dissabte, 2 de desembre del 2006

El govern a l'ombra de CIU

Recordo que Maragall, estant a l’oposició, va formar un govern a l’ombra, amb alguns noms que després serien consellers. També recordo que va ser molt criticat. M’imagino que devia ser considerat com una maragallada. Vés per on... ara és CIU que ha confeccionat el govern a l’ombra per seguir de prop els consellers del govern d’entesa.
No he tingut temps de llegir possibles crítiques a aquesta decisió de CIU, però en tot cas caldria viatjar aquests set o vuit anys enrere i ser coherents. Hi ha qui no se n’ha recordat.
La idea d’un govern a l’ombra no la trobo descabellada, encara que caldria matisar la seva funcionalitat i pretensions. Ningú em negarà que és important fer un seguiment del treball del govern de torn, per constatar que compleixen les seves promeses i ho fan legalment. No només els grups de l’oposició haurien de fer aquest treball sinó també la ciutadania, a partir de mecanismes participatius i amb l’ajut d’un sistema més transparent.
Dir que l’exconseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, vetllarà per les directrius del Conseller de Medi Ambient i Habitatge, ho trobo lògic, perquè m’imagino que és un tema que coneix i probablement també l’apassiona. Les seves apreciacions poden ser molt més encertades que molts que ens ho mirem des de fora i a vegades sense prou coneixements.
No és, doncs, la creació del govern a l’ombra el que hauria de preocupar al propi govern o la ciutadania, sinó en tot cas la seva estratègia. No seria just que la pretensió fos la de posar pals a les rodes, o bé dedicar-se a plantejar una política destructiva, populista i enganyosa. Vull pensar que aquesta no és la voluntat de Mas i el seu govern a l’ombra, encara que persones com l’exconseller Felip Puig, a vegades em fan dubtar de la seva intencionalitat, o bé d’altres com Oriol Pujol, de qui no conec experiència directiva, però sí algunes declaracions poc afortunades.
Permeteu-me que aplaudeixi la decisió de CIU, al mateix temps que els animi a fer-ne un bon ús, no pas en benefici seu, sinó de la nostra nació catalana.