dilluns, 27 de setembre del 2010

Discurs polític III

Albert Rivera i el seu partit va irrompre al món polític català, quan aquest havia esdevingut cosa de cinc, amb una imatge trencadora perquè pretenia, precisament, trencar el bloc estàtic i acostar la gent desencisada i, per alguns, oblidada. Calia trobar un missatge atrevit que els diferenciés dels altres, per obtenir els vots dels abstencionistes i també dels votants desencantats amb la seva darrera opció.
Rivera tenia clar el missatge, però no hi havia cap programa que li permetés aguantar-se en el temps. El gran objectiu era entrar al Parlament, i el va aconseguir, després hem pogut veure com el partit feia aigües i els tres representants seguien camins diversos.
El fet de tenir paraula al Parlament, però, li ha permès fer present la llengua castellana, oblidada per la resta de forces polítiques, tot i que la realitat del nostre país ens ensenya que una bona part de catalans utilitza com a primera llengua el castellà. Li ha permès discutir totes aquelles lleis i projectes que potenciaven el català o especificitats catalanes, i si bé no ha esdevingut un fre, perquè el nombre de representants és ínfim, sí que presentat alternatives i posat en dubte projectes, i sense ells hauria estat com una bassa d'oli.
Caldrà observar quin és ara el seu missatge, sobretot després del nou enfoc del PP, que es mostra molt més bel·ligerant amb el català, davant la necessitat de posar fre a tanta empenta independentista. Ciudadanos ja no pot sorprendre'ns, i en tot cas haurà de justificar que el seu paper a dins el Parlament és necessari si es vol tenir representada tota la població catalana. De segur que hi haurà persones que dubtaran entre votar el PP, que probablement demani el vot útil, i Ciudadanos, i qui sap si no s'ho hauran de jugar també amb UPyD o la Montserrat Nebreda. De la mateixa manera que els independentistes, els espanyolistes es presentaran de manera fragmentada.