dijous, 3 de novembre del 2011

Estratègia grega i eleccions espanyoles

Diria que al primer ministre grec li ha sortit el tret per la culata. La seva estratègia, de la que parlava ahir, no sembla que li hagi funcionat massa. Ahir tot feia pensar que volia carregar els neulers al poble grec, volent demostrar el seu esperit democràtic i participatiu, i que fossin els altres qui decidissin el futur de Grècia a la zona euro. L'oposició, però ha estat més intel·ligent, i l'ha deixat amb el cul enlaire. De fet, a hores d'ara encara no està tot decidit, però tot fa pensar que el primer ministre no se n'haurà sortit.
I al nostre país tot a punt per començar la campanya electoral que ens portarà Rajoy al capdavant del govern espanyol. Si tots els pronòstics es compleixen, a la tercera anirà la vençuda. Per dues vegades Zapatero li va aigualir la festa, però ara, amb l'experiència viscuda, tot i posar-hi una cara nova (nova com a líder), tot apunta a que Rajoy aconseguirà la victòria, fins i tot amb una àmplia majoria absoluta.
Puc entendre el desencís i la poca participació electoral, perquè jo, que sempre he votat, aquesta vegada em fa molta mandra. Ja voldria ser el dia 21, per estalviar-me tots els discursos, les promeses i les picabaralles. A més, en no haver-hi sorpresa sobre el resultat, costa trobar algun incentiu que ens emocioni. Catalunya, al meu entendre, té més a perdre que a guanyar, perquè fins ara hem anat malament amb un govern espanyol feble, però si en surt un govern fort, serà positiu per al conjunt de l'estat, però molt em temo que els catalans difícilment en traurem gaires beneficis.
Desitgem sort i bona feina a qui amb il·lusió encara aquestes eleccions generals i, malgrat tot, demanem la participació de quanta més gent millor, perquè no sigui dit que no ens interessa la política. Tenim l'opció del vot en blanc, que no deixa de ser una manera d'explicitar que no trobem a ningú que es mereixi la nostra confiança.