divendres, 22 de desembre de 2006

El VIA i Ciudadanos, al Calisay

Aquesta tarda-vespre la plataforma Veïns Independents d’Arenys de Mar (VIA) i Ciudadanos partido de la Ciudadania han estat al Calisay, i els hem anat a veure i escoltar. De fet els amics del VIA no han parlat sinó que ens han convidat a torrons, neules i cava, i ens han demanat que redactéssim la nostra carta als Reis. Jo no estava massa inspirat i els he promès que ho faria un altre dia i els hi enviaria.
Durant el brindis i les tertúlies improvisades a la Sala Noble del Calisay, ha entrat el diputat Albert Rivera i el militant arenyenc Mauricio Pulido, a parlar amb en Lluís Blanchart i en Vicenç Martí. S’ha de dir que la trobada del VIA era en família, i a més hi érem en Francesc Castell i jo, que alguns recordareu que els nostres noms figuraven en unes enquestes encarregades per no sé qui. Curiós!.
Parlaré del VIA, però deixeu-me que avui em centri més amb Ciudadanos, de qui han vingut els tres diputats del Parlament. Els ha presentat el cap visible arenyenc, en Xurde Rocamundi, acompanyat de Mauricio Pulido, pescador. A la sala Josep M. Arnau hi havia mitja entrada, però s’ha anat omplint a mida que avançava l’acte. A la darrera fila quatre o cinc membres de la JERC, ben vigilats per un parell de policies de paisà (un mosso d’esquadra i un policia urbà). Hi havia més gent de fora que d’Arenys, però de casa n’hi havia amb pedigrí, i també els mitjans d’informació local, amb en Xavi Salbanyà fent fotos a tort i a dret.
En Xurde ha manifestat que eren gent normal, cansats de la política catalana (tot l’acte ha girat al voltant del fet identitari, és per això que jo els volia demanar si l’objectiu de presentar-se a l’Ajuntament d’Arenys, seria el de penjar la bandera espanyola al balcó, parlar en castellà al Ple i d’aquesta manera fer companyia al “Secretario”).
Han parlat tots: en Mauricio ha llegit un escrit que venia a justificar el fet que es plantegin presentar a Arenys; Antonio Robles ha comentat que els partits polítics han canviat el seu discurs, gràcies a la presència de Ciudadanos al Parlament; José Domingo ha criticat els altres partits perquè tot ho basen en mentides, que al final de tan repetir-les acaben semblant veritats. Ha afegit que s’ha volgut fer creure que els catalans no teníem cap vincle amb Espanya, i que s’ha falsejat la història, per acabar dient que “Ara sí toca parlar d’identitats”, la qual cosa ha provocat un fort aplaudiment per part del públic devot.
L’Albert Rivera, el president del partit i cap de llista al Parlament, ha agraït el treball dels militants i simpatitzants i els ha animat a participar en el projecte. Ha explicat una mica la situació del partit, els avenços que van fent per tal de consolidar-se, manifestant que les eleccions municipals seran molt importants per al futur del partit, i avançant que es presentaran només als llocs on hi hagi gent de la seva confiança i amb possibilitats de treure un bon resultat.
Els de la taula han fet el seu discurs, però la gent del públic m’ha fet por. Tot i que s’han comportat amb molta educació, fins i tot quan un parell d’assistents els han provocat, els veia amb ràbia continguda, i amb un cert aire revengista. Allà s’hi trobaven bé: els parlaven en castellà, la seva llengua, i es trobaven a punt per arremangar-se i posar-se a fer allò que calgués.
És per això que crec que és un error provocar-los i voler-los fer creure que estan equivocats i sobretot si se’ls insulta, perquè la torna, per part dels membres de la taula, és fàcil i a més els fa més forts en veure’s atacats. M’han sobrat les dues intervencions, perquè no han ajudat gens a la causa que volien defensar. Perquè les coses no són blanques o negres, ni bones o dolentes. Ciudadanos ha sorgit, en part, perquè les coses no es fan bé. Ciudadanos també demana més transparència i una política més propera a la ciutadania. Molts ciutadans estem descontents amb la manera de fer política i voldríem canviar-ho. Cal però no caure en l’error de la demagògia i el populisme, ja que ningú que vulgui presumir de ser sincer podria negar que el català hauria desaparegut si no s’hagués discriminat en positiu, sense TV3 parlant en català, o sense una política d’immersió lingüística a les escoles. Obviar la debilitat del català és una ignorància o bé una falsedat provocadora.
Ciudadanos crec que falseja la realitat, encara que no podem oblidar que el castellà és molt present a Catalunya, i no tothom balla sardanes, calça espardenyes o porta barretina. Jo seguiré el seu vessant social i humanitari, del qual també n’han parlat, i estaré molt alerta amb el discurs de la llengua, perquè jo sí que vaig tenir prohibit de parlar la meva llengua materna.
A mi, que m’agrada escoltar la gent, m’ha resultat un acte interessant, i ara caldrà veure com continua tot plegat.