dissabte, 15 de juny del 2013

Tenim prou motius per indignar-nos

Avui he llegit l'entrevista de l'ARA a Jordi Maluquer, catedràtic d'història de les institucions econòmiques, de la UAB, i m'he tornat a indignar. Potser ho faig massa fàcilment, però no puc entendre ni acceptar que coses tan evidents no es denuciïn amb més força i no s'aconsegueixi frenar tanta inconsciència.
De fet parlo d'inconsciència quan el que hauria de dir seria delicte. Perquè malbaratar diner públic de manera conscient és un delicte que caldria castigar, però els responsables viuen impunament, i els diners no els tornen. És molt fàcil jugar amb els diners dels altres.
Com podeu suposar em refereixo a les despeses imparables que els governs espanyols i també el català, han alimentat i continuen fent-ho. Encara ara s'estan construint línies de l'AVE, i se'n projecten més, i tots sabem que seran deficitàries. Per tant no són ni útils, ni necessàries, ni rendibles. L'AVE és una aposta política del populisme practicat des de sempre en els governs dels grans partits polítics. Es compra el vot a canvi d'unes infraestructures que abans d'inaugurar se saben inútils i impossibles de mantenir.