L'altre dia vaig veure d'esquitllada una entrevista a Kilian Jornet, al programa Crackòvia. De fet més que una entrevista és una paròdia que representen conjuntament amb el seu doble. Em va cridar l'atenció la pregunta de quina era la pel·lícula que li havia agradat més, o una cosa així, i va dir Dersu Uzala.
Aquesta pel·lícula, que vaig veure fa molts anys, em va agradar molt. En guardo un bon record, sobretot per la manera de ser del personatge, molt ben descrit, en una pel·lícula didàctica i alliçonadora. Plena de tendresa i bons sentiments, que posa en relleu l'erroni que són molts dels principis que governen actualment la nostra societat.
M'agradaria tornar-la a veure i engrescar-vos a fer el mateix si no l'heu vist ja. Suposo que avui, amb tota la tecnologia i Internet, no deu ser gaire difícil localitzar la pel·lícula i gaudir-ne. No hi espereu fenòmens espectaculars, ni grans emocions, sinó la supervivència de l'espècie en estat pur.
Es poden fer moltes lectures, com ara l'impacte de la nostra civilització sobre la natura, la contradicció entre una manera d'entendre la vida i viure-la, amb una altra de ben diferent. Jo em quedo amb la bondat i la classe magistral de valors positius que ens proporciona el personatge de la pel·lícula. El director, Akira Kurosawa, ens brinda una altra gran pel·lícula del seu repertori. Busqueu-la i si la mireu, ja em direu si ha volgut la pena. M'agradaria que fos així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada