dissabte, 6 de gener del 2007

L'autocrítica és notícia

No hi estem massa acostumats, sobretot en el món de la política. Sembla com si la consigna dels partits polítics sigui de no fer mai crítica de les pròpies accions, sinó més aviat buscar les causes en les accions dels altres. Pot semblar una tonteria però és així. Quantes vegades llegiu declaracions de polítics que admeten errors? Ben poc sovint, i això fa que, quan succeeix, sigui notícia.
Ahir podies llegir al diari les declaracions del secretari d’organització del PSOE, José Blanco, arran del fracàs en les negociacions amb ETA i l’atac perpetrat a Barajas, amb el resultat de dos morts. No sé si a partir d’aquí hi haurà qui de l’arbre caigut en farà estelles, però és d’agrair la sinceritat, i és una llàstima que no passi més sovint.
Tinc una mania que potser algú em podrà corregir, però sempre he pensat que els partits que acostumem a nomenar d’esquerres, tenen una tendència més acusada a reconèixer els seus errors, sense que això vulgui dir que ho facin molt, ni tan com seria desitjable. Voldria recordar moments en què el PP espanyol hagi reconegut que s’ha equivocat. Se’m fa difícil, perquè el discurs del PP acostuma a ser molt contundent i no deixa massa oportunitats per ser qüestionat. Normalment parlen convençuts que tenen la veritat i que són tan infal·libles com el Sant Pare de Roma.
Aquesta tarda de Reis he parlat molt de política, en dues converses diferents. M’adono que la política m’atrau, però també veig que la cosa està molt malament. Semblava que amb els anys de democràcia, seríem més capaços de fer-ho tot molt més bé, però no és així. Cada vegada estem més desanimats i ens trobem amb menys força i complicitat per treballar en societat. Tant malament ho hem fet?
De totes maneres, no tot ha estat negatiu avui, ja que per una banda he pogut conversar amb un amic que molts voldrien compartir, i per l’altra he pogut veure certa il·lusió per canviar la manera de fer política. Aquesta afirmació es repeteix molt al meu entorn, i jo mateix l’acostumo a utilitzar. Encara que no sigui jo qui ho aconsegueixi, estaré sempre animant a qui s’hi atreveixi.