El mediador

El polifacètic Ramon Verdaguer ha estat escollit per actuar com a mediador en el conflicte sorgit arran dels fets de la nit de naps d’enguany, que va acabar amb la detenció de tres joves, un dels quals ha estat condemnat a una pena d’un any de presó.
En Ramon Verdaguer és la persona idònia per asseure en una mateixa taula a les persones que en aquest moment es troben enfrontades, per la seva capacitat de diàleg, la seva trajectòria professional, el seu caràcter afable però rigorós.
La seva tasca no serà fàcil, en primer lloc perquè el tema fa massa temps que dura, amb massa gent implicada i molts insults entremig. Tampoc serà fàcil perquè hi ha una sentència condemnatòria. Tampoc l’ajudarà la politització que se n’ha fet per una i altra part. Malgrat tot però, en Ramon Verdaguer sabrà trobar la manera de franquejar tots aquests obstacles i aconseguir escoltar i fer-se escoltar.
En Ramon Verdaguer l’hem vist actuar al Principal; recitar a la Biblioteca; donar una conferència a la Sala Josep M. Arnau; contar històries a la Ràdio... He compartit amb ell excursions al Montseny i n’hem llegit les seves cròniques. En Ramon Verdaguer és també un eminent advocat. Ha estat assessor de polítics locals i s’interessa per la vida social, cultural i política de la seva vila i la seva nació.
Comparteixo moments amb en Ramon però és d’aquelles persones amb qui no en tens mai prou. Amb en Ramon sempre aprens i no només històries i llegendes sinó que també t’ensenya a viure al dia i treballar per la societat que t’ha tocat viure. A poc més d’un any de les eleccions municipals (es parla del 30 de maig de 2007), jo li donaria el meu suport a l’alcaldia, perquè en Ramon és garantia d’equanimitat, de coherència i de bon fer.
No tinc cap dubte que si depèn d’en Ramon Verdaguer, l’èxit de la Taula de diàleg està garantit. Només caldrà bona predisposició per ambdues parts. N’hi haurà prou en que ningú pretengui assolir l’èxit personal. En una taula de diàleg s’ha d’escoltar i després parlar, i és molt important examinar el passat per trobar respostes per al futur, però no donar massa voltes en allò que ja ha passat i no es pot tirar enrere.
Deixem treballar a en Ramon Verdaguer i esperem a veure els resultats que tots desitgem. Un poble enfrontat no va enlloc i Arenys necessita continuar caminant amb el concurs de tothom, i encara més dels joves.

Rajoy visita Catalunya a la recerca del seny

Aquest seria un titular que agradaria a força gent, sobretot a militants del Partit Popular a Catalunya, i que no acaben d’entendre la crispació que està generant el seu partit, des de la resta d’Espanya.
M’agradaria pensar que a l’Estat espanyol és possible una alternança política sense generar tanta ràbia més o menys continguda. És bona la divergència i és bona la pluralitat. Cal però ser assenyat i no generar més confrontacions.
Sembla ser que alguns empresaris catalans, la majoria dels quals se’ls atribueix més o menys simpatia a posicions properes al PP, han demanat a Rajoy que variï el seu to de crispació. Rajoy ha acceptat tenir més cura de les formes però ha volgut deixar ben clar que la seva obligació és denunciar l’alt grau d’intervencionisme de la proposta de nou Estatut.
Tots sabem però que demà, quan sigui fora, tornarà a incitar el rebuig cap aquesta part d’Espanya on el seu partit és poc més que testimonial. Aquesta és la hipocresia de la realitat partidista de la nostra política. Es diu allò que convé dir a cada lloc i a cada moment. Allò que un pensa és secundari. La imatge és molt important i l’objectiu és recollir el màxim de vots possibles, al preu que sigui, per després fer i desfer al seu aire sense tenir en compte a ningú. A ningú que no sigui del seu color.
Els polítics catalans haurien també de recuperar aquest seny que ens enorgullim de tenir. És molt fàcil caure a la mateix trampa. Sobretot ara quan ja es comencen a fer les primeres passes per al llarg camí electoral que no acabarà fins al 2008.

La participació amb CIU i PP

Acabo de rebre l’informe que l’empresa Serveis de Participació Interactiva, SL ha enviat a tots els participants del procés participatiu del Xifré. En aquest informe, de dues pàgines, a part de resumir com s’ha desenvolupat el procés participatiu, relaciona nou conclusions, que us comento tot seguit:

1- L’Ajuntament realitzarà un estudi sobre l’ús coherent i global dels equipaments disponibles. (sense voler pecar de falsa modèstia, des del primer dia havia demanat que en lloc d’activar aquest procés participatiu pel Xifré, es realitzés el Pla d’Equipaments de la vila).
2- Les propostes sorgides del procés participatiu indiquen necessitats no cobertes (precisament això és el que ens demanaven en una de les sessions presencials).
3- El fet que les 7 propostes hagin tingut més desacord, és interpretat com a senyal que cap d’elles té prou entitat per si mateixa (clarivident!).
4- Durant la sessió ha anat apareixent la idea que cal potser buscar un ús compartit i coherent (no hi faig comentaris).
5- També han sorgit diversos suggeriments sobre l’oportunitat de convertir l’edifici Xifré en un atractiu, en un referent exterior (!?).
6- En aquest sentit, sembla que cal elaborar un preprojecte –amb alguna variant- que parteixi de la proposta més valorada, la de l’alberg (...) en definitiva, un centre amb atractiu cap a l’exterior. (!?)
7- S’han aportat vàries idees amb capacitat d’atracció exterior (...) L’edifici Xifré com a: centre d’estada i intercanvi d’artistes; centre de formació d’artesania; centre dedicat a l’estudi de les arts nàutiques; centre de recerca i formació en noves tecnologies pioneres; escola de restauració... (els punts 5, 6 i 7 podrien anar junts)
8- En qualsevol cas, cal tenir una bona documentació sobre les possibilitats i limitacions de l’espai, tant del punt de vista físic, com jurídic. (interessant, potser d’entrada i no com a conclusió!).
9- S’acorda també, elaborar una memòria del procés participatiu... (m’imagino que és aquest document que hem rebut).

Intento no ser destructiu però... se’m fa difícil entendre la inversió de 8.000 euros per aquest treball participatiu. Haig de pensar que l’Ajuntament haurà rebut un dossier molt més elaborat i extens que li pugui servir de base per a qualsevol decisió a prendre i que a nosaltres només ens han fet arribar els apunts que varen prendre els dies del procés. Seria bo doncs que l'Ajuntament ens expliqués més en detall la informació que han rebut, per no acabar pensant que una vegada més ens han pres el pel i els “quartos”, i desanimar a tothom davant qualsevol altre procés participatiu que ens vulguin vendre.
Paral·lelament hi ha un treball encarregat i pagat per la Diputació per conèixer la realitat cultural d’Arenys i fer propostes (?). Un treball que també s’ha pagat amb diners públics. Se’n sap res? El termini era de sis mesos i ja ha passat un any. L’empresa a qui se li va encarregar la feina, ha presentat cap document? Els vilatans el podem conèixer? Ha estat una altra presa de pel del govern municipal de CIU+PP o els hi han pres a ells? L’oposició en té prou en fer preguntes al Ple o no li deixen fer res més? (recordo que l’administració local que va encarregar el treball no està formada precisament per CIU ni pel PP.
I així anem tirant. Tots tranquils que ja estem representats pels nostres 17 regidors i regidores. L’any vinent ens tornaran a demanar el vot (no l’opinió). Aquest és el model que tenim, i la gent que també tenim.

La ciutat és més agressiva?

Aquest matí hem anat a Canet perquè el benjamí ‘A’ de l’Arenys jugava el primer partit de la segona volta del campionat. L’Arenys ha demostrat per què ocupa les primeres posicions de la classificació, però el més important que vull destacar és el bon ambient que s’hi ha respirat.
Immediatament he fet una repassada mental de tots els camps que hem visitat i m’ha semblat veure-hi algunes diferències. No sé si és per casualitat però he notat molta més agressivitat a la gran ciutat que no pas en poblacions més petites, fins i tot on podia haver-hi més competitivitat i motivació.
He reflexionat doncs si l’agressivitat era més present a les ciutats, on la gent es coneix menys i passa més desapercebuda, però contenen un estrés que els fa explotar més fàcilment, arribant a ser grollers, a diferència dels pobles més petits, on potser hi ha més el perill d’enemistats entre veïns, pel fet que gairebé tothom es coneix i també hi ha menys intimitat. Potser és per això que, en la nostra visita a diferents pobles del Maresme i el Vallès Oriental, hem gaudit d’un molt bon ambient, amb molta esportivitat i gaudint de veure jugar els nostres fills.
És cert que el meu anàlisi no té cap contingut científic i pot no servir de premissa per arribar a cap conclusió vàlida. L’Arenys només ha perdut un partit i n’ha empatat un altre, en tota la primera volta, i tots dos han estat en camps de Mataró. Això podria condicionar el meu anàlisi i per això invalidar qualsevol conclusió a què volgués arribar.
Renuncio doncs a donar per bona la meva hipòtesi i em quedo només amb el bon record de tots els camps visitats, i també la del propi. És agradable compartir una estona de lleure i esport amb persones amb qui no tens lligams, amb qui arribes a competir animant a equips adversaris, sense perdre els estreps. És important que tots els pares i mares posem per davant de tot l’educació en el tracte, en els ànims a l’equip i en la crítica, i que ens adonem que els nostres fills aprenen tot jugant a futbol, i que la pràctica de l’esport, en aquesta edat, és també una manera d’educar-los.

Carta oberta a ACESA

Benvolguts,
Acabo de llegir la notícia de la signatura, aquest divendres, d'un contracte de col·laboració entre la vostra empresa ACESA i l'Ajuntament d'Arenys de Mar per a l'edició del llibre d'història del Mont Calvari en què, segons diu la notícia de Vilaweb, i a la pàgina web de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, aportareu 6.000 euros i us convertireu en els patrocinadors de la publicació.
Són d'agrair accions com aquesta perquè deixen entreveure un panorama més optimista on no tot són negocis i afers econòmics sinó que també hi ha lloc per a la cultura, que no es tracta tant d'un entreteniment sinó del sosteniment d'una societat, d'un país.
Aprofito l'avinentesa per demanar-vos informació sobre la posició de la vostra empresa, en el litigi que hi ha per solucionar l'accessibilitat a peu entre les poblacions d'Arenys de Mar i de Munt, en el punt d'accés de la carretera C-61 a l'autopista C-32.
D'acord amb la resposta que el Síndic de Greuges de Catalunya ens va donar a la nostra consulta (expedient núm. 3765/2005), la solució passa per un acord entre els dos ajuntaments, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l'empresa concessionària ACESA.
Tinc coneixement del posicionament dels dos ajuntaments i em consta la voluntat de l'esmentat Departament, de millorar l'encreuament existent. Desconec però la vostra opinió i predisposició a trobar una solució perquè els vilatans dels dos Arenys puguem recuperar la connexió a peu que vàrem perdre amb la construcció de l'autopista C-32 que en teniu la concessió administrativa.
Us agrairia tinguéssiu l'amabilitat d'informar-me en quina situació es troba aquest afer perquè els vilatans puguem entendre si la solució està pròxima o bé encara va per llarg. Confio en la sensibilitat de les administracions públiques implicades i la d'ACESA perquè els arenyencs puguem desplaçar-nos a peu, ben aviat, entre les nostres poblacions.

Ben cordialment,
Xavier Febrer i Claveras

Taula de diàleg

ERC d’Arenys de Mar proposa crear una taula de diàleg per asseure joves napaires i govern local per intentar trobar una solució a la “crisi” provocada pels fets de la nit de naps, i aconseguir que no tingui efectes de cara a les properes celebracions i festes locals.
Ja fa dies que unes quantes persones estem reclamant aquest diàleg com a única manera de resoldre aquesta crispació entre les dues parts i que afecta a tota la població en general. Se’m fa molt difícil pensar que algú pugui estar en contra de trobar solucions de manera civilitzada i raonada, i vull creure que tothom s’esforçarà per aconseguir acabar, d’una vegada per totes, amb una situació com l’actual.
Celebro la proposta d’ERC i m’agradaria veure que la resta de forces polítiques i també el col·lectiu de joves napaires s’apunta a aquesta iniciativa, amb la voluntat de retornar a la normalitat, sense oblidar els fets ocorreguts però amb l’ànim d’acceptar la part de responsabilitat que cadascú té, i trobar la manera de perpetuar les tradicions sense que comportin enfrontaments però tampoc danys al mobiliari públic i la propietat privada dels arenyencs.
ERC proposa la figura del mediador com a “interlocutor vàlid per a les dues parts”. Al meu article d’aquest mes de febrer, a l’Ametlla d’Arenys, parlo de la mediació com una acció cada vegada més necessària i que els ajuntaments assumeixen per millorar la qualitat de vida, evitant discussions i problemes d’integració social i cultural. No cal dir que també és bo que la ciutadania compti amb un mediador en les seves relacions amb l’administració. Aquesta figura es contempla a molts municipis, a partir del defensor del vilatà.
Per tot això felicito a ERC per la seva iniciativa, i animo als partits polítics, al govern municipal i als joves napaires, familiars i amics, a participar d’aquesta taula de diàleg i defugir d’aquesta situació tan desagradable que estem patint tots els arenyencs i arenyenques.

La mediació

Fa relativament pocs anys ens hauria semblat estrany sentir a parlar de la figura del mediador com passa ara. La nostra societat ha canviat molt i on es nota més és en la diversitat de cultures, tradicions, maneres de pensar... Probablement la facilitat d’accés a l’altra part del món a partir de les noves tecnologies i l’arribada de persones d’altres cultures han afavorit aquesta diversitat i enriquiment col·lectiu. Tot això comporta més interacció i també més discussió i enfrontaments. No és estrany doncs que es faci necessària la mediació intercultural, la veïnal i en totes aquelles relacions entre persones d’una mateixa societat.
Els ajuntaments, com en tantes altres coses, en ser l’administració pública més propera, han anat assumint tasques de mediació entre ciutadans que eviten haver d’arribar a instàncies judicials per resoldre temes que, moltes vegades, tenen un desenllaç positiu i simple. Per aquesta tasca es compta amb els mediadors, que procuraran posar d’acord les dues parts enfrontades, o en el cas de la mediació intercultural, ajudaran a la integració del nouvingut a una societat que li és estranya i ho sabran explicar a la part acollidora.
Més enllà de la mediació, els ciutadans disposen del Sistema Arbitral de Consum desenvolupat per les Juntes Arbitrals de Consum com a eina de resolució de conflictes entre consumidors i venedors de productes i serveis, que a poc a poc va prenent força, sobretot en les ciutats més grans, i que intervé en els conflictes comercials sorgits de la compra d’un producte, o bé en la prestació d’un servei. Les Juntes Arbitrals de Consum són una alternativa a la via judicial a l’hora de resoldre aquests litigis. Aquest és un instrument que permet al consumidor obtenir, sense formalitats especials i de forma gratuïta, una satisfacció quan s’hagin lesionat els drets o interessos que té reconeguts legalment. És tracta d’un sistema extrajudicial i voluntari, que protegeix consumidors i empresaris, i permet resoldre amb caràcter vinculant i de forma ràpida les diferències sorgides entre les empreses i els seus clients.
La Junta Arbitral de Consum encara no és massa coneguda, tot i que tant la Generalitat com els ajuntaments que presten aquest servei, n’han fet difusió. És important conèixer la seva existència i també la manera de funcionar i accedir-hi.
Quan un comprador considera que el producte adquirit és defectuós o bé que se li ha prestat un servei de manera incorrecta, pot presentar una sol·licitud d’arbitratge davant de la Junta Arbitral de Consum que tingui més propera al seu domicili, per a la reparació dels danys soferts o per obtenir una compensació justa pels danys prèviament justificats. La Junta Arbitral de Consum, amb l’ajuda d’experts en tractament de conflictes, intentarà aconseguir una solució que acontenti a les dues parts, o bé, si no hi ha acord, decideix que ho resolgui un tercer, és a dir, un tribunal arbitral anomenat Col·legi Arbitral de Consum, amb el compromís per les dues parts, de complir amb la solució que aquest dicti. La Llei considera la resolució d’aquest tribunal arbitral com si es tractés d’una sentència judicial i, per tant, executable.
És un servei voluntari per als comerciants i empreses, i que poden adherir-s’hi de manera permanent o bé en funció dels conflictes i a petició de la Junta Arbitral de Consum. És també un servei gratuït, sense costos judicials. És un servei executiu perquè la decisió del Col·legi Arbitral és vinculant. Si no es compleix la decisió presa, la part afectada pot demanar al Jutge de Primera Instància que l’obligui a fer-ho, i sense entrar en la qüestió, aquest executarà la sentència, que s’anomena “laude”. És un procediment ràpid que no pretén defensar a ningú, sinó donar la solució al conflicte, amb total imparcialitat i independència.
L’adhesió d’un comerç a la Junta Arbitral de Consum, doncs, és una garantia per al client i és per això que els comerços adherits ho acostumen a publicitar a l’entrada del seu establiment amb un distintiu específic del Sistema Arbitral de Consum. Això fa que sigui convenient que a l’hora d’entrar en un establiment ens fixem si té l’adhesiu corresponent perquè ens aportarà més confiança a l’hora d’adquirir els seus productes.
La Junta Arbitral de Consum més propera a la nostra població és a Mataró, i el número d’atenció telefònica és el 93 758 2301, per a concertar entrevista de dilluns a divendres, de 9h a 14h, o bé el número 93 758 2280, de dimarts a dijous, d’11 a 14h, per atenció telefònica.
La ciutadania té un grau de responsabilitat a l’hora de potenciar la creació i ús de sistemes de mediació i empara i és per això que cal difondre l’existència d’aquestes entitats i organismes.
Arenys de Mar pot veure néixer enguany la figura del defensor del vilatà, gràcies al pacte a què varen arribar els grups municipals del PSC i ERC amb l’equip de govern. El defensor és un altre mediador, en aquest cas entre l’administració pública i la ciutadania, i ha d’ajudar a facilitar els tràmits administratius i treure’ns de la indefensió en què ens trobem a vegades davant la màquina administrativa pública.
Hem de ser crítics però convé canalitzar-la a través dels mecanismes i institucions que hi ha creades. De ben segur que llavors els resultats seran més positius i la convivència més agradable.

Article publicat a l'Ametlla d'Arenys, del mes de febrer

Els mossos demanen disculpes

És important acceptar que t’has pogut equivocar, però no hi estem massa acostumats. Partim sempre de la hipòtesi que tenim raó i ho defensem amb totes les energies. Si no som capaços d’escoltar els nostres interlocutors, podem caure en el perill d’errar en els nostres plantejaments. Això ho sabem veure molt bé en els altres però ens costa adonar-nos-en quan som nosaltres qui fallem.
Els polítics són punt de mira per a molts. Qualsevol persona pública està exposada a que la seva feina i les seves decisions siguin seguides meticulosament per part de molts, i que a la més petita tingui efectes importants. És per això que els càrrecs públics tenen moltes responsabilitats i la seva tasca no és gens fàcil.
També la policia rep moltes mirades. Quan actua, per si ho fa de manera excessiva, i quan no actua, perquè deixa de fer-ho. No per això queden eximits de la responsabilitat d’actuar correctament ni de fer-ho en la mesura pertinent.
Arenys de Mar va viure la nit de naps una experiència desagradable que va acabar amb un enfrontament entre policia autonòmica i joves napaires de la vila. Els jutjats i condemnats han estat els joves, però aquests han acusat a la policia d’haver exercit una força innecessària a part d’haver vexat psicològicament als joves detinguts. No hi ha proves gràfiques i les acusacions no han prosperat.
Avui era notícia a Manlleu (Osona) el reconeixement de la policia autonòmica d’haver-se equivocat, per una actuació desproporcionada en una operació policial antidroga que es va portar a terme en un bar de Manlleu. Per això han demanat excuses a l’alcalde i reconegut el seu error.
La notícia no és positiva per l’acció realitzada per la policia, però com a mínim reconeixes el mèrit de que hagin acceptat l’error comès i demanat excuses. A Arenys de Mar tot ha quedat vist per sentència a favor dels mossos però ens han quedat alguns dubtes.

La partitura

Feia temps que no em mirava una partitura. Ha anat bé que els meus fills tinguin control a l’Escola de Música, perquè d’aquesta manera el preparem junts i practico la seva lectura que tenia un xic rovellada.
El mètode d’aprenentatge musical del P. Ireneu és extraordinari perquè aprenen sense patir l’avorriment d’haver d’estudiar el “Solfeo de los solfeos” o bé el “Laz”. Aprenen a llegir i a cantar les cançons del nostre patrimoni musical, que fa que al mateix estudiar s’ho passin divertit.
Intentava comparar la música amb la política, per detectar similituds, i n’he trobat: els nois i noies que estudien a l’escola, canten i molts polítics també; alguns desafinen i en política això és l’habitual; tant uns com els altres coneixen el faristol i l’han fet servir en alguna ocasió (els polítics sobretot cada quatre anys, en campanya).
L’Escola de música d’Arenys ha estat una realitat gràcies a la perfídia i voluntat d’uns quants vilatans, que varen aconseguir engrescar els polítics de torn i donar-li forma. L’experiència de treballar durant molts anys amb un esclop i una espardenya, assolint bons resultats, va jugar un gran paper. Ara els meus fills poden estudiar, junt amb dos-cents més.
A Arenys en canvi, no hi ha escola per als polítics. Aquests s’han de formar sobre la marxa i n’hi ha alguns que no en tenen cap ganes i tampoc superarien la revàlida. Però ja se sap... per ser regidor o regidora no calen grans estudis i a vegades t’adones que la ignorància és atrevida. Molts polítics ni tan sols tenen partitura, la intenten escriure cada quatre anys, però llavors no la saben llegir i la perden.

Degustació de caça al Lluçanès

Aquest diumenge vàrem anar a dinar a la Fonda Sala d’Olost de Lluçanès, per poder degustar el menú de caça. Feia deu anys que no hi tornàvem. Ignasi naixeria tres dies més tard.
Tot s’ha de dir que sóc persona de menja senzilla. No acostumo a gaudir de grans àpats sinó que menjo per viure. M’agrada el dinar de casa i no haver-te de desplaçar d’un lloc a l’altre. Això no treu però, que de tant en tant puguem fer algun extra. El d’aquest diumenge ha estat important i l’anàlisi que n’hem fet és que ha valgut la pena.
Hem escollit el menú degustació per poder tastar una mica de cada. Hem quedat satisfets i encuriosits per les combinacions de salses i gustos de cada plat. La Fonda Sala és lliure de fum, al bell mig del poble d’Olost, a la subcomarca del Lluçanès. Encara hi havia raconades amb neu glaçada i tot i el sol que lluïa, la temperatura no pujava.
Aquest dinar ha completat el menú cultural del cap de setmana, que vàrem iniciar amb l’acte inaugural de l’homenatge a Fèlix Cucurull, i el concert a càrrec de l’Orquestra de Cambra de Vic. El proper cap de setmana serà diferent però també amb un bon grapat d’actes per triar i remenar.

Dissabte cultural

Ahir dissabte, Arenys va estar a l’altura del concepte que se’n té encara que a vegades posem en dubte. Ahir dissabte hi va haver dos esdeveniments culturals de rellevància que varen omplir les sales i on es varen poder sentir llargs aplaudiments.
A la sala Josep M. Arnau, es va presentar el calendari d’actes commemoratius dels deu anys de la mort de Fèlix Cucurull. L’acte, que va estar presidit per l’alcalde en representació de tota la vila, va comptar amb la intervenció del lingüista i historiador arenyenc Jordi Bilbeny.
Bilbeny va ressaltar com a valors que recordava de Fèlix Cucurull, la seva constància, la fidelitat i la coherència, i es va confessar deixeble seu de qui en guardava un molt bon record com a erudit.
La Mercè Cussó va presentar els actes que tindran lloc fins al mes d’abril, i en Jordi Cucurull va agrair en nom de la família l’esforç i dedicació de les persones que han fet possible programar tots els actes de la commemoració. També va presentar la web creada per aquesta ocasió i que us convido a visitar perquè es tracta d’un gran treball. Després de la recitació de diferents textos de Cucurull, a càrrec de Mercè Sàbat, Miquel Vila i Joan Pera, l’acte es va acabar amb el cant de l’Himne Nacional de Catalunya, els Segadors.
Mitja hora més tard, al Teatre Principal, l’Orquestra de Cambra de Vic, va omplir la sala per escoltar la interpretació d’obres de Mozart, Toldrà, Casals i Txaickowsky. Considero que l’actuació de l’Orquestra va ser excel·lent i el públic assistent va aplaudir amb insistència per aconseguir escoltar dos “bis” . El concert, que estava inclòs dins els actes d’homenatge a Fèlix Cucurull, era organitzat per l’Aula d’Extensió Universitària de la gent gran, i comptava amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, i la col·laboració de la Societat Coral l’Esperança.
Voldria pensar que aquest dissabte no ha estat un oasi dins la crisi que es viu a la vila arran dels fets de la nit de naps, sinó que es tracta d’una remuntada i que ben aviat es crearan les condicions ideals perquè torni la calma, havent solucionat els problemes que han existit i que han afectat una bona part de la població.

Boicot, per resoldre què?

Avui llegia un escrit a arenyautes on s’animava la gent a fer un boicot a la revista local Arenys / Vida Parroquial, i a tots aquells establiments i empreses que s’hi anuncien, com a mesura de força en contra de les opinions escrites per la Permanent de Consell Parroquial, al full del diumenge de fa un parell de setmanes, en relació als fets de la nit de naps, i també d’escrits a l’edició de febrer de la mateixa revista Arenys / Vida Parroquial, que encara no he pogut llegir.
Jo sóc subscriptor i en alguna època també col·laborador amb els meus escrits. No estic massa d’acord amb la línia que des de fa anys segueix la revista, ni amb la manera de pensar i d’escriure del seu Cap de redacció que ocupa un bon percentatge dels escrits. Tinc coneixement de baixes significatives per escrits considerats insultants o massa crítics de persones que, per l’ocupació i responsabilitat que exerceixen considero que haurien de ser més tolerants i demòcrates. Aquests darrers dies també hem conegut baixes de subscriptors arran de les manifestacions pels fets de la nit de naps. Encara que no les comparteixo, aquestes les podria entendre millor.
La campanya que semblaria es vol iniciar per boicotejar Vida Parroquial i els seus col·laboradors, em dol i la posaria al mateix lloc que la campanya de bona part de la resta d’Espanya en contra dels productes catalans. Totes dues tenen la mateixa legitimitat i sentit. Un sentit que jo no hi sé trobar perquè sempre posaré per davant la paraula i el diàleg a qualsevol forma de pressió generalitzada. Hi ha doncs moltes passes a fer abans d’emprendre una acció com aquesta que tampoc ens porta enlloc, ni ens soluciona els problemes que ara tenim, perquè no els afronta de cara sinó que va a l’anècdota.
Aquests dies s’ha escrit molt a arenyautes, i de les paraules tothom n’ha pogut treure les seves conclusions. Ha sortit tot el que els seus narradors volien expressar. A mi, com molta altra gent que ho ha manifestat, em preocupa el futur de les relacions del nostre poble; les conseqüències que se’n poden derivar per a les persones i per a la societat en general. Voldria que la ferida, que encara és oberta, cicatritzés el més aviat possible. Però això només ho podrem fer tots plegats afrontant la situació de cara i oblidant campanyes inútils que només poden complicar més les coses.
Jo estic pel diàleg, i vosaltres?

Cap de setmana amb un cert regust

Aquest cap de setmana podríem omplir pàgines de comentaris sobre activitats culturals a la vila i també de vilatans fora d’Arenys. Podríem estar orgullosos que la societat civil, amb el suport i col·laboració de les institucions públiques, organitzin un ventall tan ampli d’activitats. És una llàstima però que l’estat d’ànims no ens acompanyi i que conservem aquell regust amargant que no ens deixa fruir del tot, dels actes que entre tots hem preparat.
Aquest divendres s’inaugura una exposició de fotografies de Joan Marlet, que per a molts arenyencs ha estat un mestre i continua sent un referent de l’art de la fotografia. Avui mateix el Cor L’Aixa, l’Escola de dansa Sinera i el pianista Joan Miquel Hernández, sota la direcció musical de Jordi Lluch, reten un homenatge a Frederic Mompou, al Foment de Mataró.
Demà dissabte, a la Biblioteca, tindrà lloc la presentació dels actes que la vila d’Arenys ha preparat per commemorar els deu anys de la mort de Fèlix Cucurull. A continuació, al Teatre Principal, s’interpretaran obres de Mozart, de qui commemorem els 250 anys del seu naixement; Txaikowsky; Toldrà i Casals, a càrrec de l’Orquestra de Cambra de Vic.
El diumenge, el Museu d’Arenys ha programat una visita guiada a l’exposició “Valldemaria, una vil·la romana a Arenys de Mar”, i a la tarda, al Teatre Principal, es representarà l’obra familiar “En Pere beneit” amb Binixiflat, i al Teatre dels Seràfics es representarà l’obra “Llum de gas” de Patrick Hamilton, a càrrec del Grup Nyoca de l’Ametlla del Vallès.
No em direu que no hi ha activitat a la nostra població! La llàstima però és que no tenim la capacitat de moure a molts vilatans sinó que sovint ens hi trobem les mateixes cares, la qual cosa vol dir que quan arriba el cap de setmana, uns pocs hem de fer cabrioles per poder estar a tot arreu mentre que molts d’altres queden voluntàriament al marge dels actes.
A vegades no ens adonem que el percentatge de gent mobilitzada és molt baix, i per això ens estranya el nivell tan alt d’abstenció electoral, tot i que són moltes més les persones que acudeixen a votar. Què vull dir amb tot això?
Aquests dies s’ha parlat molt dels desgraciats fets de la nit de naps, de manera continuada i a vegades repetitiva. Al marge de la raó que vulguem donar a una o altra part; al marge de les conseqüències penals que se’n puguin derivar, i sense menystenir-les perquè no les voldríem haver de sofrir, els nostres clams; les nostres reivindicacions; els nostres posicionaments; la nostra crítica... arriba on arriba; s’escolta on s’escolta; influeix de la manera que influeix... però té uns límits molt més estrets del que ens sembla. Arriba a una minoria!
No deixaré de repetir que ens hem d’asseure i dialogar. Algú parla de fractura social. No sé si pot arribar a passar, però és cert que hi ha uns fets, unes reaccions, uns insults i unes actituds que no podem deixar de banda i ens cal asserenar els ànims i corregir allò que hem fet malament.
M’ha arribat un comunicat de familiars i amics de Fèlix Cucurull que animen la població a participar dels actes d’homenatge però al mateix temps a boicotejar, de manera pacífica i silenciosa, les intervencions del nostre alcalde, i em dol. Em dol perquè entenc la participació de l’alcalde en nom i representació legítima de la nostra població. Estic convençut que la seva manera de pensar i actuar és molt diferent de la que va tenir i tindria en Fèlix, amb qui, molt probablement, m’hi sentiria més unit.
No m’ha agradat gens la manera com l’alcalde ha portat el tema dels fets de la nit de naps, però és el meu alcalde, és l’alcalde d’Arenys. Voldria que s’assegués amb els joves i amics, i les seves famílies, i es procurés posar pau social a la vila. He escrit en alguna ocasió que totes les virtuts de Miquel Rubirola sovint queden ofuscades per la seva incapacitat de dialogar amb qui no opina el mateix, i és més propens a explotar els ànims que no pas a pacificar-los, però és l’alcalde d’Arenys i entenc que en l’homenatge representa a tota la població i de ben segur que ho farà molt millor que no ho faria el seu possible substitut.
Respecto la decisió presa per aquests familiars i amics de Fèlix Cucurull. M’imagino que no és fruit d’un rampell sinó que ho han valorat abans de formular-la. Són gent que donen la cara com ho va fer en Fèlix durant la seva vida. Que poden decebre a molts però no enganyen a ningú. Em sap greu perquè alguns d’ells saben que compartim idees i creences però, en aquesta ocasió, jo m’inclino per veure, en les intervencions de Miquel Rubirola, a l’alcalde que va sortir escollit a partir de les eleccions de 2003. En tot cas l’any vinent, si es torna a presentar, la nostra població tindrà l’opció de renovar-li o no la confiança.

La feina bruta del PP

Diran que ho critico perquè va contra nostra i és evident que m’amoïna, però no és perquè vegi perillar la solidesa de la meva nació catalana sinó que em preocupa la lleugeresa en què cau el Partit Popular a l’hora de combatre qualsevol acció que porta a terme el PSOE i la resta de partits democràtics, encara que sigui mobilitzant a les masses amb una acció inconstitucional. Em refereixo a la recollida de signatures per exigir un referèndum a tot l’Estat, sobre el dret dels catalans de comptar amb un Estatut aprovat pel nostre Parlament.
No vull caure en la trampa de classificar al PP com a partit no democràtic, però sí que em permeto la llicència de criticar la seva poca capacitat democràtica per acceptar el joc que entre tots hem pactat. No es pot ser tan insensat de posar en perill l’estabilitat de la societat espanyola, només en benefici propi. No és la primera vegada que ho dic però no em cansaré de repetir-ho mentre la seva actuació no utilitzi el traç democràtic de la nostra societat.
L’oposició política és tan necessària com el govern, sigui en un ajuntament, en una nació o estat. Però de la mateixa manera que no es pot governar amb prepotència i prevaricació, tampoc es pot actuar des de l’oposició utilitzant expressament formes no democràtiques per gastar el govern. No es pot jugar amb la passió, el desconeixement de les regles del joc i la innocència de la gent, per aconseguir estar a dalt.
En període electoral tothom sap que els partits i els seus líders exageren i prometen més del que realment poden. Acabades les eleccions, totes les forces polítiques han d’acceptar els resultats i posar-se a treballar des de la posició que els electors els han col·locat.
Un dia vaig escriure animant al grup municipal de CIU a l’Ajuntament d’Arenys de Mar, de trencar el pacte amb la regidora del PP, que els va donar la majoria necessària per formar govern. Pocs dies després de ser publicat l’escrit, em vaig trobar amb la regidora i no entenia per què barrejava la política estatal amb la local. Li vaig reconèixer que jo era un gran defensor de prioritzar el treball local al marge de les opcions polítiques, però també li vaig dir que hi havia uns límits. Considero que els militants del Partit Popular són indirectament corresponsables de les actuacions del seu partit, perquè són militants per voluntat pròpia. Qui s’apunta en un lloc, ha d’acceptar les directrius i sinó li agraden té l’opció de sortir-ne. El qui entra en política es “mulla” i qui no ho vol veure així, que s’ho faci mirar.

Mozart +Territori

Mozart

Aquesta tarda he assistit a la conferència programada per l’Aula d’Extensió Universitària d’Arenys de Mar, a càrrec del musicòleg mataroní Joan Vives, “Mozart, el naixement d’un geni”. La xerrada, inclosa en el calendari de conferències del curs de l’Aula, ha servit per iniciar el conjunt d’actes que tindran lloc a la nostra població, en commemoració dels 250 anys del naixement del compositor Wolfgang Amadeus Mozart, on destaca el concert de l’Orquestra de Cambra de Vic, sota la direcció del mestre Jordi Mora, que tindrà lloc aquest dissabte, a 2/4 de 10 del vespre, al Teatre Principal.
En Joan és un gran orador, amb molts recursos, que manté intacte l’atenció dels assistents, que queden meravellats pels seus coneixements. No és la primera vegada que participa en un acte de l’Aula, però mai no es repeteix i sempre aporta nous coneixements.
És d’agrair la tasca de l’Aula, a qui considero en aquests moment com l’entitat cultural més activa de la nostra població. La sala Josep M. Arnau estava plena de gom a gom i hi regnava un silenci només trencat per la melodia d’en Joan Vives.

Territori

Abans de sortir de casa per anar al Calisay, he pogut escoltar una estona de la roda de premsa on s’ha explicat els acords del Govern català. El tema que ha cridat més l’atenció dels periodistes però, no ha estat precisament de cap acord sinó la informació que han donat sobre la llum verda que s’ha donat a la tramitació necessària per establir una nova divisió territorial, a partir dels municipis, les comarques i les vegueries.
No he pogut escoltar totes les preguntes ni respostes però ha quedat clar que la proposta del Govern és la divisió de Catalunya en set vegueries, encara que serà el Parlament qui ho haurà d’aprovar i també han avançat que es mantindrà un diàleg amb els municipis.
M’agradaria que els nostres representants municipals participessin activament en la redacció final del nostre territori. És necessari tenir en compte tots els elements i hi ha municipis i comarques que d’entrada s’han oposat als criteris del tripartit. Serà bo el grau de participació que tindran, i les possibilitats d’incidir en la divisió final.

Imatge i protagonisme partidista

Probablement dóna vots però al mateix temps els desacredita. Em refereixo a aquestes ànsies de protagonisme dels líders polítics. Escoltes a un i altre i tot fa pensar que només té importància qui ha fet no sé què o qui ha aconseguit no sé què més...
Exceptuant ERC, la resta de partits catalans que varen aprovar la proposta d’Estatut que va anar a Madrid, canten lloances del què s’ha aconseguit. Jo no ho acabo d’entendre, perquè si varen pactar una proposta amb un llistó alt, com és que ara, tot i la gran rebaixada, continuen contents? És que ja sabien que allò que aprovaven no aniria enlloc? Havien cregut en les paraules del President Zapatero, que ara nega, d’aprovar l’Estatut que sortís del Parlament? Per què el senyor Mas, és tant feliç? En té prou de poder vendre que ell ha estat qui ha pactat amb Zapatero, al marge dels altres partits catalans?
Sé que em llegeix gent de partit i probablement no entenen les preguntes que em faig. Presumeixo de no dependre de cap consigna ni deure’m a cap partit. De ben segur que ignoro procediments que ha de seguir la gent de partit, però... com pensa la majoria de la població, que no milita a cap partit? No creieu que ho veu una mica com jo?
La majoria de ciutadans no té cap interès per l’Estatut, i això és cert però no és bo. I si és cert és perquè els polítics, que hi creuen, no han fet prou esforços per explicar-ho. Es pensa massa en el vot i poc en la qualitat d’aquest vot (no confonguem amb la qualitat de qui vota, que jo no posaré mai en dubte).
Xerrant amb amics sobre la incidència en el vot, sempre comento que el percentatge de gent que vota a partir d’accions compromeses és molt baix. El sistema democràtic vigent, basat en l’estructura de partits polítics, fa que la gran massa de vots estiguin d’acord amb la “marca” de les sigles del partit. I la imatge d’un partit és la del seu líder. Ara tothom parla de Zapatero i ningú es recorda de Gonzàlez. Gairebé el mateix passa amb Mas i Pujol, encara que en aquest cas el recanvi és més recent. Serà per això la necessitat que tenen els partits polítics de fer lluir la imatge del seu líder que és, al final de tot, qui els aportarà els vots. Potser per això el PSC fa tant temps que trontolla tot i la força de les bases. Potser per això el tripartit no es consolida satisfactòriament tot i la tasca que està fent i l’esforç que hi dedica.
No em cansaré de demanar més pedagogia; més predicar amb l’exemple... però m’adono que la nostra societat mediàtica i sovint superficial, s’enlluerna més fàcilment amb les façanes, encara que ensopegui una vegada rere l’altra.

Carta oberta als grups municipals

Benvolguts representats polítics. Des de la nit de naps i cols el nostre poble està passant per una situació desagradable i delicada. Les conseqüències dels fets ocorreguts la nit de reis encara no les podem valorar del tot, perquè hi ha una sentència pendent que pot comportar la pena de presó per a un jove arenyenc.
És cert que aquests esdeveniments no han mobilitzat tota la població sinó una part d’ella, la més propera als fets tradicionals entre les quals hi ha la nit de naps i cols. Tot i així però, no podem obviar el que està passant i cal afrontar-ho sense més espera per evitar una fractura a la població.
La responsabilitat dels càrrecs públics per aconseguir un bon clima entre la població és alta i els ciutadans hem de col·laborar-hi. Independentment de la culpabilitat que vulguem atribuir a les diferents persones que de manera directa o indirecta varen participar dels fets de la nit de naps, hem d’evitar crispacions, insults i menyspreu, que no ens portarà enlloc.
No per haver-se escoltat mil vegades deixa de ser fonamental la necessitat de dialogar entre totes les parts per tal de llimar diferències, assumir la nostra part de responsabilitat i aconseguir que en futures edicions aquests fets no es repeteixin, no només en aquesta festa sinó en les altres que la nostra població celebra.
Els grups municipals d’Arenys de Mar s’han definit amb més o menys contundència, en una o altra posició. Ara però és l’hora d’asseure’s en una taula i redreçar el camí que aquests darrers dies s’ha seguit i que de ben segur no ens porta a cap lloc.
Cadascú jutjarà la posició que han pres els diferents grups polítics i, en tot cas, decidirà l’any vinent a qui dóna suport per governar el nostre municipi. No n’hi haurà prou en valorar les paraules i manifestacions sinó que ens haurem de fixar en la posició, la participació i la iniciativa per intentar resoldre els problemes de convivència que ara tenim sobre la taula. No es tracta de polititzar els fets de la nit de naps i cols. Crec en la intel·ligència de la població que no es deixaria enlluernar per falses declaracions sinó que té en compte les accions que les diferents forces polítiques emprenen.
Per tot això, com a vilatà preocupat per la situació actual, animo els nostres representants polítics a l’Ajuntament d’Arenys de Mar que facin un darrer esforç per aconseguir que la nostra població recuperi la serenor que necessita, i estic convençut que els ciutadans en general, els joves napaires i els seus familiars i amics, valoraran l’esforç que s’hi esmerci i col·laboraran perquè Arenys de Mar se senti orgullós de la seva ciutadania i dels seus representants polítics.

Cada cosa al seu lloc

“Hauríem de posar cada cosa al seu lloc”. Així resumiria el què em passava pel cap en les darreres hores. Llegeixes el diari; busques per internet; escoltes la ràdio... tot sembla capgirat, amb un desordre que ningú afronta i potser ha arribat l’hora de posar-nos-hi seriosament.
A la legislatura passada posava en dubte la independència del poder judicial i el legislatiu i executiu. L’elecció tan descarada de simpatitzants polítics per exercir el poder judicial, feia que hi hagués unanimitat de criteris i total sintonia entre els tres poders. Ara, amb unes Corts i govern de color diferent a l’anterior, i atès que el calendari dels canvis no coincideix amb el del poder judicial, ens trobem amb un enfrontament sistemàtic amb el poder executiu actual, i observem una clara sintonia entre el poder judicial i el grup majoritari de l’oposició: la gent que els va col·locar quan ells manaven. Podria posar exemples: Estatut; papers de Salamanca...
A casa nostra, no fa massa dies, abans dels fets de la nit de naps, l’alcalde es queixava de les desavinences entre el Secretari de la Corporació i l’Interventor, que feia que tot s’alentís. Em consta també que hi ha maneres de pensar de l’equip de govern i accions que voldria realitzar que no es posen en pràctica perquè el senyor Secretari no ho veu bé. A més, els treballadors municipals s’han queixat que no els era permès d’entrar instàncies al Registre Municipal, per ordres del senyor Secretari, i això ha fet que en el darrer Ple es votés afirmativament i per unanimitat, una moció, a instància dels grups de l’oposició, demanant que els treballadors puguin entrar les instàncies que considerin oportunes. No em direu que això no és una mostra més de que les coses no estan al seu lloc?
La impressió que avui tens és que no hem interpretat bé què vol dir democràcia. En què consisteix la governabilitat representativa. Si partim de la base que qui governa és el que ha sortit escollit, no es pot entendre que es trobi amb tants paranys i entrebancs. La legislació vigent preveu uns organismes i càrrecs públics que fiscalitzen l’actuació del govern corresponent i vetllen perquè es faci d’acord a la llei. Una altra cosa però és posar traves a la gestió pública o pretendre governar sense tenir la representativitat del poble, que és sobirà.
Davant de tot això potser seria bo iniciar un procés d’aprenentatge en drets i deures públics. Que tots coneguéssim a què estem obligats i a què tenim dret. Què se’ns pot exigir i què podem exigir de les nostres institucions públiques. Quin és el seu paper i on s’extralimiten. Probablement aquesta ampliació de coneixements ajudaria a posar a cadascú al seu lloc. Deixo la proposta a l’aire.

Mozart, 250 anys

Aquest divendres és el 250 aniversari del naixement de Wolfgang Amadeus Mozart. Un músic reconegut arreu i que fins i tot els menys melòmans en coneixen alguna obra o n’han escoltat algun fragment musical.
A casa nostra l’Escola de Música des del seu inici, a més de formar, s’ha encarregat de difondre la música “clàssica” i han estat moltes les obres d’aquest gran compositor que s’han interpretat a Arenys.
Enguany l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran s’ha sumat a l’efemèride i ha programat un “Febrer Musical”, amb diferents conferències i un concert inaugural a càrrec de l’Orquestra de Cambra de Vic, que tindrà lloc el divendres vinent, just vuit dies després de l’aniversari.
Us animo a que busqueu cinc minuts d’aquest divendres per escoltar un fragment d’una obra de Mozart. Als arenyencs, amb l’ambient que respirem aquests dies, ens pot anar bé.

El Ple ben ple

Per avui, quart dimecres de gener, hi havia convocat el Ple Municipal de l’Ajuntament d’Arenys, amb set punts de l’ordre del dia. D’aquests calia destacar-ne dos perquè només passen de tant en tant. En primer lloc la presa de possessió d’Agustí Massuet com a nou regidor, en substitució de Manuel Calvo. L’altre punt era l’aprovació definitiva del pressupost per aquest any 2006.
Les cadires de la Sala de Plens estaven totes ocupades, amb gent dreta com poques vegades passa. Amb respecte i certa intriga per part de qui era la primera vegada que assistia a un acte com aquest, s’ha seguit l’hora i escaig de la sessió fins arribar al final del Ple, amb la lectura d’unes preguntes al govern local, per part d’un jove que ha dit parlar en nom del col·lectiu de naps i cols d’Arenys de Mar.
La unanimitat s’ha trencat en l’aprovació de la Comissió del Teatre Principal, constituïda per tres representants de la corporació – tots de l’equip de govern –, tres membres de la Societat Coral l’Esperança, i el president, l’alcalde de la vila. El PSC ha manifestat el seu disgust en no haver estat convidat a formar-ne part. El regidor de Cultura s’ha ofert a convidar-los sempre que es reuneixi la Comissió, però tots sabem que no és el mateix. El resultat de la votació ha estat de 9 vots favorables – els vuit de l’equip de govern i el del regidor no adscrit – i 8 abstencions.
Les al·legacions dels treballadors en contra del pressupost aprovat inicialment pel Ple Municipal de desembre no han estat estimades i el Pressupost s’ha aprovat definitivament amb els únics vots favorables de l’equip de govern, l’abstenció dels membres del PSC i ERC, i els vots en contra d’ICV i del regidor no adscrit. Tot i així el PSC, ERC i el regidor no adscrit han presentat una moció per via d’urgència, on es demana un compromís, per part de l’equip de govern, de solucionar alguns dels punts que figuraven a les al·legacions dels treballadors:
1- dotar econòmicament la plaça del cap de Recursos Humans.
2- acordar un calendari, entre treballadors i govern, per regularitzar la situació dels interinatges.
3- ordenar que siguin admeses al Registre Municipal les instàncies i escrits que els sindicats i Comitè de treballadors vulguin presentar, adreçats a qualsevol instància municipal (em fa vergonya pensar que això no fos possible fins ara. A sant de què?)
La moció s’ha aprovat unànimament.
Per altra banda m’ha cridat l’atenció la resposta a la pregunta presentada pel PSC en relació a la cobertura de la Televisió Digital Terrestre a Arenys de Mar. El regidor Benet Maimí s’ha referit al cobriment de la part fosca d’Arenys de Mar, però no s’ha dit res de la cobertura dels canals de TDT que no són propietat de TVC i que no es podrà solucionar si no es col·labora amb altres municipis al repetidor de Collsacreu.
Finalitzat el Ple s’ha fet la lectura de les preguntes al govern municipal. Eren 13 preguntes al voltant dels fets de la nit de naps. S’ha demanat qui va donar l’ordre d’intervenció dels Mossos d’Esquadra; de quina manera se’ls va explicar la genuïtat de la nit de naps i cols; el per què no s’ha parlat amb els napaires; el per què de tant interès per part de l’alcalde en repetir que no es tractava de forces anti-avalots; el per què de la insistència en voler fer creure a tothom que es tracta de joves conflictius...
L’Alcalde Rubirola ha respost cadascuna de les preguntes formulades, després de precisar que l’interlocutor es presentava com a representant del Grup de Naps i Cols, que en tot cas és un col·lectiu que no està registrat formalment com entitat. (un bon començament per qui només pretén mantenir l’enfrontament amb els joves).
A la pregunta de si té por de ser agredit, ha respost contundentment que NO, però ha afegit que la seva família i ell mateix han estat insultats. Segons l’alcalde les mesures preventives han estat les mateixes que l’any anterior i que si no es va assistir al sopar va ser per problemes d’horari. També ha deixat clar que ha tingut molts contactes amb molta gent i institucions, i amb altres joves que l’han informat dels fets de la nit de naps. Ha recalcat que es varen fer cinquanta identificacions i que les actuacions conflictives d’aquesta nit, els darrers anys, fa necessària l’adopció de mesures policials per evitar mals majors.
Cap al final de la seva resposta, ha estat interromput per alguns comentaris del públic assistent. Ha estat contundent fent callar les veus discordants i els ha acusat de no saber escoltar i per acabar s’ha referit al començament d’aquesta legislatura i ha afirmat que l’alternança política no es va acceptar i que varen ser escridassats pels joves. Ha parlat d’odi cap a l’equip de govern i una vegada més ha parlat de l’oportunisme polític.
Crec certament que avui no era dia per resoldre els problemes. La cosa està enrarida i només es pot solucionar seient a la mateixa taula per estudiar la manera d’avançar plegats, eliminant insults i injúries i buscant concòrdia i respecte per a tothom. Però tampoc calia encendre més fogueres i crec que això és el que ha fet l’alcalde amb la seva intervenció. La situació de l’alcalde no és fàcil. Ell té l’obligació d’assegurar la convivència i el respecte i llibertat de tots i això els joves ho han d’entendre i suposo que ho poden entendre. Els joves han de canviar la seva actitud en relació a l’equip de govern que està format per vilatans i vilatanes, com nosaltres, que han volgut dedicar part del seu temps lliure per treballar pel seu poble i que nosaltres lliurement els hem escollit. Però els nostres governants també hi han de posar de la seva part. No podem malmetre la convivència del nostre poble. Tots en serem responsables, i aquells que tenen l’oportunitat d’evitar-ho s’hi han de fer més.
M’agradaria tornar a veure gent dreta a les sessions del Ple Municipal, però no pels motius d’avui. Voldria passar pàgina aviat de tot plegat però això només es podrà fer resolent els conflictes actuals i no amagant el cap sota l’ala. Aquest és un compromís que ens incumbeix a tots.

Vist per a sentència

Aquest matí de dimarts ha tingut lloc el judici a Joan Munich, pels càrrecs que se li imputen sobre els fets esdevinguts la nit de naps i cols, pels quals el ministeri fiscal sol·licita la pena de dos anys i dos mesos de presó i una multa de 1.200 euros.
Segons he pogut llegir a la crònica que en fa Vilaweb, i també del que he pogut escoltar a l’informatiu de la tarda de l’emissora municipal Ràdio Arenys, diferents vilatans, amics i familiars d’en Joan, han fet acte de presència davant la porta dels jutjats, amb pancartes de suport. Segons l’advocat defensor, els mossos han entrat en algunes contradiccions i exageració dels fets. No sé si això pot posar en dubte la veracitat del seu testimoni.
Em dol que s’hagi arribat a aquesta situació. S’ha escrit molt sobre els fets de la nit de reis i tot el que podria afegir ara, seria redundant. En aquests moments cal esperar i desitjar una sentència el més favorable possible per en Joan. Després caldrà valorar a fons tot el què ha passat i això només es pot fer a partir del diàleg entre totes les parts implicades. S’ha d’evitar que l’enfrontament entre vilatans continuï i, sobretot, que els nostres governants es mantinguin distants vers un col·lectiu de joves que tenen moltes coses que aportar-nos. Ells també seran capaços d’analitzar i reconèixer en què han fallat. Parlant ens podrem entendre.
M’agradaria pensar que la irracionalitat en política només és patrimoni del Partit Popular Espanyol, i que no s’estén a altres partits més nostrats. Acceptar que ens hem equivocat no és símbol de feblesa sinó tot el contrari. Qui es creu posseïdor de la veritat absoluta demostra molt poca convicció en els seus actes i incapacitat per liderar qualsevol projecte social. Els joves s’equivoquen però els més grans no n’estem exempts.

Tindrem nou Estatut?

Tot fa pensar que ja tenim Estatut. L’Artur Mas ha donat el vist-i-plau a la proposta de Zapatero i tot resolt!
Des que s’ha sabut la notícia cada grup polític està estudiant quina ha de ser la seva posició, sobretot per rendibilitzar-ho al màxim a les properes eleccions. Cadascú ha de valorar què prefereix el seu electorat potencial i tractar de convèncer que han optat per la millor solució.
Fa molts mesos que hem estat seguint debats i més debats sobre el nou Estatut i tinc la impressió que ara ja no donava per més. Serà un bon Estatut? No ho sé. Sí però que deixarà a molts catalans desenganyats. Sobretot els més sobiranistes. Tampoc es podia esperar arribar massa enllà ja que els límits constitucionals que s’han tingut en compte, no ho permetien. Qui està per l’autodeterminació i la independència, no cal dir-li que amb aquest Estatut no anirà gaire lluny.
A mi em preocupa molt poc si l’Estatut parla de nació o nacionalitat. M’imagino que a d’altres els preocupa més i els hi respecto. El que m’interessa és poder veure com se soluciona el tema solidari. Si aquest abús de la solidaritat mal entesa continuarà existint o bé si els que estan acostumats a rebre sempre, es posaran una mica les piles. Acostumar-se a viure sempre de regals és perillós perquè pot ocasionar-te incapacitat per guanyar-te’ls tot solet.
Seguiré amatent les informacions que parlin del sistema de finançament i els compromisos assumits pel govern de l’Estat, i no em decantaré per cap partit en particular perquè considero que tots han jugat el seu paper, i sempre n’hi ha que en saben més o tenen més sort que els altres. N’hi ha un però que continuaré deixant de banda perquè una vegada més ha demostrat que encara no encaixa prou bé dins el món democràtic.

La Riera d'Arenys de Munt

Aprofitant que havíem d’acompanyar els nostres fills a una vinya propera al Parc de Lourdes, hem fet una petita caminada. Hem notat que feia dies que no caminàvem i enyoràvem les sortides amb en Ramon Verdaguer i tota la colla.
Hem arribat a Arenys de Munt en cotxe i hem pujat tota la Riera. Com si fos la primera vegada que hi anava, he quedat meravellat de l’entramat de branques platejades. Potser ho feia la claror del dia o la poda dels plàtans que, sense fulles donava més protagonisme a les seves branques que gairebé es tocaven d’una banda a l’altra de la Riera.
M’he adonat que aquesta Riera no té res a veure amb la nostra. Entenc la gent que es resisteix a acceptar la seva canalització, sobretot veient el resultat de la nostra. També és cert que a Arenys de Mar ho podíem haver deixat millor. De fet no ho tenim acabat, però la impressió que tinc és que sempre donarà la sensació d’inacabat.
Sense entrar en polèmica, he recordat la plaça major de la meva ciutat. A sota s’hi va construir un aparcament públic però a sobre s’ha conservat la sorra que li dóna tota la seva personalitat. He pensat que si és convenient canalitzar la Riera, potser seria bo mantenir una capa de sorra perquè li mantingui el caràcter.
Desconec el projecte de soterrament de la Riera i també la sort que tindran els plàtans que la presideixen. No sé si l’Andreu Majó, el seu alcalde, era partidari o no del soterrament. Hi va haver un procés participatiu que va decidir la sort de la Riera, on va guanyar l’opció del soterrament. Existeix un moviment ciutadà que encara lluita perquè el projecte, tot i ser aprovat, no es dugui a terme.
No em puc manifestar perquè no em correspon, però avui per uns moments he pensat que la imatge de la Riera d’Arenys de Munt la voldria tornar a veure i no només conservar-la a la memòria. De la Riera d’Arenys de Mar, només recordo sorra al capdamunt i quan veig fotografies antigues, m’entra aquella nostàlgia tan típica dels que comencem a tenir una edat.
Hem badat pel poble. Hem visitat la llibreria l’Aloc d’en Quim, i hem caminat riera a munt fins passat el parc de Lourdes. Els meus fills jugaven a la vinya amb les cares pintades, mentre un estarrufat gall d’indi es passejava solemnement.

Funcionaris i polítics

Defensar als funcionaris no és gens fàcil doncs hi ha un tòpic molt estès que els fa indefensables. Però com totes les coses cal mirar-s’ho amb ulls crítics i ben oberts i valorar tots els imponderables. De funcionaris n’hi haurà de bons i de no tan bons; de treballadors i de més ganduls; de brillants i de més simples... com a tot arreu. Sempre he defensat que un Ajuntament és una empresa de serveis peculiar, i com a tota bona empresa li cal uns directius bons, eficients i diligents, i això tampoc passa sempre.
Aquesta empresa de serveis funciona a partir de diners públics i per això cal rendir comptes a la població. Un Ajuntament no farà mai fallida però a vegades la seva gestió li duria sense aturador. Els polítics entren a l’administració pública amb moltes ganes de fer feina, de complir les promeses donades i sovint es troben al capdavant d’una empresa sense cap coneixement de gestió. Llavors es fa difícil fer funcionar la màquina.
Existeix el tòpic de funcionaris fixes i funcionaris interins, aquests darrers referits als polítics que cada quatre anys han de validar la seva posició a l’administració pública. És cert que el poble elegeix als seus polítics i no pas als funcionaris. És per això que aquests s’han de posar al servei dels escollits. Això però no vol dir que es faci de qualsevol manera. Hi ha una legislació que regula l’activitat municipal i s’ha de complir.
Trobar l’equilibri només es pot aconseguir amb el diàleg i eliminant qualsevol malfiança d’una i altra part. Quan les relacions laborals no són bones, la gestió municipal se’n ressent i això s’ha d’evitar.
No és la primera vegada que es parla de desorganització a l’Ajuntament d’Arenys. Ho desconec, però només veient el repartiment d’àrees que es va fer a l’inici d’aquesta legislatura, m’ho puc creure. L’única explicació que hi vaig trobar va ser la conveniència dels regidors i regidores i no pas la visió global.
Davant l’actitud dels funcionaris cal afrontar la realitat i consensuar solucions. El que no es pot fer és acusar-los de voler perjudicar l’equip de govern en hores baixes. No pot ser que el nostre alcalde insisteixi una vegada més en aquest victimisme fals. S’ha d’afrontar la realitat, la crítica i la discrepància i deixar-se de dimonis tot el dia, que ja comencem a estar-ne tips.

El 4 de febrer, concert al Principal

Ja he comprat les entrades per al dia 4 de febrer al Teatre Principal! Com que són numerades he pogut escollir els millors seients per gaudir del concert de l’Orquestra de Cambra de Vic. Es tracta d’una orquestra formada principalment per estudiants avançats de l’Escola de Música de Vic i també per professionals de la música. En Jordi Mora, que n’és el director, té un llarg currículum amb nota brillant. Ha estat l’engrescador d’aquests joves músics des de fa ja uns quants anys. El repertori de l’Orquestra és molt ampli i a Arenys interpretaran obres de Mozart, Toldrà, Pau Casals i Txaikowsky. Tinc moltes ganes d’escoltar-los perquè la darrera vegada que en vaig tenir l’oportunitat, em varen agradar molt. A més, serà la primera vegada que escolto un concert d’orquestra al remodelat Teatre Principal. Us animo a comprar les entrades per aquest concert, que ha estat possible gràcies a l’empenta de l’Aula d’Extensió Universitària, a la col·laboració de l’Ajuntament d’Arenys i també de la Diputació de Barcelona. Estic segur que no us en penedireu!

Reflexionant sobre el PSOE

Aquí, quan parles bé d’un partit, la gent ja hi busca afinitats. La imparcialitat és difícil de mantenir però també d’explicar i convèncer. Els militants ho tenen més fàcil i en tot cas la seva feina es troba a l’hora de justificar accions del seu partit que un mateix no hauria fet o aplaudit.
Avui, tot tornant a casa i mig escoltant la ràdio del cotxe, el meu cap donava voltes sobre l’actitud del PSOE en aquests darrers mesos. M’ha sembla que seria bo escriure’n quatre ratlles, sobretot perquè encara no hi ha res decidit. No s’hi val parlar dels fets quan ja han succeït. A mi m’agrada el repte de preveure o prevalorar amb la possibilitat d’haver de donar la raó a qui pensava el contrari.
Per un català que estima la seva terra, que vol el millor per tots nosaltres i que reivindica des de fa temps un canvi en les relacions amb la resta d’Espanya, (ja no parlo d’un independentista que lícitament vol arribar més enllà), és lògic que li sigui difícil posar-se a dins la pell dels no-catalans. Seria però important, encara que només sigui per uns moments, intentar posar-nos a la pell dels dirigents del PSOE que estan fent esforços per pactar un nou Estatut d’Autonomia (algú pensarà que podrien esforçar-s’hi més), o bé que han tirat endavant amb el retorn dels papers de Salamanca. Sobretot hi penso tenint en compte la guerra declarada des del partit de l’oposició, que no té miraments per res i que està disposat a malmetre les relacions socials de l’estat, creant antipaties i odi, només per aconseguir recuperar el poder.
Penso que el compromís assumit pels dirigents del PSOE, davant de la guerra campal del PP i d’alguns militants i líders del seu propi partit polític, és elogiable. I amb això no em queda clar que finalment s’aconsegueixi l’acord, i no es tirin enrere. Això és el que podrem comprovar d’aquí uns mesos. Tampoc no vull dir que nosaltres haguem d’afluixar més del compte la corda i lliscar massa ràpid i massa endins al seu camp. Hem estat molts anys criticant en veu baixa i a les primeres reaccions contràries hem callat i desitjat millors temps. Ara, perquè les condicions eren més favorables, hem gosat cridar més fort i em suportat tot tipus d’injúries, calumnies i menyspreu. No seria bo que claudiquéssim abans d’hora.
Malgrat tot però no podem passar per alt el sacrifici polític del partit en el govern d’Espanya, que li pot arribar a sortir molt car a les properes eleccions, perquè tots ens hem adonat que la imatge de l’Espanya profunda i casposa encara es pot veure i que queden molts nostàlgics de temps passats. El PSOE no té majoria absoluta i això ens ha beneficiat. Crec però que si perd aquesta majoria i retorna el PP, cauríem novament en un terreny llefiscós i gris que no vull ni pensar-hi. És bo doncs valorar-ho tot plegat i obrar a consciència.

Més escrits de naps i cols

Aquests darrers dies Arenys ha viscut, i ho continua fent, sota la pressió dels fets de la nit de naps. Quinze dies després encara es poden llegir molts comentaris i opinions sobre l’actuació dels joves i la policia durant la nit de reis. A més però, hi ha present les reaccions del govern municipal, la de les famílies dels joves i la d’una part de la població.
És cert que no hi ha unanimitat sinó que pots distingir-hi dos bàndols. Ambdós actuen o discuteixen de manera apassionada i entens que cal esperar més temps per poder fer una anàlisi acurada i més objectiva de la situació. De totes maneres però, hi ha un judici pendent que no trigarà a arribar, amb la possibilitat que la sentència condemni a un dels joves detinguts a la pena de dos anys de presó. Aquesta possibilitat anul·la qualsevol idea de deixar córrer el temps perquè llavors seria massa tard.
La xarxa d’arenyautes es feia avui ressò de l’escrit del Full del diumenge, signat pel vicari de la parròquia, Mn. Josep. Uns quants joves encara recorden les divergències sorgides aquest agost a l’hora de celebrar el vot de vila, a la festivitat de Sant Roc. En Pepe, com acostumem a nomenar, va tenir un paper difícil i enfrontat a uns quants joves i, tot i que al final la festa es va poder fer sense més problemes, la ferida no ha cicatritzat. Els responsables de la parròquia han vist com durant la nit de naps, uns joves havien fet destrosses a la teulada de la sagristia i espatllat el rellotge del campanar.
Avui també sortia una carta des de Malgrat, a la secció “El lector escriu” del diari El Punt, on la signant es queixava del robatori de cols de la plantació del seu oncle. La tradició, diuen, és que naps i cols s’han de robar per després penjar-los als balcons dels joves i les joves. Estic segur que no tothom ho veurà de la mateixa manera.
Al marge de tot el rebombori i les conseqüències que pot tenir per a les persones, m’interessa també parlar de la lliçó que podem aprendre. Entenc que tots podem sentir-nos una mica culpables de no haver aconseguit una societat lliure, dialogant, fresca i responsable. En alguna cosa hem fallat i valdria la pena reflexionar-hi. No cal que expressi què és el que penso que ha de millorar cadascú de nosaltres, en funció de la nostra responsabilitat. Tots som prou madurs per adonar-nos en què hem fallat.
Entenc l’escrit d’en Pepe encara que no el comparteixi en el to ni en part del contingut. En un moment de la carta proposa de seure en una taula rodona per valorar els danys i treure’n conseqüències. Jo demanaria una taula rodona on fossin representades totes les parts: joves napaires; policia local i mossos d’esquadra; govern municipal; arenyencs afectats per les destrosses... i fóssim capaços de parlar sense passió per analitzar què ha fallat i què podem fer perquè la festa continuï amb alegria, gresca però també en pau i respecte. I en aquesta convivència també s’hi haurà d’esforçar la policia autonòmica i els seus responsables, amb la Consellera Montserrat Tura al capdavant.

Balanç de la legislatura

He arribat tard a casa i m’he perdut la primera mitja hora del debat sobre els primers dos anys i mig d’aquesta legislatura. Hi haurà intervencions i anècdotes que se m’hauran escapat. He procurat però estar molt atent la resta de l’acte, enganxat a la ràdio de casa.
S’ha de reconèixer que no tothom té taules per estar en un debat i sortir-ne airós. Això no vol dir que qui millor parla és qui fa més bé la feina, però de ben segur que atrau a més públic i sap convèncer millor. En Ponsarnau parla bé, però l’alcalde en sap molt. Fins i tot la Zaragoza encerta bé les paraules. D’altres s’han de refiar més del contingut, i alguns no porten la lliçó apresa.
L’alcalde em va dir un dia que no era tan maquiavèlic com jo suposava. Continuo pensant però que dóna mil voltes a la resta de tertulians i quan no cau en l’error de fer-se la víctima, surt triomfant passi el que passi. No em negareu, aquells que ho heu escoltat, que la darrera intervenció de l’alcalde, quan no hi havia possibilitat de rèplica, no hagi estat brillant. Els seus seguidors i amics han pogut somriure tranquils, i els adversaris s’han hagut d’empassar la saliva. Sobretot els simpatitzants d’ICV i el regidor Lluís Blanchar que han estat al punt de mira de l’alcalde.
El contingut del debat ha estat el que es podia esperar i no hi ha hagut cap novetat rellevant. L’equip de govern ho continua fent bé; ERC i PSC li donen suport; Lluís Blanchar i ICV són els dolents de la pel·lícula. No crec que el panorama canviï gaire en aquest any i mig que queda de legislatura, i d’aquesta manera afrontarem les properes eleccions. Llavors tothom parlarà malament de tothom ERC i PSC justificaran el seu suport a l’equip de govern per permetre la governabilitat del poble. CIU i PP demostraran que fins i tot en minoria han aconseguit fer bona feina. ICV es mantindrà en un to de crítica constant per mirar d’esgarrapar els vots dels disconformes d’aquest pacte a quatre bandes. Probablement això és el que toca. Nosaltres decidirem a qui donem el vot i a veure cap on es decanta la balança.

Segona carta d'Antoni Munich

Arran del comunicat del govern municipal i d’alguns comentaris d’arenyencs, l’Antoni Munich, pare del napaire pendent de judici, ha escrit un nou comunicat que a continuació reprodueixo:

Arenys de Mar, 14 de gener de 2006

Ahir vaig llegir els comentaris d’alguns arenyencs i de l’equip de govern i és per aquest motiu que he decidit tornar a escriure què és el que jo penso. La primera carta la vaig fer després de sentir les declaracions de l’Alcalde el passat diumenge.
Mireu conec a l’Alcalde com a arenyenc i com a treballador de l’Ajuntament, conec al regidor de governació perquè també és el regidor de Sanitat i considero que en el treball és el meu regidor i conec a l'Inspector de policia d’Arenys ja que com a psicòleg municipal té el numero del meu mòbil i segons vàrem acordar el darrer any, em pot trucar a mi o a la meva companya de la feina, qualsevol dia i a qualsevol hora si algun arenyenc o arenyenca necessita suport psicològic. És per aquest motiu que estic molt emprenyat ja que cap dels tres responsables de la seguretat, els quals conec personalment, em van trucar o em van enviar un agent de la policia local a casa, ni em varen despertar quan es van assabentar que el meu fill havia estat detingut. Considero que els fets que varen passar eren prou importants com perquè em fessin fora del llit. NO HO ENTENC.
Alcalde com vols que t’estigui agraït si heu tret uns quants comunicats i encara NO heu parlat amb el meu fill per preguntar-li la seva versió del que ell va viure, tant del que va succeir a la Riera com a les comissaries on va estar, i més encara tenint en compte que ell és un dels organitzadors de la festa, TAMPOC HO ENTENC. Com vols que t’estigui agraït si el passat diumenge vas donar a entendre que els joves estaven beguts i que la guerra de naps era un perill pels vianants i els cotxes. Tu vas parlar amb el meu fill Jordi per la matinada, crec. Estava borratxo?. Quan ell va anar a interessar-se per l’estat de salut del seu germà a la policia, el van insultar i ell va demanar que li fessin la prova de l’alcohol; no li varen fer i el van fer fora. Si el meu fill Joan hagués estat begut, no creus que així constaria a l’informe policial?. On estan els partes dels vianants ferits, o dels cotxes abonyegats o de les destrosses fetes en el lloc de la guerra de naps que justifiqui el que per a mi de cap manera es pot justificar; la carga policial. O és que vosaltres podeu dir qualsevol cosa sense necessitat de demostrar-ho? A mi personalment no m’importa si el nom correcte eren antidisturbis, patrulla mixta, CPQ, o KRS. El que si sé és com el jovent m’ha dit que van actuar els mossos i que a la comissaria d’Arenys el suboficial parlava d’antidisturbis. No et puc està agraït ja que en general els comunicats que heu fet públics venen a confirmar només la versió de la policia presentant als joves com a un perill per a la seguretat ciutadana i una banda de semi delinqüents. I jo torno a repetir que l’únic que pot ajudar al meu fill és que es digui la veritat. I si demano la teva dimissió ho faig com a arenyenc i com a Pare dolgut i emprenyat per tot això que t’estic explicant ja que a mi no se’m permet sortir amb una porra al carrer ni tampoc tinc el poder per dir als policies que vagin a l’Ajuntament a estomacar . Llavors l’únic que em queda per expressar la meva indignació, la meva ràbia e impotència i el meu dolor és dient que no heu estat a l’alçada, o dit d’una altra manera més vulgar, que l’heu cagat, i que dimitiu; i no és per cap motiu polític. Per cert Santi Fontbona, encara estic esperant la teva trucada.
Mireu jo SI em crec el que els meus fills i les noies i nois d’Arenys m’han explicat. Arenyencs m’agradaria que haguéssiu vist als joves atonyinats i als policies atonyinats; m’agradaria que llegiu les declaracions dels uns i dels altres, m’agradaria que el dia del judici d’en Joan tothom pogués sentir en directe què declaren els joves i què declara la policia. Crec que aleshores molta gent m’entendria quan parlo d’impotència i de la vergonya i ràbia que això em produeix.
Alcalde sempre he considerat que ets una persona molt intel·ligent, treballadora i responsable però crec que la teva actuació en aquest cas no ha estat la més correcte. Els joves i els familiars encara esperem una explicació, és més la necessitem com també esperem i necessitem les disculpes tant de la policia com dels polítics.
El meu fill Joan està molt preocupat tot i que no ho demostra perquè no ens vol preocupar més a nosaltres. El seu germà la tensió que aquests fets li han generat li produeixen moments d’ofec. El meu pare te pujades de pressió; la mare està callada i plora, la meva dona té tota classe de somatitzacions. Jo he tingut d’agafar la baixa i deixar les meves responsabilitats professionals malgrat la il·lusió que tenia per tirar endavant un grup de joves i un altre de pares.
I si dic que estic orgullós dels meus fills és perquè ho estic. No perquè siguin uns brètols amb l’únic objectiu de destrossar el poble com expliquen alguns arenyencs, no. L’únic pal que he trobat a l’habitació del meu fill és el que aguanta la senyera. Estic orgullós d’ells perquè he vist l’estimació que hi ha entre ells dos, i com amb moments difícils s’ajuden. Perquè he vist la valentia i el coratge d’en Joan quan s’ha de donar la cara per defensar als seus amics i que no defuig de les seves responsabilitats, de la seva solidaritat i de la defensa de la veritat. I perquè he vist què molts joves, nois i noies al marge de la gresca típica d’una dia de festa popular, també tenen aquests valors de coratge, solidaritat i interès pels altres. ¿O poder us penseu que jo em creuré que els meus dos fills s’estaven estomacant de tal manera entre ells dos al mig de la Riera que van haver d’intervenir els mossos per separar-los, com ens diuen, entre d’altres coses?
Arenyencs, escolteu les declaracions que es faran en el judici el dia 24 de gener.
Responsables polítics, els familiars us demanen que abans de fer declaracions escolteu als detinguts, considero que aquesta seria una actitud democràtica. Tothom és lliure d’expressar les seves opinions, cert, però abans cal estar informat del què ha passat, cal escoltar ambdues parts; jo en aquest cas ho he fet. També vaig estar present en un dels judicis.

Antoni Munich i Matabosch

Carta del pare d'un detingut la nit de reis

Us reprodueixo la carta que el pare d'un dels napaires detinguts la nit de reis i que el dia 24 de gener serà jutjat per agressió a l'aturotitat i desordre públic, amb una petició de dos anys i un dia de presó i una multa de 1.200 euros, va escriure a internet després d'haver sentit les declaracions de l'Alcalde en nom de l'equip de govern municipal, a Ràdio Arenys.

Jo, Antoni Munich , pare d’en Joan i d’en Jordi Munich , dos dels joves agredits per les forces de seguretat catalanes la matinada del dia sis de febrer al nostre municipi, vull informar als i les arenyenques de quin és el meu parer respecte als fets que van passar després d’haver escoltat als nostres representants polítics per la ràdio quan varen respondre a les preguntes i opinions que alguns arenyencs varen fer.
És cert que jo vaig trucar a l’alcalde per demanar-li la seva intervenció per tal que els joves arenyencs detinguts no passessin una altra nit a la presó però també és cert que en cap moment hi ha hagut una trucada ni de l’alcalde ni del regidor de governació interessant-se per l’estat dels meus fills. Certament que no tenen cap obligació de trucar o de visitar els detinguts, però com a pare i arenyenc afectat i dolgut pels fets succeïts esperava alguna intervenció de caire més humà.
Sí, alcalde, et van venir a buscar els afectats i vas tenir de sortir del llit, crec però, que era la teva obligació i més, quan a la comissaria dels mossos d’esquadra d’Arenys un suboficial del cos em va dir que qui havia demanat la presència de les forces antiavalots al municipi va ser l’Ajuntament i que el president de la junta de seguretat constituïda era l’alcalde i que d’aquesta junta també en forma part el regidor de governació.
Per a mi ha sigut com un malson. A les 10 del matí, el meu fill Jordi ens truca i ens diu que en Joan està detingut. Anem al jutjat i ens trobem a en Joan físicament malmès. Estava amb les mans lligades a l’esquena el front deformat pel cop de porra que havia rebut al cap amb una taca vermella. Pel fet d’estar lligat de mans i al tenir-les pujades per l’esquena feia que l’esquena no li quedés dreta i li donava un aspecte geperut. Aquesta imatge del meu fill maltractat envoltat per dos mossos em colpejà l’ànima i m’omple de dolor cada cop que em ve a la ment. Nosaltres el vàrem abraçar però ell no va poder fer-ho. Malgrat tot, no estava abatut psicològicament, el vaig veure fort; vaig sentir molta admiració cap a ell. De seguida però, ens van dir que no podíem estar allà i ens van fer fora. Al baixar vaig començar a parlar amb els joves que hi havia i així vaig començar a fer-me una idea més concreta del que havia passat. Recordo també amb molt de dolor la imatge de l’Héctor i d’en Josep que també havien estat colpejats; els veia cansats i adolorits. Em sentia impotent, a estones sentia molta ràbia. Per què havia passat això? Com és possible que això passi a Arenys, a Catalunya? No estem en el món que en diem civilitzat? Però si van sortir amb naps i poemes per les seves amigues si NO duien armes ni garrots per enfrontar-se als policies, ¿com és que aquests van carregar tan brutalment contra ells que més de deu van haver de ser curats al Cap? Què està passant? És real això? Qui són els responsables? On són els responsables? On estan amagats aquests covards?. Aquestes i altres preguntes em venien al cap; no entenia res, em sentia confós. No, alcalde, no es tracta de polititzar els esdeveniments i de cap manera accepto el teu paper de Víctima davant del poble d’Arenys. Són els joves apallissats per les forces de seguretat i les seves famílies, els joves que estaven al carrer i molts arenyencs, mares, pares amics, els que ens podem queixar, però no Tu, no vosaltres, que sou els que vàreu portar els antidisturbis i per tant als que jo responsabilitzo dels fets. Vosaltres sou els agressors i no les víctimes, a mi no em confondreu, i ni tan sols ens heu demanat perdó. Jo fa tres dies que no dormo, menjo poc, m’he passat moltes hores als jutjats, he estat a la comissaria, tinc el cap a punt d’explotar, sento ràbia, impotència, dolor, tinc ganes de plorar, em sap greu pels meus fills i pel altres joves que van rebre, no em concentro a la feina, i tot per què? Jo sí tinc dret a queixar-me, crec. Jo no pertanyo a cap partit polític; mai he format part de cap partit polític. Vaig ser un lluitador antifranquista durant la dictadura, sí. Vaig ser membre de la CAC (Comissió d’activitats cíviques) i del Grup Cultural Setciències, i vaig patir la repressió franquista per defensar els drets de Catalunya i les llibertats democràtiques, i per tant sé molt bé qui érem els que aleshores lluitàvem i donàvem la cara per defensar els nostres drets, però des que va arribar la suposada democràcia no he militat en cap partit ni associació política. L’única activitat de caire polític de la que formo part si així es pot considerar, és que sóc soci d’Amnistia Internacional i soc activista d’Acció Urgent. Com a tal defenso els drets de les persones empresonades sense cap motiu arreu del món per la seva ideologia política, sigui la que sigui. Escric als dirigents de països com Xina, Cuba, Guatemala, Nepal, Tibet, El Salvador, EE. UU, Rússia, Rwanda, Síria, Israel per dir-ne només uns quants, per recordar quins són els drets humans dels detinguts. Per aquesta tasca no cobro res. I vés per on, ara Catalunya, és on el meu fill ha estat detingut il·legalment, segons el meu parer, clar, ja sé que no tots pensen igual.
No, no tots pensem igual i jo em pregunto Senyors de l’Ajuntament, què en penseu d’aquests joves arenyencs que no pensen com vosaltres als que no podeu controlar i que organitzen festes i actes populars? Penseu què són molt perillosos, què són delinqüents o terroristes? Perquè no podeu pensar gaire bé d’ells quan organitzen una festa popular i els hi envieu els antiavalots. Per què no dieu la veritat?, per què no ho dieu clarament?. De què teniu por?
Per altra banda no cal que us preocupeu tant pels mossos ferits. No, no cal que patiu per la seva salut ni per les seves ferides. Mireu jo al jutjat n’he vist uns quants i també he vist els seus partes mèdics i sincerament us dic que no cal que us preocupeu tant per ells, ells estan bé. Estaven somrients, parlaven alegrement, no tenien cap signe físic d’agressió a excepció d’una tirita que un portava en un dit. Fins i tot en el moment de marxar un que caminava com en J Wayne, cínicament i amb un somriure d’orella a orella ens va desitjar un bon dia; molt amable. Per cert, ¿per què no us interesseu més pels joves de casa, per les seves ferides, pel seu dolor,? Sí, pel seu dolor, fruit de les vostres decisions o es que encara no us heu adonat que les conseqüències de les vostres decisions ens han fet molt de mal a alguns arenyencs?. Per què no escolteu també als meus fills i defenseu a en Joan ? Esteu generant molta impotència i ràbia i mai se sap com aquestes situacions poden acabar.
Fa més de trenta anys jo també organitzava concerts, xerrades, exposicions,…Aleshores els que manaven també a vegades ens enviaven la policia quan no volien que féssim determinades activitats culturals. Però llavors tots sabíem qui era qui. En canvi ara, el que jo veig són alguns polítics disfressats de bones persones plens de bones intencions, que parlen de democràcia i de participació per una banda però per una altra et diuen subtilment: sí, sí, tu fes-ho i t’enviarem els especials i et ficarem a la garjola; jo aquí hi veig un doble missatge.
M’han arribat rumors, només són rumors, de que algun responsable polític ha fet comentaris com “ja els està bé”, “ s’ho mereixien”, “els Munich pixen pel carrer”… que òbviament fan molt de mal . El meu pare i la meva mare que són persones grans i les meves germanes, també s’han sentit molt ofesos. A mi el que em surt és: que fills de puta, que insensibles i perversos a sobre que ens estomaquen encara els hi fa gràcia i se n’enfoten, abús de poder i abús d’autoritat. Però clar, això és un rumor, penso, no és cert, no és possible que ho hagin dit, no pot ser veritat.
Treballo de psicòleg a l’Ajuntament d’Arenys de Mar. La meva tasca professional consisteix bàsicament a treballar amb les persones i amb les famílies que necessiten suport psicològic. M’agraden les activitats a l’aire lliure i sóc un apassionat de la natura a on vaig sempre que puc.
I ja per anar acabant;
Joan i Jordi n’estic molt orgullós de ser el vostre pare i em sap molt de greu el que us han fet. Endavant nois, aquest és el camí, no tingueu por.
Joves arenyencs, noies i nois que heu patit la repressió del dia de reis, dir-vos que també em sap molt de greu i endavant, sigueu ferms en les vostres conviccions, i no us deixeu vèncer ni psíquica ni moralment, malgrat sigueu maltractats per qui us hauria de protegir ni de totes les mentides que sentireu.
Als pares i mares afectats com jo, desitjo que estigueu vosaltres com jo ho estic orgullosos dels vostres fills, ells no han fet res malament, al contrari són els que donen vida al poble.
A l’alcalde i al regidor de governació, com a pare afectat i sense tenir cap partit polític ni al davant ni al darrere, demano la vostra dimissió de l’Ajuntament. Jo, considero que no he de parlar amb vosaltres d’aquest tema en el vostre despatx amb bones formes, convencionalment, mig amagats com si res hagués passat, No, no tinc però cap inconvenient en fer-ho públicament, si així ho voleu A mi en aquests moments no em preocupa la imatge que donem als altres pobles. A mi em preocupa el judici que té pendent el meu fill, i sobretot que surti la veritat, ja que si fos així, els càrrecs que hi ha en contra d’ell s’haurien de retirar, ¿o és que no hi havia uns deu policies municipals quan en Joan va ser detingut? Què passa que ningú va veure res?
Jo encara estic esperant les vostres disculpes i la dels responsables de les forces de seguretat.
Sr. Alcalde, Equip de Govern, partits de l’oposició, tingueu el coratge d’esbrinar i dir la veritat, tingueu el coratge d’acceptar les vostres responsabilitats, tingueu el coratge de dimitir els ja esmentats, i així podran treballar pel poble altres persones que s’interessin per la gent i no només per l’economia i la imatge, i que tinguin temps i ganes de fer-ho.
I ara sí, dit això, que avui tinguem tots un bon dia.
Bé, representants polítics del municipi, encara em deixo un fet molt important. A la comissaria dels mossos, ens van dir reiteradament: “els hem tractat molt bé”. Jo aleshores no entenia per què ho deien, però ara sí que ho sé, ja que un dels detinguts va ser maltractat psicològicament, abans es deia torturat. Segurament i com que és jove ens enganya, deu sé un altre borratxo. Heu parlat amb ell? Penseu que encara que jove també és un arenyenc. Per què ens heu enganyat dient que no sabíeu que els antiavalots havien vingut? Per què ens heu enganyat dient que no eren els antiavalots? PER QUÈ? Per què no dieu la veritat?

Arenys de Mar 9 de gener de 2006

El Pla d’Acció Cultural, en un punt mort?

Aviat farà un any que podíem llegir a la web municipal, la següent informació:

Endavant amb el Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar

Es defineix el funcionament del pla i el primer pas és fer una diagnosi de la situació actual

El Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ja ha començat a caminar. La posada en marxa es va fer la setmana passada amb la presentació d'objectius que el regidor de Cultura, Estanis Garcia, va oferir als grups municipals de l'oposició. El projecte està finançat per la Diputació de Barcelona i té el suport unànime de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. L'estudi que planteja aquest Pla d'Acció Cultural va a càrrec de l'empresa Taleia i té dues fases de treball: la realització d'una diagnosi i l'elaboració de propostes de futur. La previsió és que la feina s'enllesteixi en un termini de sis mesos.
Per fer la diagnosi, els tècnics portaran a terme quatre línies de treball: reunions amb entitats locals, reunions amb tècnics municipals, reunions amb membres dels partits polítics amb representació municipal i la realització d'un seminari amb personalitats de la cultura arenyenca. L'estudi analitzarà un ampli ventall d'aspectes relacionats amb la cultura arenyenca: des de la programació d'activitats, fins a la relació entre les entitats i el consistori o els usos dels equipaments municipals.

Informació publicada el 17 de febrer de 2005

No és la primera vegada que en algun lloc o altre reclamo poder conèixer la situació en que es troba l’esmentat estudi. També els grups municipals a l’oposició han fet la mateixa pregunta a l’equip de govern. La resposta és sempre la mateixa: la pista es perd a la Diputació de Barcelona, que és qui finança aquest treball encarregat a l’empresa Taleia.
Ignoro si el regidor de Cultura ha aconseguit algun document al respecte (la darrera vegada que vaig parlar amb ell encara no havia rebut res). No sé el temps que encara haurem d’esperar per conèixer el resultat de l’estudi però no puc entendre que un treball, que inicialment tenia una durada prevista de sis mesos, al cap d’onze mesos la ciutadania i, probablement, el mateix Ajuntament no en tinguem coneixement. Després ens queixem que la ciutadania desconfia de l’administració pública. Crec que hi ha prou motius.