Sense que pugui semblar una posició populista o demagògica, voldria dir que massa sovint ens lamentem, després d'un accident o un acte terrorista, de no haver-ho previst o haver fet més per evitar-ho, i afegim que les lleis són massa garantistes i la seva aplicació excessivament tova.
Quantes vegades no hem dit o sentit a dir que els detinguts entren per una porta i surten per l'altra, acumulant detencions i engruixin el currículum delictiu, però sense que passi res. Són afirmacions gratuïtes o bé s'ajusten a la realitat?
De l'explosió d'una fàbrica de fertilitzants als EUA hem pogut llegir que l'any 2006 va ser multada per manca de mesures de seguretat. M'imagino que els propietaris varen preferir pagar la multa que no pas invertir per dotar la fàbrica de la seguretat necessària. Set anys més tard hi poden haver quinze víctimes mortals i unes dues-centes de ferides, totes elles innocents.
Amb la delinqüència passa una cosa semblant. Quantes vegades no hem vist que l'assassí o el violador no era pas la primera vegada que se l'enxampava? Les víctimes segones o llurs familiars, no haurien de demanar doble indemnització?
No és un tema fàcil, i molts l'esquivem perquè no sabem massa què dir. Si volem ser políticament correctes, creiem que hem de ser més flexibles a l'hora d'aplicar la Llei, però si escoltem els comentaris de la gent veurem que es reclama més sancions, més mà dura perquè no siguin els delinqüents els que visquin impunement i les víctimes s'hagin d'amagar i visquin atemorides.
Em preocupa el ministre de Justícia perquè està molt disposat a canviar les lleis, amb una orientació que va en detriment de la llibertat de les persones, i en canvi no es fa res per endurir les penes dels infractors, dels que roben, sobretot quan es tracta de persones de vestit i corbata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada