Aquest cap de setmana podríem omplir pàgines de comentaris sobre activitats culturals a la vila i també de vilatans fora d’Arenys. Podríem estar orgullosos que la societat civil, amb el suport i col·laboració de les institucions públiques, organitzin un ventall tan ampli d’activitats. És una llàstima però que l’estat d’ànims no ens acompanyi i que conservem aquell regust amargant que no ens deixa fruir del tot, dels actes que entre tots hem preparat.
Aquest divendres s’inaugura una exposició de fotografies de Joan Marlet, que per a molts arenyencs ha estat un mestre i continua sent un referent de l’art de la fotografia. Avui mateix el Cor L’Aixa, l’Escola de dansa Sinera i el pianista Joan Miquel Hernández, sota la direcció musical de Jordi Lluch, reten un homenatge a Frederic Mompou, al Foment de Mataró.
Demà dissabte, a la Biblioteca, tindrà lloc la presentació dels actes que la vila d’Arenys ha preparat per commemorar els deu anys de la mort de Fèlix Cucurull. A continuació, al Teatre Principal, s’interpretaran obres de Mozart, de qui commemorem els 250 anys del seu naixement; Txaikowsky; Toldrà i Casals, a càrrec de l’Orquestra de Cambra de Vic.
El diumenge, el Museu d’Arenys ha programat una visita guiada a l’exposició “Valldemaria, una vil·la romana a Arenys de Mar”, i a la tarda, al Teatre Principal, es representarà l’obra familiar “En Pere beneit” amb Binixiflat, i al Teatre dels Seràfics es representarà l’obra “Llum de gas” de Patrick Hamilton, a càrrec del Grup Nyoca de l’Ametlla del Vallès.
No em direu que no hi ha activitat a la nostra població! La llàstima però és que no tenim la capacitat de moure a molts vilatans sinó que sovint ens hi trobem les mateixes cares, la qual cosa vol dir que quan arriba el cap de setmana, uns pocs hem de fer cabrioles per poder estar a tot arreu mentre que molts d’altres queden voluntàriament al marge dels actes.
A vegades no ens adonem que el percentatge de gent mobilitzada és molt baix, i per això ens estranya el nivell tan alt d’abstenció electoral, tot i que són moltes més les persones que acudeixen a votar. Què vull dir amb tot això?
Aquests dies s’ha parlat molt dels desgraciats fets de la nit de naps, de manera continuada i a vegades repetitiva. Al marge de la raó que vulguem donar a una o altra part; al marge de les conseqüències penals que se’n puguin derivar, i sense menystenir-les perquè no les voldríem haver de sofrir, els nostres clams; les nostres reivindicacions; els nostres posicionaments; la nostra crítica... arriba on arriba; s’escolta on s’escolta; influeix de la manera que influeix... però té uns límits molt més estrets del que ens sembla. Arriba a una minoria!
No deixaré de repetir que ens hem d’asseure i dialogar. Algú parla de fractura social. No sé si pot arribar a passar, però és cert que hi ha uns fets, unes reaccions, uns insults i unes actituds que no podem deixar de banda i ens cal asserenar els ànims i corregir allò que hem fet malament.
M’ha arribat un comunicat de familiars i amics de Fèlix Cucurull que animen la població a participar dels actes d’homenatge però al mateix temps a boicotejar, de manera pacífica i silenciosa, les intervencions del nostre alcalde, i em dol. Em dol perquè entenc la participació de l’alcalde en nom i representació legítima de la nostra població. Estic convençut que la seva manera de pensar i actuar és molt diferent de la que va tenir i tindria en Fèlix, amb qui, molt probablement, m’hi sentiria més unit.
No m’ha agradat gens la manera com l’alcalde ha portat el tema dels fets de la nit de naps, però és el meu alcalde, és l’alcalde d’Arenys. Voldria que s’assegués amb els joves i amics, i les seves famílies, i es procurés posar pau social a la vila. He escrit en alguna ocasió que totes les virtuts de Miquel Rubirola sovint queden ofuscades per la seva incapacitat de dialogar amb qui no opina el mateix, i és més propens a explotar els ànims que no pas a pacificar-los, però és l’alcalde d’Arenys i entenc que en l’homenatge representa a tota la població i de ben segur que ho farà molt millor que no ho faria el seu possible substitut.
Respecto la decisió presa per aquests familiars i amics de Fèlix Cucurull. M’imagino que no és fruit d’un rampell sinó que ho han valorat abans de formular-la. Són gent que donen la cara com ho va fer en Fèlix durant la seva vida. Que poden decebre a molts però no enganyen a ningú. Em sap greu perquè alguns d’ells saben que compartim idees i creences però, en aquesta ocasió, jo m’inclino per veure, en les intervencions de Miquel Rubirola, a l’alcalde que va sortir escollit a partir de les eleccions de 2003. En tot cas l’any vinent, si es torna a presentar, la nostra població tindrà l’opció de renovar-li o no la confiança.
Aquest divendres s’inaugura una exposició de fotografies de Joan Marlet, que per a molts arenyencs ha estat un mestre i continua sent un referent de l’art de la fotografia. Avui mateix el Cor L’Aixa, l’Escola de dansa Sinera i el pianista Joan Miquel Hernández, sota la direcció musical de Jordi Lluch, reten un homenatge a Frederic Mompou, al Foment de Mataró.
Demà dissabte, a la Biblioteca, tindrà lloc la presentació dels actes que la vila d’Arenys ha preparat per commemorar els deu anys de la mort de Fèlix Cucurull. A continuació, al Teatre Principal, s’interpretaran obres de Mozart, de qui commemorem els 250 anys del seu naixement; Txaikowsky; Toldrà i Casals, a càrrec de l’Orquestra de Cambra de Vic.
El diumenge, el Museu d’Arenys ha programat una visita guiada a l’exposició “Valldemaria, una vil·la romana a Arenys de Mar”, i a la tarda, al Teatre Principal, es representarà l’obra familiar “En Pere beneit” amb Binixiflat, i al Teatre dels Seràfics es representarà l’obra “Llum de gas” de Patrick Hamilton, a càrrec del Grup Nyoca de l’Ametlla del Vallès.
No em direu que no hi ha activitat a la nostra població! La llàstima però és que no tenim la capacitat de moure a molts vilatans sinó que sovint ens hi trobem les mateixes cares, la qual cosa vol dir que quan arriba el cap de setmana, uns pocs hem de fer cabrioles per poder estar a tot arreu mentre que molts d’altres queden voluntàriament al marge dels actes.
A vegades no ens adonem que el percentatge de gent mobilitzada és molt baix, i per això ens estranya el nivell tan alt d’abstenció electoral, tot i que són moltes més les persones que acudeixen a votar. Què vull dir amb tot això?
Aquests dies s’ha parlat molt dels desgraciats fets de la nit de naps, de manera continuada i a vegades repetitiva. Al marge de la raó que vulguem donar a una o altra part; al marge de les conseqüències penals que se’n puguin derivar, i sense menystenir-les perquè no les voldríem haver de sofrir, els nostres clams; les nostres reivindicacions; els nostres posicionaments; la nostra crítica... arriba on arriba; s’escolta on s’escolta; influeix de la manera que influeix... però té uns límits molt més estrets del que ens sembla. Arriba a una minoria!
No deixaré de repetir que ens hem d’asseure i dialogar. Algú parla de fractura social. No sé si pot arribar a passar, però és cert que hi ha uns fets, unes reaccions, uns insults i unes actituds que no podem deixar de banda i ens cal asserenar els ànims i corregir allò que hem fet malament.
M’ha arribat un comunicat de familiars i amics de Fèlix Cucurull que animen la població a participar dels actes d’homenatge però al mateix temps a boicotejar, de manera pacífica i silenciosa, les intervencions del nostre alcalde, i em dol. Em dol perquè entenc la participació de l’alcalde en nom i representació legítima de la nostra població. Estic convençut que la seva manera de pensar i actuar és molt diferent de la que va tenir i tindria en Fèlix, amb qui, molt probablement, m’hi sentiria més unit.
No m’ha agradat gens la manera com l’alcalde ha portat el tema dels fets de la nit de naps, però és el meu alcalde, és l’alcalde d’Arenys. Voldria que s’assegués amb els joves i amics, i les seves famílies, i es procurés posar pau social a la vila. He escrit en alguna ocasió que totes les virtuts de Miquel Rubirola sovint queden ofuscades per la seva incapacitat de dialogar amb qui no opina el mateix, i és més propens a explotar els ànims que no pas a pacificar-los, però és l’alcalde d’Arenys i entenc que en l’homenatge representa a tota la població i de ben segur que ho farà molt millor que no ho faria el seu possible substitut.
Respecto la decisió presa per aquests familiars i amics de Fèlix Cucurull. M’imagino que no és fruit d’un rampell sinó que ho han valorat abans de formular-la. Són gent que donen la cara com ho va fer en Fèlix durant la seva vida. Que poden decebre a molts però no enganyen a ningú. Em sap greu perquè alguns d’ells saben que compartim idees i creences però, en aquesta ocasió, jo m’inclino per veure, en les intervencions de Miquel Rubirola, a l’alcalde que va sortir escollit a partir de les eleccions de 2003. En tot cas l’any vinent, si es torna a presentar, la nostra població tindrà l’opció de renovar-li o no la confiança.
1 comentari:
Xavier, admeto els teus arguments, però haig d'aclarir que ell és l'alcalde, no perque guanyes les eleccions, va ser la minoria mes votada, sinó perquè es va estimar mes ser alcade amb els vot del PP abans que pactar amb algú altre, o tenir l'alcaldia en minoria, que al meu entendre hagues estat molt mes positiu. Però aquesta no és la qüestió. El que no ens agrada es aquest doble llenguatge que fa servir, per un costat s'omple la boca de nacionalisme i per l'altra governa amb qui governa. Estem parlant d'uns actes d'homenatge a una persona que es va significar per la seva actitud política, nacional-independentista i social-socialista (no del psc). La coherencia del pensament de Fèlix Cucurull està a les antípodes de l'alcalde. No considero just que manllevi publicament la figura d'En Fèlix i se la faci seva per rentar una de les seves dues cares.
Quim Cucurull
Publica un comentari a l'entrada