Hauria de parlar de la fiscalia, de Mas i de CDC, perquè avui han estat protagonistes de les notícies, però us haig de confessar que no ho seguit, i no ho he fet perquè estic fart de la politització judicial, aquesta barreja entre poders que haurien de ser independents, però que a la pràctica es confonen.
Exigir transparència és l'única cosa que ens queda, però també s'ha convertit en la cançó de l'enfadosa. Tothom en parla i ningú s'ho creu. La reacció dels polítics, i em sap greu que així sigui, sempre és la mateixa siguin uns o altres els beneficiats o perjudicats pels fets jutjats. Jutjats normalment més per la premsa i la ciutadania que per l'organisme judicial corresponent.
En precampanya electoral tot s'exagera i surt de mare. Els partits a qui les enquestes donen com a perdedors s'afanyen a trobar forats negres i causes que inculpin els proclamats com a futurs vencedors. Aquests amaguen tot el que poden perquè no es descobreixin les seves misèries. I el poble? doncs el poble a veure-les venir i callar. Anar a votar allò que els sembla millor, però sabent que al cap de quatre anys es trobaran amb la mateixa simfonia.
Estic negatiu, ho reconec, però és que em fa un mal la panxa que no l'aguanto. No sé si és per alguna cosa que he menjat i no se m'ha posat bé, o per l'estat de nervis que visc darrerament. Els nervis es posen a l'estómac i me'l deixen com una pedra.
Penso que els partits que han estat governant s'haurien de dedicar més a explicar la feina feta, que jo considero que ha estat important, però que no els ha acompanyat la fama. Em fan pensar amb no sé qui...
És molt fàcil ensorrar l'altre i molt difícil fer mèrits perquè et valorin. Això ho hauríem de saber tots. Potser només els queda la tranquil·litat de la consciència, que no és poca cosa, i la satisfacció d'haver-ho donat tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada