Aquests dies es parla de tres notícies que intranquil·litzen a molts ciutadans: La reducció a 80 km/h a les autopistes de l’àrea metropolitana; l’augment a tres hores de castellà al cicle d’educació primària; l’expropiació dels pisos buits.
Paral·lelament als comentaris d’aquestes tres notícies hi ha l’expectativa dels partits de l’oposició i els seus simpatitzants, per veure com se’n surt el govern d’entesa. No cal dir que tots desitgen que el govern s’entrebanqui i doni peu a la crítica més ferotge per anar donant ales als opositors i tractar de convèncer que els partits al govern no en saben ni es mereixen ser-hi.
És evident que la tasca de l’oposició és la de vetllar per la bona política del govern i fer notar aquelles decisions equivocades o bé les que poden produir conflicte. Això no hauria de voler dir, necessàriament, estar posant pals a les rodes i confonent la ciutadania, en benefici propi. Queden quatre anys de legislatura, encara que probablement pensin que si l’anterior en va durar tres, per què no pot ser aquesta més curta.
De totes maneres no hi ha dubte que estem davant de tres decisions importants que no es poden prendre a la lleugera. Per una banda considero que la tercera hora de castellà, més que el fet en si, és el que suposa de dependència de Madrid. Als catalans que no seguim al peu de la lletra totes les normatives i competències, se’ns fa veure que tenim plena competència en Educació, però resulta que a l’hora de la veritat, és Madrid qui decideix si dues o tres hores de castellà per setmana, i les de català, ja us espavilareu.
El tema de la reducció de la velocitat a 80 km/h és una mesura impopular i que no té precedents enlloc. No hi ha dubte que cal lluitar contra la contaminació, però no acabo de veure que sigui aquesta la solució. Jo estaria més per vigilar l’estat de molts vehicles, alguns d’ells de transport públic, que deixen anar un fum ben negre, i van tan tranquils. Seria bo també que es potenciés la xarxa de transports públics, aconseguint la reducció del privat.
Per acabar, l’anunci de la possible expropiació de pisos buits és alarmant, perquè hi ha moltes casuístiques. Probablement hi ha habitatges que es mereixerien l’expropiació, però estic convençut que la majoria tenen bones raons per estar buits. Com en tot, caldria analitzar els motius que fan que no s’habitin, i després pensar què es pot fer. El que no és aconsellable és llençar amenaces, de manera genèrica, que creen alarma, no sé si social, però a molts ciutadans, sense haver-hi cap necessitat.
Paral·lelament als comentaris d’aquestes tres notícies hi ha l’expectativa dels partits de l’oposició i els seus simpatitzants, per veure com se’n surt el govern d’entesa. No cal dir que tots desitgen que el govern s’entrebanqui i doni peu a la crítica més ferotge per anar donant ales als opositors i tractar de convèncer que els partits al govern no en saben ni es mereixen ser-hi.
És evident que la tasca de l’oposició és la de vetllar per la bona política del govern i fer notar aquelles decisions equivocades o bé les que poden produir conflicte. Això no hauria de voler dir, necessàriament, estar posant pals a les rodes i confonent la ciutadania, en benefici propi. Queden quatre anys de legislatura, encara que probablement pensin que si l’anterior en va durar tres, per què no pot ser aquesta més curta.
De totes maneres no hi ha dubte que estem davant de tres decisions importants que no es poden prendre a la lleugera. Per una banda considero que la tercera hora de castellà, més que el fet en si, és el que suposa de dependència de Madrid. Als catalans que no seguim al peu de la lletra totes les normatives i competències, se’ns fa veure que tenim plena competència en Educació, però resulta que a l’hora de la veritat, és Madrid qui decideix si dues o tres hores de castellà per setmana, i les de català, ja us espavilareu.
El tema de la reducció de la velocitat a 80 km/h és una mesura impopular i que no té precedents enlloc. No hi ha dubte que cal lluitar contra la contaminació, però no acabo de veure que sigui aquesta la solució. Jo estaria més per vigilar l’estat de molts vehicles, alguns d’ells de transport públic, que deixen anar un fum ben negre, i van tan tranquils. Seria bo també que es potenciés la xarxa de transports públics, aconseguint la reducció del privat.
Per acabar, l’anunci de la possible expropiació de pisos buits és alarmant, perquè hi ha moltes casuístiques. Probablement hi ha habitatges que es mereixerien l’expropiació, però estic convençut que la majoria tenen bones raons per estar buits. Com en tot, caldria analitzar els motius que fan que no s’habitin, i després pensar què es pot fer. El que no és aconsellable és llençar amenaces, de manera genèrica, que creen alarma, no sé si social, però a molts ciutadans, sense haver-hi cap necessitat.
1 comentari:
Això de posar pals a les rodes del govern és un clàssic. No és de fa quatre dies, per desgràcia.
També vull dir-te que estic molt d'acord amb el que dius amb el que exposes en aquesta entrada.
No sé si tot plegat crea precisament alarma social. Però no deixa indiferent.
Publica un comentari a l'entrada