divendres, 2 de maig del 2008

Atenció amb els preàmbuls!

A veure si ens entenem. No es tracta d'anar marejant la perdiu, sinó de dir les coses pel seu nom, o és que ens prenen per tontos? Potser sí que tots plegats ho fem tan malament que qualsevol s'hi atreveix.
Ho vàrem posar en el preàmbul, però no era per fer bonic, sinó que ens ho creiem i ho proclamem. Resulta que si ho diu el preàmbul no té cap valor jurídic, però nosaltres sabem que ho som i no necessitem que ningú ens busqui les pessigolles. Passarà doncs, que ens ho deixaran mantenir al preàmbul, però a canvi haurem de renunciar a la bilateralitat, una realitat irreal perquè ningú s'ho creu que es porti a terme. Algú es creu que el govern de la Generalitat negociarà bilateralment millores per a Catalunya, i les nacionalitats, que es varen apuntar al carro, no demanaran el mateix? A sant de què Catalunya sí i Múrcia no?
Algú es creu que si renunciem a que en el preàmbul de l'Estatut es parli de nació, ens concediran la bilateralitat? Perquè a més, aquest preàmbul el que ve a dir és que nosaltres anomenem Catalunya nació, però que de fet no és res més que una nacionalitat més d'Espanya.
Avui llegia el fracàs dels laboristes a la Gran Bretanya, i em preguntava per què ens venia de nou. Si els partits que es fan passar per progressistes i d'esquerres, porten a terme les mateixes polítiques que la dreta, per què cal esperar que se'ls voti? La dreta ho farà millor perquè li és propi i ja hi està acostumada.
Sé que fa pocs dies parlava en aquest blog sobre les paraules de López Burniol a la xerrada que va tenir lloc a Argentona, en què predicava que la dialèctica seria centre-perifèria i no dreta-esquerra, però això no treu que ens hem de creure que hi ha maneres i maneres de fer política, i n'hi ha que prioritzen les persones menys afavorides i d'altres que només juguen a quedar bé per obtenir els vots. El problema ve quan t'adones que algú falla, i no hi saps veure la diferència. S'aguanta un partit que només defensi el fet diferencial? I un partit que només tingui la dèria de protegir una llengua que erròniament es creu maltractada?
Els resultats de les darreres eleccions generals són enganyosos. Si ens creiem que la dreta del PP va fracassar, estem equivocats. La dreta ha anat avançant i guanyant terreny i només li falta conquerir Catalunya, i l'únic que ho evita és el PSC, agradi més o menys. Es tracta doncs, que el PSC es posicioni al lloc correcte, amb una política progressista i de servei a les persones que més ho necessiten, i sàpiga defensar la nostra realitat nacional al Congrés de Diputats, sense amagar res ni dissimular. Els plantejaments han de ser clars i transparents.