El polifacètic Ramon Verdaguer ha estat escollit per actuar com a mediador en el conflicte sorgit arran dels fets de la nit de naps d’enguany, que va acabar amb la detenció de tres joves, un dels quals ha estat condemnat a una pena d’un any de presó.
En Ramon Verdaguer és la persona idònia per asseure en una mateixa taula a les persones que en aquest moment es troben enfrontades, per la seva capacitat de diàleg, la seva trajectòria professional, el seu caràcter afable però rigorós.
La seva tasca no serà fàcil, en primer lloc perquè el tema fa massa temps que dura, amb massa gent implicada i molts insults entremig. Tampoc serà fàcil perquè hi ha una sentència condemnatòria. Tampoc l’ajudarà la politització que se n’ha fet per una i altra part. Malgrat tot però, en Ramon Verdaguer sabrà trobar la manera de franquejar tots aquests obstacles i aconseguir escoltar i fer-se escoltar.
En Ramon Verdaguer l’hem vist actuar al Principal; recitar a la Biblioteca; donar una conferència a la Sala Josep M. Arnau; contar històries a la Ràdio... He compartit amb ell excursions al Montseny i n’hem llegit les seves cròniques. En Ramon Verdaguer és també un eminent advocat. Ha estat assessor de polítics locals i s’interessa per la vida social, cultural i política de la seva vila i la seva nació.
Comparteixo moments amb en Ramon però és d’aquelles persones amb qui no en tens mai prou. Amb en Ramon sempre aprens i no només històries i llegendes sinó que també t’ensenya a viure al dia i treballar per la societat que t’ha tocat viure. A poc més d’un any de les eleccions municipals (es parla del 30 de maig de 2007), jo li donaria el meu suport a l’alcaldia, perquè en Ramon és garantia d’equanimitat, de coherència i de bon fer.
No tinc cap dubte que si depèn d’en Ramon Verdaguer, l’èxit de la Taula de diàleg està garantit. Només caldrà bona predisposició per ambdues parts. N’hi haurà prou en que ningú pretengui assolir l’èxit personal. En una taula de diàleg s’ha d’escoltar i després parlar, i és molt important examinar el passat per trobar respostes per al futur, però no donar massa voltes en allò que ja ha passat i no es pot tirar enrere.
Deixem treballar a en Ramon Verdaguer i esperem a veure els resultats que tots desitgem. Un poble enfrontat no va enlloc i Arenys necessita continuar caminant amb el concurs de tothom, i encara més dels joves.
En Ramon Verdaguer és la persona idònia per asseure en una mateixa taula a les persones que en aquest moment es troben enfrontades, per la seva capacitat de diàleg, la seva trajectòria professional, el seu caràcter afable però rigorós.
La seva tasca no serà fàcil, en primer lloc perquè el tema fa massa temps que dura, amb massa gent implicada i molts insults entremig. Tampoc serà fàcil perquè hi ha una sentència condemnatòria. Tampoc l’ajudarà la politització que se n’ha fet per una i altra part. Malgrat tot però, en Ramon Verdaguer sabrà trobar la manera de franquejar tots aquests obstacles i aconseguir escoltar i fer-se escoltar.
En Ramon Verdaguer l’hem vist actuar al Principal; recitar a la Biblioteca; donar una conferència a la Sala Josep M. Arnau; contar històries a la Ràdio... He compartit amb ell excursions al Montseny i n’hem llegit les seves cròniques. En Ramon Verdaguer és també un eminent advocat. Ha estat assessor de polítics locals i s’interessa per la vida social, cultural i política de la seva vila i la seva nació.
Comparteixo moments amb en Ramon però és d’aquelles persones amb qui no en tens mai prou. Amb en Ramon sempre aprens i no només històries i llegendes sinó que també t’ensenya a viure al dia i treballar per la societat que t’ha tocat viure. A poc més d’un any de les eleccions municipals (es parla del 30 de maig de 2007), jo li donaria el meu suport a l’alcaldia, perquè en Ramon és garantia d’equanimitat, de coherència i de bon fer.
No tinc cap dubte que si depèn d’en Ramon Verdaguer, l’èxit de la Taula de diàleg està garantit. Només caldrà bona predisposició per ambdues parts. N’hi haurà prou en que ningú pretengui assolir l’èxit personal. En una taula de diàleg s’ha d’escoltar i després parlar, i és molt important examinar el passat per trobar respostes per al futur, però no donar massa voltes en allò que ja ha passat i no es pot tirar enrere.
Deixem treballar a en Ramon Verdaguer i esperem a veure els resultats que tots desitgem. Un poble enfrontat no va enlloc i Arenys necessita continuar caminant amb el concurs de tothom, i encara més dels joves.
2 comentaris:
Politització dius?
Però si els partits de l'oposició sembla que no existeixin!
Però si molts dels afectats són votants de CiU!
No serà que a l'equip de govern li interessa de vendre-ho així?
Jo he demanat la dimissió d'alguns polítics per les seves declaracions dels fets, pels insults cap els joves ,perquè no han assumit la seva responsabilitat i perquè no han estat oberts al diàleg, no perquè tingui cap interés polític personal ni partidiste com volen fer creure des de CiU.
Antoni Munich
Publica un comentari a l'entrada