Encara que pugui semblar que és anar contra corrent, la figura del voluntari és tan important com sovint ignorada. En el nostre dia a dia, amb alts i baixos, amb problemes per fer-nos un lloc en aquesta societat, a vegades inhòspita, i també cruel, però amb dosis de bondat i generositat, existeixen unes persones que, per principis, per educació o per opció, es mostren oberts als altres, amb tota la naturalitat, sense buscar res més a canvi que la pròpia satisfacció d’haver ajudat els altres en aquelles coses en què tenen habilitat o possibilitats.
És d’agrair la predisposició a dedicar part del temps lliure a ajudar o col·laborar amb altres persones i institucions, sense buscar-ne una retribució econòmica, ni cap reconeixement social o polític, i això, en una societat limitada, amb dificultats econòmiques, com passa ara, permet que existeixin visitadors de malalts, bombers, protecció civil... però també entitats festives, d’esbarjo, culturals... en què els seus membres actuen a canvi de gaudir de la festa i fer-la gaudir a la resta de ciutadans.
A més de l’actitud de grup, hi ha la personal, aquella que es manifesta les vint-i-quatre hores del dia, en el nostre ambient familiar, de treball i lleure. Aquella actitud despresa, sense que signifiqui un sacrifici, sinó que surt de manera espontània i natural, i que afavoreix els que comparteixen espai i temps amb nosaltres. En aquest grup de persones hi hauria els voluntaris de carrer, que en aquest mandat, i des de Serveis Socials, s’ha impulsat. Són aquelles persones observadores que detecten possibles situacions de risc al seu veïnat, ja sigui per problemes econòmics, per temes de salut o dificultats socials, i que n’informen als professionals perquè n’estiguin al corrent i procedeixin a actuar per resoldre el conflicte.
També trobem el voluntari que dedica temps a formar persones amb més dificultats d’aprenentatge i sense possibilitats econòmiques per procurar-se un professor o una acadèmia, i les persones que acudeixen a la comunitat caputxina d’Arenys a preparar i servir el dinar a persones sense recursos que han trobat en la comunitat la via per alimentar-se dia rere dia. O el voluntari que observa anomalies de la via pública i n’informa al serveis tècnics municipals perquè ho resolguin
Una societat amb persones que tinguin el perfil del voluntari que hem definit, és una societat més justa socialment i més preparada per fer front, entre tots, situacions de crisi com l’actual, en què els més vulnerables necessiten d’un cop de mà. No es tracta pas de viure com ONG’s, ni convertir-nos tots en sants de guix, sinó que es tracta d’actituds davant el dia a dia, sense deixar d’atendre les nostres obligacions laborals, les familiars, les que haguem assumit socialment, sinó viure la realitat amb un esperit de servei als altres.
La meva experiència política m’ha permès observar i conèixer persones anònimes que desenvolupen una tasca de voluntariat, a vegades sense premeditació, fruit de la casualitat i circumstàncies, però que han assumit un compromís d’ajuda, assistència, visita, companyia, que fa més fàcil la vida dels altres. Són persones que no ho proclamen als quatre vents, sinó que forma part de la rutina de la seva vida, i que ho desenvolupen per pròpia voluntat.
El voluntariat té la virtut d’engrescar les persones a seguir amb l’exemple de coneguts, i això permet crear entitats voluntàries, bàsicament per a temes socials, d’ajudar a col·lectius, sectors o poblacions amb problemes concrets, i també la creació de xarxes que aglutinen les persones que a títol individual adopten aquesta actitud. Defensar el voluntarisme no és anar contra la professionalització, sinó que cadascú hi té el seu paper. Els voluntaris són totalment compatibles amb els professionals, sempre que cadascú desenvolupi la seva tasca. Els voluntaris han d’ajudar els professionals perquè aquests puguin fer la seva feina, mai substituir-los.
Per tot això, la importància que a la nostra vila el voluntariat es mantingui viu i animi més gent a formar-ne part. Per aconseguir un Arenys més ric socialment, combatent les injustícies i el dolor de les persones vulnerables, entenent que tots formem part del mateix col·lectiu, i que la millora d’uns reverteix en tots.
Article publicat el mes d'octubre a l'Ametlla d'Arenys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada