dijous, 4 de novembre del 2010

Arran de la visita del Papa a Barcelona

L'Església catòlica està prou arrelada a casa nostra com perquè es faci difícil actuar amb coherència en un estat definit aconfessional. Arran de la visita del Papa se'n parla a tort i a dret i veus el posicionament d'uns polítics i la crítica d'altres. No és fàcil distingir què hi ha de sentiment religiós i què de protocol d'estat. Si ens fixem amb el Papa com a cap de l'estat del Vaticà, el que ve a darrere no té res a veure amb la fe religiosa que una persona pot tenir. Entenc que des de posicions allunyades de la religiositat costi distingir una posició de l'altra, i que els nostres polítics tinguin la tendència a equivocar-se en el seu posicionament, o encara pitjor, en les justificacions.
Avui llegia que el PP criticava la no assistència del president Zapatero als actes religiosos del Papa, en la seva visita a Espanya, i en canvi ho hagués fet a la missa d'oració dels Estats Units. Caldria veure què em pensa el propi president i de quina manera explica la diferent actitud. 
No cal, però que esperem a que vingui el Papa per destapar tota aquesta polèmica. Els pobles del nostre país celebren la Festa Major el dia del Sant Patró, i un dels actes que s'acostuma a fer és la Missa del Sant, amb l'assistència dels membres de la Corporació, sigui quina sigui la seva creença religiosa.
A nivell de partit potser hi ha qui ho té més clar i no acudeix a la celebració, però a títol personal t'adones que la cosa no funciona de la mateixa manera, essent el dia del Patró, el dia de l'any en què un assisteix a la Missa. Quina és la posició més correcta? S'ha de ser coherent i si no creus no t'hi has de presentar? Actues a títol personal o en representació de la població que t'ha escollit? En aquest cas quedaria justificada la teva presència encara que no siguis creient?
Com en totes les coses és important analitzar la situació i actuar segons ens diu la raó. La crítica no la podràs estalviar, però com a mínim ningú no et podrà dir que no ets coherent, sinó que actues d'acord amb allò que creus que cal fer.