divendres, 17 de setembre del 2010

Es trenca la coalició

El PSC ha manifestat la seva voluntat de no concórrer a les eleccions autonòmiques en coalició amb Cpc, tal com havia anat fent en les darreres ocasions. El PSC vol signar un acord polític amb Ciutadans pel canvi, per continuar treballant en tots aquells aspectes que els uneixen, sense entrar en acords electorals. La resposta de Cpc tindrà lloc aquesta setmana, després que es reuneixi la Coordinadora, o qui sap si caldrà esperar la Convenció del diumenge 2 d'octubre, a Barcelona.
La notícia ha deixat indiferent a molta gent perquè tampoc eren gaires els que havien seguit el funcionament de la coalició, el fruit que en treien uns i altres, ni els avantatges d'anar en coalició. En aquesta darrera legislatura, sobretot arran de la revisió dels objectius de Cpc i la seva conversió en Plataforma cívicosocial, la coalició perdia una mica la raó de ser. A més, Cpc ha prioritzat temes que el PSC no ha situat en el mateix nivell, i això ha fet que les diferències fossin més grans.
El gran dilema de Cpc, una vegada assolida la presidència de Maragall, ha estat la seva pròpia raó de ser, que ha comportat molt debat intern, amb força discrepància, però també ha servit per enfortir la plataforma i fer-li liderar iniciatives socials i polítiques d'abast nacional. La nostra societat necessita de moviments com Cpc, però és bo clarificar millor quins són els objectius i, a poder ser, la manera d'aconseguir-los.
Cpc té avui un debat important, que resumiria en la resolució d'una qüestió: arribar a un acord amb el PSC, o bé estendre aquest acord a altres forces polítiques amb qui ens puguem sentir units, encara que no sigui totalment, però sí en els aspectes més importants per a la població. 
El canvi en la manera de fer política, al nostre país, encara no ha tingut lloc. Des de Cpc es vol més transparència i participació de la ciutadania a la vida pública, i encara falta molt recorregut per assolir un nivell òptim. Aquests elements junt amb la voluntat ferma de defensar els drets de la nació catalana, poden ser els punts de confluència amb les forces polítiques que es presentin a les eleccions, per treballar des de l'endemà de les votacions, en pro d'un país pròsper, obert i aglutinador.