dissabte, 16 d’abril del 2016

Cop d'efecte del Papa Francesc

Una de les notícies d'avui és l'anada del Papa a l'illa de Lesbos i el fet que n'ha marxat amb tres famílies de refugiats. Algú podrà parlar d'anècdota, però no podem deixar de denunciar l'actitud dels dirigents europeus, entre els quals destaca l'impresentable Rajoy.
L'altra dia la diputada del PP al Parlament català, Dolors Montserrat, defensava Rajoy com a lògic dirigent a ser nomenat president del govern espanyol. És cert que el seu partit polític va guanyar les eleccions, amb molta diferència respecte al segon classificat. També és cert, però, que va perdre la majoria absoluta i això l'obligava a pactar. Hi ha moltes coses que no sap fer el senyor Rajoy, i una d'elles, i molt important, és dialogar i pactar. 
De fet és normal que una persona que ha actuat durant quatre anys amb prepotència i menyspreant els altres partits polítics, sense necessitat de practicar el diàleg ni les negociacions, quan li fa falta no ho sàpiga fer. El que no es pot acceptar és que el seu partit exigeixi que els altres li donin la presidència pel simple fet d'haver guanyat més escons. En un sistema parlamentari com el nostre on els ciutadans voten els seus representants al Parlament i no el president, cal esperar que l'escollit sigui qui tingui capacitat per recollir la majoria de vots dels parlamentaris, cosa que de moment el senyor Rajoy ni tan sols ho ha intentat.
Mentre la Dolors Montserrat defensa Rajoy, el Papa visita Lesbos i li dóna una lliçó com a persona i com a primera autoritat d'un país europeu. Per cert, Rajoy, que va afirmar que només assumiria responsabilitats per actes propis o de persones designades per ell, té una bona oportunitat de ser coherent per primera vegada.