dilluns, 3 de juny del 2013

Els polítics són el que són, i nosaltres?

Avui pensava que havia de canviar l'enfocament, girant l'objectiu 180 graus. Ja està bé criticar els polítics i exigir-los responsabilitat, treball i honestedat, però de tant en tant cal mirar-nos bé i analitzar el nostre comportament. La coherència l'aconseguirem si actuem de la mateixa manera que exigim als altres. Diuen que tenim els polítics que ens mereixem. Jo no sé si això és així, però el cert és que els polítics han sorgit de la societat i per tant no seran tan diferents a nosaltres.
He arribat a casa cansat, després de tot el dia pensant, calculant, programant... un cansament que et satisfà, però que et reclama aturar-te i deixar-te anar, fins i tot perdent el temps, recuperant forces. El pitjor que et passa pel cap és el record d'un mal moment, d'una relació que no ha funcionat, no pas per desavinença, sinó per la mala educació. No us passa a vosaltres que les persones mal educades us rebenten?
Pots discrepar, discutir i no posar-te d'acord, però haver d'aguantar persones sense educació ni respecte, egoistes i egocèntriques... i d'això no te'n pots alliberar fàcilment. No es tracta de persones que veus en un racó de la plaça o al compartiment del costat del tren o metro. Parlem d'entorns on et bellugues per amor o ofici, i d'on esperes alguna cosa millor.