Us reprodueixo la carta que el pare d'un dels napaires detinguts la nit de reis i que el dia 24 de gener serà jutjat per agressió a l'aturotitat i desordre públic, amb una petició de dos anys i un dia de presó i una multa de 1.200 euros, va escriure a internet després d'haver sentit les declaracions de l'Alcalde en nom de l'equip de govern municipal, a Ràdio Arenys.
Jo, Antoni Munich , pare d’en Joan i d’en Jordi Munich , dos dels joves agredits per les forces de seguretat catalanes la matinada del dia sis de febrer al nostre municipi, vull informar als i les arenyenques de quin és el meu parer respecte als fets que van passar després d’haver escoltat als nostres representants polítics per la ràdio quan varen respondre a les preguntes i opinions que alguns arenyencs varen fer.
És cert que jo vaig trucar a l’alcalde per demanar-li la seva intervenció per tal que els joves arenyencs detinguts no passessin una altra nit a la presó però també és cert que en cap moment hi ha hagut una trucada ni de l’alcalde ni del regidor de governació interessant-se per l’estat dels meus fills. Certament que no tenen cap obligació de trucar o de visitar els detinguts, però com a pare i arenyenc afectat i dolgut pels fets succeïts esperava alguna intervenció de caire més humà.
Sí, alcalde, et van venir a buscar els afectats i vas tenir de sortir del llit, crec però, que era la teva obligació i més, quan a la comissaria dels mossos d’esquadra d’Arenys un suboficial del cos em va dir que qui havia demanat la presència de les forces antiavalots al municipi va ser l’Ajuntament i que el president de la junta de seguretat constituïda era l’alcalde i que d’aquesta junta també en forma part el regidor de governació.
Per a mi ha sigut com un malson. A les 10 del matí, el meu fill Jordi ens truca i ens diu que en Joan està detingut. Anem al jutjat i ens trobem a en Joan físicament malmès. Estava amb les mans lligades a l’esquena el front deformat pel cop de porra que havia rebut al cap amb una taca vermella. Pel fet d’estar lligat de mans i al tenir-les pujades per l’esquena feia que l’esquena no li quedés dreta i li donava un aspecte geperut. Aquesta imatge del meu fill maltractat envoltat per dos mossos em colpejà l’ànima i m’omple de dolor cada cop que em ve a la ment. Nosaltres el vàrem abraçar però ell no va poder fer-ho. Malgrat tot, no estava abatut psicològicament, el vaig veure fort; vaig sentir molta admiració cap a ell. De seguida però, ens van dir que no podíem estar allà i ens van fer fora. Al baixar vaig començar a parlar amb els joves que hi havia i així vaig començar a fer-me una idea més concreta del que havia passat. Recordo també amb molt de dolor la imatge de l’Héctor i d’en Josep que també havien estat colpejats; els veia cansats i adolorits. Em sentia impotent, a estones sentia molta ràbia. Per què havia passat això? Com és possible que això passi a Arenys, a Catalunya? No estem en el món que en diem civilitzat? Però si van sortir amb naps i poemes per les seves amigues si NO duien armes ni garrots per enfrontar-se als policies, ¿com és que aquests van carregar tan brutalment contra ells que més de deu van haver de ser curats al Cap? Què està passant? És real això? Qui són els responsables? On són els responsables? On estan amagats aquests covards?. Aquestes i altres preguntes em venien al cap; no entenia res, em sentia confós. No, alcalde, no es tracta de polititzar els esdeveniments i de cap manera accepto el teu paper de Víctima davant del poble d’Arenys. Són els joves apallissats per les forces de seguretat i les seves famílies, els joves que estaven al carrer i molts arenyencs, mares, pares amics, els que ens podem queixar, però no Tu, no vosaltres, que sou els que vàreu portar els antidisturbis i per tant als que jo responsabilitzo dels fets. Vosaltres sou els agressors i no les víctimes, a mi no em confondreu, i ni tan sols ens heu demanat perdó. Jo fa tres dies que no dormo, menjo poc, m’he passat moltes hores als jutjats, he estat a la comissaria, tinc el cap a punt d’explotar, sento ràbia, impotència, dolor, tinc ganes de plorar, em sap greu pels meus fills i pel altres joves que van rebre, no em concentro a la feina, i tot per què? Jo sí tinc dret a queixar-me, crec. Jo no pertanyo a cap partit polític; mai he format part de cap partit polític. Vaig ser un lluitador antifranquista durant la dictadura, sí. Vaig ser membre de la CAC (Comissió d’activitats cíviques) i del Grup Cultural Setciències, i vaig patir la repressió franquista per defensar els drets de Catalunya i les llibertats democràtiques, i per tant sé molt bé qui érem els que aleshores lluitàvem i donàvem la cara per defensar els nostres drets, però des que va arribar la suposada democràcia no he militat en cap partit ni associació política. L’única activitat de caire polític de la que formo part si així es pot considerar, és que sóc soci d’Amnistia Internacional i soc activista d’Acció Urgent. Com a tal defenso els drets de les persones empresonades sense cap motiu arreu del món per la seva ideologia política, sigui la que sigui. Escric als dirigents de països com Xina, Cuba, Guatemala, Nepal, Tibet, El Salvador, EE. UU, Rússia, Rwanda, Síria, Israel per dir-ne només uns quants, per recordar quins són els drets humans dels detinguts. Per aquesta tasca no cobro res. I vés per on, ara Catalunya, és on el meu fill ha estat detingut il·legalment, segons el meu parer, clar, ja sé que no tots pensen igual.
No, no tots pensem igual i jo em pregunto Senyors de l’Ajuntament, què en penseu d’aquests joves arenyencs que no pensen com vosaltres als que no podeu controlar i que organitzen festes i actes populars? Penseu què són molt perillosos, què són delinqüents o terroristes? Perquè no podeu pensar gaire bé d’ells quan organitzen una festa popular i els hi envieu els antiavalots. Per què no dieu la veritat?, per què no ho dieu clarament?. De què teniu por?
Per altra banda no cal que us preocupeu tant pels mossos ferits. No, no cal que patiu per la seva salut ni per les seves ferides. Mireu jo al jutjat n’he vist uns quants i també he vist els seus partes mèdics i sincerament us dic que no cal que us preocupeu tant per ells, ells estan bé. Estaven somrients, parlaven alegrement, no tenien cap signe físic d’agressió a excepció d’una tirita que un portava en un dit. Fins i tot en el moment de marxar un que caminava com en J Wayne, cínicament i amb un somriure d’orella a orella ens va desitjar un bon dia; molt amable. Per cert, ¿per què no us interesseu més pels joves de casa, per les seves ferides, pel seu dolor,? Sí, pel seu dolor, fruit de les vostres decisions o es que encara no us heu adonat que les conseqüències de les vostres decisions ens han fet molt de mal a alguns arenyencs?. Per què no escolteu també als meus fills i defenseu a en Joan ? Esteu generant molta impotència i ràbia i mai se sap com aquestes situacions poden acabar.
Fa més de trenta anys jo també organitzava concerts, xerrades, exposicions,…Aleshores els que manaven també a vegades ens enviaven la policia quan no volien que féssim determinades activitats culturals. Però llavors tots sabíem qui era qui. En canvi ara, el que jo veig són alguns polítics disfressats de bones persones plens de bones intencions, que parlen de democràcia i de participació per una banda però per una altra et diuen subtilment: sí, sí, tu fes-ho i t’enviarem els especials i et ficarem a la garjola; jo aquí hi veig un doble missatge.
M’han arribat rumors, només són rumors, de que algun responsable polític ha fet comentaris com “ja els està bé”, “ s’ho mereixien”, “els Munich pixen pel carrer”… que òbviament fan molt de mal . El meu pare i la meva mare que són persones grans i les meves germanes, també s’han sentit molt ofesos. A mi el que em surt és: que fills de puta, que insensibles i perversos a sobre que ens estomaquen encara els hi fa gràcia i se n’enfoten, abús de poder i abús d’autoritat. Però clar, això és un rumor, penso, no és cert, no és possible que ho hagin dit, no pot ser veritat.
Treballo de psicòleg a l’Ajuntament d’Arenys de Mar. La meva tasca professional consisteix bàsicament a treballar amb les persones i amb les famílies que necessiten suport psicològic. M’agraden les activitats a l’aire lliure i sóc un apassionat de la natura a on vaig sempre que puc.
I ja per anar acabant;
Joan i Jordi n’estic molt orgullós de ser el vostre pare i em sap molt de greu el que us han fet. Endavant nois, aquest és el camí, no tingueu por.
Joves arenyencs, noies i nois que heu patit la repressió del dia de reis, dir-vos que també em sap molt de greu i endavant, sigueu ferms en les vostres conviccions, i no us deixeu vèncer ni psíquica ni moralment, malgrat sigueu maltractats per qui us hauria de protegir ni de totes les mentides que sentireu.
Als pares i mares afectats com jo, desitjo que estigueu vosaltres com jo ho estic orgullosos dels vostres fills, ells no han fet res malament, al contrari són els que donen vida al poble.
A l’alcalde i al regidor de governació, com a pare afectat i sense tenir cap partit polític ni al davant ni al darrere, demano la vostra dimissió de l’Ajuntament. Jo, considero que no he de parlar amb vosaltres d’aquest tema en el vostre despatx amb bones formes, convencionalment, mig amagats com si res hagués passat, No, no tinc però cap inconvenient en fer-ho públicament, si així ho voleu A mi en aquests moments no em preocupa la imatge que donem als altres pobles. A mi em preocupa el judici que té pendent el meu fill, i sobretot que surti la veritat, ja que si fos així, els càrrecs que hi ha en contra d’ell s’haurien de retirar, ¿o és que no hi havia uns deu policies municipals quan en Joan va ser detingut? Què passa que ningú va veure res?
Jo encara estic esperant les vostres disculpes i la dels responsables de les forces de seguretat.
Sr. Alcalde, Equip de Govern, partits de l’oposició, tingueu el coratge d’esbrinar i dir la veritat, tingueu el coratge d’acceptar les vostres responsabilitats, tingueu el coratge de dimitir els ja esmentats, i així podran treballar pel poble altres persones que s’interessin per la gent i no només per l’economia i la imatge, i que tinguin temps i ganes de fer-ho.
I ara sí, dit això, que avui tinguem tots un bon dia.
Bé, representants polítics del municipi, encara em deixo un fet molt important. A la comissaria dels mossos, ens van dir reiteradament: “els hem tractat molt bé”. Jo aleshores no entenia per què ho deien, però ara sí que ho sé, ja que un dels detinguts va ser maltractat psicològicament, abans es deia torturat. Segurament i com que és jove ens enganya, deu sé un altre borratxo. Heu parlat amb ell? Penseu que encara que jove també és un arenyenc. Per què ens heu enganyat dient que no sabíeu que els antiavalots havien vingut? Per què ens heu enganyat dient que no eren els antiavalots? PER QUÈ? Per què no dieu la veritat?
Jo, Antoni Munich , pare d’en Joan i d’en Jordi Munich , dos dels joves agredits per les forces de seguretat catalanes la matinada del dia sis de febrer al nostre municipi, vull informar als i les arenyenques de quin és el meu parer respecte als fets que van passar després d’haver escoltat als nostres representants polítics per la ràdio quan varen respondre a les preguntes i opinions que alguns arenyencs varen fer.
És cert que jo vaig trucar a l’alcalde per demanar-li la seva intervenció per tal que els joves arenyencs detinguts no passessin una altra nit a la presó però també és cert que en cap moment hi ha hagut una trucada ni de l’alcalde ni del regidor de governació interessant-se per l’estat dels meus fills. Certament que no tenen cap obligació de trucar o de visitar els detinguts, però com a pare i arenyenc afectat i dolgut pels fets succeïts esperava alguna intervenció de caire més humà.
Sí, alcalde, et van venir a buscar els afectats i vas tenir de sortir del llit, crec però, que era la teva obligació i més, quan a la comissaria dels mossos d’esquadra d’Arenys un suboficial del cos em va dir que qui havia demanat la presència de les forces antiavalots al municipi va ser l’Ajuntament i que el president de la junta de seguretat constituïda era l’alcalde i que d’aquesta junta també en forma part el regidor de governació.
Per a mi ha sigut com un malson. A les 10 del matí, el meu fill Jordi ens truca i ens diu que en Joan està detingut. Anem al jutjat i ens trobem a en Joan físicament malmès. Estava amb les mans lligades a l’esquena el front deformat pel cop de porra que havia rebut al cap amb una taca vermella. Pel fet d’estar lligat de mans i al tenir-les pujades per l’esquena feia que l’esquena no li quedés dreta i li donava un aspecte geperut. Aquesta imatge del meu fill maltractat envoltat per dos mossos em colpejà l’ànima i m’omple de dolor cada cop que em ve a la ment. Nosaltres el vàrem abraçar però ell no va poder fer-ho. Malgrat tot, no estava abatut psicològicament, el vaig veure fort; vaig sentir molta admiració cap a ell. De seguida però, ens van dir que no podíem estar allà i ens van fer fora. Al baixar vaig començar a parlar amb els joves que hi havia i així vaig començar a fer-me una idea més concreta del que havia passat. Recordo també amb molt de dolor la imatge de l’Héctor i d’en Josep que també havien estat colpejats; els veia cansats i adolorits. Em sentia impotent, a estones sentia molta ràbia. Per què havia passat això? Com és possible que això passi a Arenys, a Catalunya? No estem en el món que en diem civilitzat? Però si van sortir amb naps i poemes per les seves amigues si NO duien armes ni garrots per enfrontar-se als policies, ¿com és que aquests van carregar tan brutalment contra ells que més de deu van haver de ser curats al Cap? Què està passant? És real això? Qui són els responsables? On són els responsables? On estan amagats aquests covards?. Aquestes i altres preguntes em venien al cap; no entenia res, em sentia confós. No, alcalde, no es tracta de polititzar els esdeveniments i de cap manera accepto el teu paper de Víctima davant del poble d’Arenys. Són els joves apallissats per les forces de seguretat i les seves famílies, els joves que estaven al carrer i molts arenyencs, mares, pares amics, els que ens podem queixar, però no Tu, no vosaltres, que sou els que vàreu portar els antidisturbis i per tant als que jo responsabilitzo dels fets. Vosaltres sou els agressors i no les víctimes, a mi no em confondreu, i ni tan sols ens heu demanat perdó. Jo fa tres dies que no dormo, menjo poc, m’he passat moltes hores als jutjats, he estat a la comissaria, tinc el cap a punt d’explotar, sento ràbia, impotència, dolor, tinc ganes de plorar, em sap greu pels meus fills i pel altres joves que van rebre, no em concentro a la feina, i tot per què? Jo sí tinc dret a queixar-me, crec. Jo no pertanyo a cap partit polític; mai he format part de cap partit polític. Vaig ser un lluitador antifranquista durant la dictadura, sí. Vaig ser membre de la CAC (Comissió d’activitats cíviques) i del Grup Cultural Setciències, i vaig patir la repressió franquista per defensar els drets de Catalunya i les llibertats democràtiques, i per tant sé molt bé qui érem els que aleshores lluitàvem i donàvem la cara per defensar els nostres drets, però des que va arribar la suposada democràcia no he militat en cap partit ni associació política. L’única activitat de caire polític de la que formo part si així es pot considerar, és que sóc soci d’Amnistia Internacional i soc activista d’Acció Urgent. Com a tal defenso els drets de les persones empresonades sense cap motiu arreu del món per la seva ideologia política, sigui la que sigui. Escric als dirigents de països com Xina, Cuba, Guatemala, Nepal, Tibet, El Salvador, EE. UU, Rússia, Rwanda, Síria, Israel per dir-ne només uns quants, per recordar quins són els drets humans dels detinguts. Per aquesta tasca no cobro res. I vés per on, ara Catalunya, és on el meu fill ha estat detingut il·legalment, segons el meu parer, clar, ja sé que no tots pensen igual.
No, no tots pensem igual i jo em pregunto Senyors de l’Ajuntament, què en penseu d’aquests joves arenyencs que no pensen com vosaltres als que no podeu controlar i que organitzen festes i actes populars? Penseu què són molt perillosos, què són delinqüents o terroristes? Perquè no podeu pensar gaire bé d’ells quan organitzen una festa popular i els hi envieu els antiavalots. Per què no dieu la veritat?, per què no ho dieu clarament?. De què teniu por?
Per altra banda no cal que us preocupeu tant pels mossos ferits. No, no cal que patiu per la seva salut ni per les seves ferides. Mireu jo al jutjat n’he vist uns quants i també he vist els seus partes mèdics i sincerament us dic que no cal que us preocupeu tant per ells, ells estan bé. Estaven somrients, parlaven alegrement, no tenien cap signe físic d’agressió a excepció d’una tirita que un portava en un dit. Fins i tot en el moment de marxar un que caminava com en J Wayne, cínicament i amb un somriure d’orella a orella ens va desitjar un bon dia; molt amable. Per cert, ¿per què no us interesseu més pels joves de casa, per les seves ferides, pel seu dolor,? Sí, pel seu dolor, fruit de les vostres decisions o es que encara no us heu adonat que les conseqüències de les vostres decisions ens han fet molt de mal a alguns arenyencs?. Per què no escolteu també als meus fills i defenseu a en Joan ? Esteu generant molta impotència i ràbia i mai se sap com aquestes situacions poden acabar.
Fa més de trenta anys jo també organitzava concerts, xerrades, exposicions,…Aleshores els que manaven també a vegades ens enviaven la policia quan no volien que féssim determinades activitats culturals. Però llavors tots sabíem qui era qui. En canvi ara, el que jo veig són alguns polítics disfressats de bones persones plens de bones intencions, que parlen de democràcia i de participació per una banda però per una altra et diuen subtilment: sí, sí, tu fes-ho i t’enviarem els especials i et ficarem a la garjola; jo aquí hi veig un doble missatge.
M’han arribat rumors, només són rumors, de que algun responsable polític ha fet comentaris com “ja els està bé”, “ s’ho mereixien”, “els Munich pixen pel carrer”… que òbviament fan molt de mal . El meu pare i la meva mare que són persones grans i les meves germanes, també s’han sentit molt ofesos. A mi el que em surt és: que fills de puta, que insensibles i perversos a sobre que ens estomaquen encara els hi fa gràcia i se n’enfoten, abús de poder i abús d’autoritat. Però clar, això és un rumor, penso, no és cert, no és possible que ho hagin dit, no pot ser veritat.
Treballo de psicòleg a l’Ajuntament d’Arenys de Mar. La meva tasca professional consisteix bàsicament a treballar amb les persones i amb les famílies que necessiten suport psicològic. M’agraden les activitats a l’aire lliure i sóc un apassionat de la natura a on vaig sempre que puc.
I ja per anar acabant;
Joan i Jordi n’estic molt orgullós de ser el vostre pare i em sap molt de greu el que us han fet. Endavant nois, aquest és el camí, no tingueu por.
Joves arenyencs, noies i nois que heu patit la repressió del dia de reis, dir-vos que també em sap molt de greu i endavant, sigueu ferms en les vostres conviccions, i no us deixeu vèncer ni psíquica ni moralment, malgrat sigueu maltractats per qui us hauria de protegir ni de totes les mentides que sentireu.
Als pares i mares afectats com jo, desitjo que estigueu vosaltres com jo ho estic orgullosos dels vostres fills, ells no han fet res malament, al contrari són els que donen vida al poble.
A l’alcalde i al regidor de governació, com a pare afectat i sense tenir cap partit polític ni al davant ni al darrere, demano la vostra dimissió de l’Ajuntament. Jo, considero que no he de parlar amb vosaltres d’aquest tema en el vostre despatx amb bones formes, convencionalment, mig amagats com si res hagués passat, No, no tinc però cap inconvenient en fer-ho públicament, si així ho voleu A mi en aquests moments no em preocupa la imatge que donem als altres pobles. A mi em preocupa el judici que té pendent el meu fill, i sobretot que surti la veritat, ja que si fos així, els càrrecs que hi ha en contra d’ell s’haurien de retirar, ¿o és que no hi havia uns deu policies municipals quan en Joan va ser detingut? Què passa que ningú va veure res?
Jo encara estic esperant les vostres disculpes i la dels responsables de les forces de seguretat.
Sr. Alcalde, Equip de Govern, partits de l’oposició, tingueu el coratge d’esbrinar i dir la veritat, tingueu el coratge d’acceptar les vostres responsabilitats, tingueu el coratge de dimitir els ja esmentats, i així podran treballar pel poble altres persones que s’interessin per la gent i no només per l’economia i la imatge, i que tinguin temps i ganes de fer-ho.
I ara sí, dit això, que avui tinguem tots un bon dia.
Bé, representants polítics del municipi, encara em deixo un fet molt important. A la comissaria dels mossos, ens van dir reiteradament: “els hem tractat molt bé”. Jo aleshores no entenia per què ho deien, però ara sí que ho sé, ja que un dels detinguts va ser maltractat psicològicament, abans es deia torturat. Segurament i com que és jove ens enganya, deu sé un altre borratxo. Heu parlat amb ell? Penseu que encara que jove també és un arenyenc. Per què ens heu enganyat dient que no sabíeu que els antiavalots havien vingut? Per què ens heu enganyat dient que no eren els antiavalots? PER QUÈ? Per què no dieu la veritat?
Arenys de Mar 9 de gener de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada