Avui és el dia de llegir totes les valoracions que fan els protagonistes d'ahir. Els polítics que han guanyat i els que han perdut. És el dia d'adonar-se de qui és un barrut o cregut, i qui és honest i sap reconèixer les pròpies misèries. Entenc que a ICV estiguin contents per haver triplicat el nombre de representants al Congrés. Ja sé que passar d'1 a 3 no és res de l'altre món, quan el grup majoritari té 186 diputats, o el gran perdedor s'ha quedat amb 110, però cadascú posa el llistó on creu convenient i s'anima per pair millor les penes.
També ERC s'ha felicitat pel resultat. Per fer-ho parteixen de la possibilitat de quedar fora del Congrés. Si això ho pensés CIU, ara haurien d'estar immensament contents, però CIU parteix dels 10 diputats que tenia, i ERC hauria de fer el mateix, amb els seus 3 diputats. ERC ha perdut vots, i ha aconseguit, amb penes i treballs aguantar els mateixos diputats. Potser no recorden que anys enrere n'eren uns quants més. Sí, quan els liderava algú que han fet fora, com acostuma a fer aquest partit. El que em treu de polleguera és que ara surti el seu secretari general i vulgui donar lliçons a CIU. Pujol li contestaria: Però qui s'han cregut que són aquests!
Tot plegat una falta de respecte a la ciutadania. Quan els resultats no ens agraden, menystenim la decisió dels electors, i creiem que s'han equivocat. Potser caldria reflexionar a fons i s'adonarien que aconseguir la independència de Catalunya amb 3 diputats no és la cosa més fàcil, i encara menys si s'ataca a qui ha guanyat les eleccions i té la màxima representació del país al Congrés de Madrid. I si no hi creuen... haver fet com la CUP!
Falta humilitat i bons polítics. Estem travessant el desert, en busca de temps millors i persones capaces d'adreçar el camí que se'ns ha fet costerut. El PSC ho ha entès i s'ha de posar a treballar de valent. Catalunya necessita un partit socialista fort, amb les idees clares i que defensi una política d'esquerres, catalana i oberta al món. El PSC és l'únic partit que ho pot aconseguir, però necessita fer molts canvis interns, de persones, però també d'estratègia. Ha d'analitzar a fons quins són els objectius a què vol arribar i la seva relació amb Espanya. Cal un nou lideratge i jubilar els que fins ara han conduit el partit. No pot ser que polítics com Iceta, que han fracassat estrepitosament, pretenguin continuar al capdavant del partit. Hi ha més gent a dins per renéixer i aconseguir col·locar el PSC al lloc que es mereix i que Catalunya necessita.
La ciutadania, després de votar i observar els resultats, ens agradaria veure com els nostres polítics es posen a treballar per aconseguir tot allò que els hem demanat i que ens han promès durant la campanya. Volem un pacte fiscal pel simple fet que estem farts d'injustícia fiscal. Volem decidir el nostre futur i l'hem de poder treballar entre tots. Si arribem a la conclusió que és la independència, doncs endavant, i si ens serveix una altra fórmula, també l'acceptarem. El poble és sobirà, però necessita dels polítics escaients, i no rebutjar ningú. Tots som necessaris i ningú és més bo que l'altre. Ens queda molt per aprendre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada