dissabte, 24 de maig del 2008

Eurovision i el partit Catalunya Argentina

Avui és un dia de sentiments nacionals o de fer-los vibrar, ja sigui al camp de Barça, amb el partit entre Catalunya i Argentina, o bé al festival de Eurovision. La generació jove no pot entendre Eurovision de la manera que ho hem viscut els de la meva quinta. Ni el temps, la situació del nostre país els anys seixanta I setanta, ni els músics que hi anaven...
Recordo que el Festival el devien fer abans, als voltants de Setmana Santa, perquè el dissabte de Mercat del Ram, a Vic, hi havia megafonia i, a part de la cançó de Fontsallabona, hi podies escoltar les cançons més destacades.
Entrar a Eurovision era, per Espanya, obrir-se al món, potser el que menys comptava era l'espectacle, sinó que més aviat era l'excusa, o la manera d'enganyar-nos... Podríem dir que Eurovision ha estat més un instrument que un objectiu. No cal dir que la negativa de Serrat a cantar en castellà, va ser un input que va condicionar el pensament que del festival n'hem tingut.
A casa el seguíem, podria dir que fins entrats els anys setanta amb el dictador encara viu. Després el festival va desaparèixer de la meva vida, com si hagués deixat de celebrar-se. L'any de la Rosa, m'assabento que encara existeix, tot i que no l'he seguit, però probablement va servir de descoberta per a molts joves que en desconeixien l'existència.
El tema dels partits de futbol és una altra cosa. En aquest cas encara regna la qualitat esportiva i la competició té lloc al camp i no ha de moure's per compromisos de veïnatges.