S'ha acabat amb la impunitat de les calúmnies de Losantos a la Cope? Podrà monsenyor Cañizares fer front al sectarisme de l'arquebisbe Rouco? Aquestes i altres preguntes ens podríem fer arran dels darrers fets al voltant de la conferència episcopal, la Cope i el judici contra Losantos per les injúries contra l'alcalde de Madrid, Gallardon.
Seria hora que aquests periodistes radiofònics paguessin per les injuries, els atacs sense límit, i el mal ús dels mitjans radiofònics. Som molta la gent que no podem entendre per què es pot difamar de manera impune, sense que ningú hi pugui fer res. Som molts els catòlics que no podem acceptar ni justificar la participació d'un periodista com Jiménez Losantos a l'emissora de l'episcopat. Estem cansats de sentir-nos atacats i insultats per unes persones a qui se'ls permet dir de tot.
El problema, però, no és només l'emissora en concret, sinó la facilitat com crea escola i poc a poc t'adones que aquest estil s'encomana a altres emissores, i a altres periodistes o estudiants de periodisme, ja que quan el mal està localitzat, el pots ignorar i com a mínim no et fereix la sensibilitat, però quan la taca s'escampa, resulta més complexe ignorar la porqueria.
No és possible ignorar una calúmnia com la soferta per l'alcalde de Madrid, que no té cap justificació, ni explicació possible, i només es pot interpretar com a sistema per destruir la persona, apartar-la de la política per interessos personals o de partit.
El tema ens incumbeix, perquè quan callem afavorim aquesta mala pràctica, però si ens unim contra els atacs, podem aconseguir que aquestes ments recaragolades perdin influència i credibilitat. Criticar obertament els polítics no està mal vist, i amb això no vull dir que no hi hagi motius en molts casos, però criticar els periodistes es converteix en un atac al dret d'expressió, sobretot si qui els critica és un polític o exerceix com a tal. Pensem-hi i reflexionem.
Seria hora que aquests periodistes radiofònics paguessin per les injuries, els atacs sense límit, i el mal ús dels mitjans radiofònics. Som molta la gent que no podem entendre per què es pot difamar de manera impune, sense que ningú hi pugui fer res. Som molts els catòlics que no podem acceptar ni justificar la participació d'un periodista com Jiménez Losantos a l'emissora de l'episcopat. Estem cansats de sentir-nos atacats i insultats per unes persones a qui se'ls permet dir de tot.
El problema, però, no és només l'emissora en concret, sinó la facilitat com crea escola i poc a poc t'adones que aquest estil s'encomana a altres emissores, i a altres periodistes o estudiants de periodisme, ja que quan el mal està localitzat, el pots ignorar i com a mínim no et fereix la sensibilitat, però quan la taca s'escampa, resulta més complexe ignorar la porqueria.
No és possible ignorar una calúmnia com la soferta per l'alcalde de Madrid, que no té cap justificació, ni explicació possible, i només es pot interpretar com a sistema per destruir la persona, apartar-la de la política per interessos personals o de partit.
El tema ens incumbeix, perquè quan callem afavorim aquesta mala pràctica, però si ens unim contra els atacs, podem aconseguir que aquestes ments recaragolades perdin influència i credibilitat. Criticar obertament els polítics no està mal vist, i amb això no vull dir que no hi hagi motius en molts casos, però criticar els periodistes es converteix en un atac al dret d'expressió, sobretot si qui els critica és un polític o exerceix com a tal. Pensem-hi i reflexionem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada