dimarts, 29 de novembre del 2011

Les retallades a TV3

Sóc espectador de TV3. A casa hi ha sintonitzat algun o altre canal de la Corporació catalana, i l'excepció és sintonitzar els altres canals, privats o públics. M'agrada TV3 i m'identifico en la seva filosofia, i estic d'acord amb la majoria dels programes que emeten. Dit això, penso que la reacció davant l'anunci de retallades, ha estat exagerada i fins i tot equivocada.
Ningú podrà negar el gran paper que TV3, des de la seva creació, ha realitzar per a la normalització lingüística del català, i la cohesió social i cultural d'un país. Només els enemics de la nostra nació en poden dir pestes, perquè només l'enveja i el menyspreu ho podria justificar. Però no tot s'ha fet bé a TV3. L'interès i il·lusió per crear una televisió potent i líder a casa nostra, tenint en compte la gran competència que té, sobretot arran de l'entrada en funcionament de la televisió privada, pot haver causat passes en fals i errònies que, ara en temps de vaques flaques, en patim les conseqüències.
L'excés de plantilla, sumat a l'alt nivell d'externalització de treballs a productores privades, fa que es tinguin pocs arguments per defensar el seu encert, i s'hagi de buscar la manera d'aprimar la despesa de capítol I (sous i salaris), per fer viable el projecte en temps de retallades.
No sé si TV3 ha de tenir sis canals o bé amb quatre ja en té prou. Sí que és cert que en un moment en què es retallen prestacions essencials i bàsiques, com són les sanitàries, té una clara justificació que també es busqui reduir despeses a la Corporació. Tant a Sanitat com a TV3, les retallades s'han de raonar i limitar-les al màxim possible, sense afectar els drets fonamentals de la persona, però ajustant tot allò que sigui ajustable i que ha crescut desmesuradament.
L'obsessió és un error en el qual caiem fàcilment. Aquests dies he llegit crítiques contra les retallades a TV3, que m'han semblat forassenyades i tretes a fora de context. La possible reducció de plantilla és un problema, però també ho és anar malgastant diners públics de què no es disposa, augmentant el dèficit que posa en perill el futur del nostre país.