dilluns, 22 de novembre del 2010

Cara a cara

Quan semblava que es confirmava que tindríem un debat cara a cara entre les dues forces polítiques més importants en nombre de vots, ha aparegut el Consell assessor de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que ho rebutja, entenent que no estem davant d'un sistema presidencialista, sinó parlamentari, i que el país és plural i hi ha altres partits que configuren el dibuix parlamentari i fins i tot, com ha estat el cas de les dues darreres legislatures, són aquests petits partits els que han donat la presidència al partit que havia obtingut menys escons. Tots els partits petits, excepte ICV, han impugnat la decisió de realitzar el cara a cara, i ara serà la Junta Electoral Central qui decidirà si es pot fer o no.
Personalment estic a favor al cara a cara entre els dos grans partits, perquè sigui quin sigui el pacte parlamentari, un dels dos serà el nou president de la Generalitat, i quant més diàleg i discussió hi hagi, més fàcilment descobrim com pensa un i l'altre. Amb això no vull pas dir que sigui lícit o s'adeqüi amb el sistema parlamentari que tenim, sinó que és una preferència personal. Entenc que els altres partits polítics parlamentaris no hi estiguin d'acord, perquè és donar més protagonisme als dos partits grans, però també caldria decidir si és just que els partits amb representació parlamentària tinguin més oportunitats de fer-se veure que els altres partits extraparlamentaris.
Haig de confessar que ahir no vaig seguir el debat dels sis caps de llista, tret d'algun moment mentre feia zàping. És per això que no puc opinar sobre qui va guanyar, encara que CIU, i en aquest cas Mas, surt com a vencedor a totes les enquestes i això té reflex en la seva cara i en la seva expressió. A tot això, si hi afegim que les persones ens afegim als guanyadors (no ens agrada perdre), tot fa pensar que Mas guanyarà les eleccions i serà el proper president de la Generalitat.