aniversari de l'actual mandat, i em referia bàsicament a la feina feta pel govern. Seria bo també valorar la feina de l'oposició; em refereixo a la feina en positiu. No dic que no n'hi hagi, però el saldo és força decebedor. Qui ha passat per l'oposició em comenta que és dur, sobretot quan es tenen ganes de posar en marxa projectes i veus que són uns altres qui ho fan. Suposo que optimitzar la feina de l'oposició deu ser un repte massa fort i probablement l'assignatura pendent del model de democràcia representativa. Per exemple... us heu posat a pensar quina és la contribució de Jordi Portabella a l'Ajuntament de Barcelona, i quines són les diferències respecte al mandat anterior en què formava part del govern municipal?
Podem trobar la manera de sumar? A vegades ens confonem i li donem culpa a les sigles dels partits polítics, i en el fons del fons, són les persones i la seva circumstància.
Aprofito que en Josep Carreras canta al Liceu, i ho donen per TV3. Us haig de confessar que, tot i que sóc amant de la música clàssica, la veu d'en Josep Carreras no m'agrada, com tampoc em plau massa la veu d'en Plácido Domingo. Jo preferia Alfredo Kraus, o també m'agrada la del català Jaume Aragall, encara que les meves preferències van dirigides a veus de soprano i contralt.
Ahir parlava de l'aniversari de l'actual mandat, i em referia bàsicament a la feina feta pel govern. Seria bo també valorar la feina de l'oposició; em refereixo a la feina en positiu. No dic que no n'hi hagi, però el saldo és força decebedor. Qui ha passat per l'oposició em comenta que és dur, sobretot quan es tenen ganes de posar en marxa projectes i veus que són uns altres qui ho fan. Suposo que optimitzar la feina de l'oposició deu ser un repte massa fort i probablement l'assignatura pendent del model de democràcia representativa. Per exemple... us heu posat a pensar quina és la contribució de Jordi Portabella a l'Ajuntament de Barcelona, i quines són les diferències respecte al mandat anterior en què formava part del govern municipal?
Podem trobar la manera de sumar? A vegades ens confonem i li donem culpa a les sigles dels partits polítics, i en el fons del fons, són les persones i la seva circumstància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada