En parlem o no, una bona colla de gent tenim molt present que hi ha una sentència pendent del Tribunal Constitucional que pot tenir greus conseqüències per a Catalunya i la nostra estabilitat política, però no sé si social. Vull dir que no sé fins a quin punt hi ha consciència col·lectiva de què pot suposar una decisió o una altra. No sé si es pot fer abstracció del fet polític, però si així fos, estic segur que socialment no passaria res.
M'estic tirant pedres a la teulada, perquè sempre defensaré la relació directa entre cosa pública i societat, però em serveix per fer una reflexió sobre l'abast de les nostres accions, i la capacitat i la responsabilitat pedagògica que tenim.
Avui llegia la notícia les declaracions de Miquel Roca Junyent sobre el Tribunal Constitucional. Si em permeteu un parèntesi, diré que sempre he pensat que amb la retirada política de Miquel Roca, el nostre país va perdre un gran polític. Sigui per mèrits propis o bé ajudat per les circumstàncies en què va viure la seva generació política, el cas és que va deixar un petja important i estic convençut que encara tenia moltes coses a fer i ensenyar.
Roca opinava que el Tribunal Constitucional, per dignitat, hauria de dimitir en pes abans de pronunciar-se sobre l'Estatut de Catalunya, i ho deia perquè es tractarà d'una decisió massa polititzada, que pot rebaixar el contingut d'un text que, segons Roca, és totalment constitucional.
Tothom pot opinar el que vulgui, però no es pot negar que les picabaralles polítiques, recusant jutges segons qui els havia proposat, ha estat a l'ordre del dia dels darrers anys, i això ha fet perdre la confiança sobre la independència del poder judicial, respecte a l'executiu i legislatiu.
I la gent del carrer què hi diu? Què és el que més interessa? convé fer pedagogia i, sobretot, parlar en termes concrets i palpables, i no centrar-ho tot en els sentiments que jo puc jutjar importants, però que no ens ajudaran massa si no som capaços de traduir-ho en greuges actuals i no només en els històrics, per importants que siguin aquests.
M'estic tirant pedres a la teulada, perquè sempre defensaré la relació directa entre cosa pública i societat, però em serveix per fer una reflexió sobre l'abast de les nostres accions, i la capacitat i la responsabilitat pedagògica que tenim.
Avui llegia la notícia les declaracions de Miquel Roca Junyent sobre el Tribunal Constitucional. Si em permeteu un parèntesi, diré que sempre he pensat que amb la retirada política de Miquel Roca, el nostre país va perdre un gran polític. Sigui per mèrits propis o bé ajudat per les circumstàncies en què va viure la seva generació política, el cas és que va deixar un petja important i estic convençut que encara tenia moltes coses a fer i ensenyar.
Roca opinava que el Tribunal Constitucional, per dignitat, hauria de dimitir en pes abans de pronunciar-se sobre l'Estatut de Catalunya, i ho deia perquè es tractarà d'una decisió massa polititzada, que pot rebaixar el contingut d'un text que, segons Roca, és totalment constitucional.
Tothom pot opinar el que vulgui, però no es pot negar que les picabaralles polítiques, recusant jutges segons qui els havia proposat, ha estat a l'ordre del dia dels darrers anys, i això ha fet perdre la confiança sobre la independència del poder judicial, respecte a l'executiu i legislatiu.
I la gent del carrer què hi diu? Què és el que més interessa? convé fer pedagogia i, sobretot, parlar en termes concrets i palpables, i no centrar-ho tot en els sentiments que jo puc jutjar importants, però que no ens ajudaran massa si no som capaços de traduir-ho en greuges actuals i no només en els històrics, per importants que siguin aquests.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada