divendres, 3 de setembre del 2010

Corbacho, suma o resta

La notícia del dia, o com a mínim jo me n'he assabentat avui, és la marxa del govern de Madrid, del ministre del Treball, Celestino Corbacho, perquè es vol presentar a les eleccions autonòmiques a la llista de Montilla. Avui corria el rumor que un tercer exministre, el senyor Borrell, podria també formar part de la llista del PSC-PSOE a les eleccions d'aquesta tardor.
La pregunta que ens fem és si el fet de presentar-se Corbacho a les llistes farà augmentar el nombre de vots al PSC o serà motiu perquè hi hagi més persones desencisades i per tant es rebin menys vots. S'ha de dir que el currículum aconseguit com a ministre de Treball no ha estat massa positiu, i amb això vull ser just i posar en evidència que els temps no l'han ajudat gens. Que ningú vulgui ser més papista que el Papa, i es pensi que ell hauria evitat la gran taxa d'atur. Sigui com sigui, però, no en pot lluir, i la crítica fàcil el farà responsable, per tant no rebrà, popularment, gaires afalagaments, sinó tot el contrari.
Jo no sé si s'ho ha pensat bé, tant el ministre com Montilla, ni conec l'estratègia (algú, aquest matí, entenia perquè Castells havia decidit no presentar-se). L'entrada de Corbacho als primers llocs de la llista és un avís important per al clan catalanista del PSC, que està en hores baixes, però que es resisteix a aixecar la veu i reivindicar el seu paper dins el partit. Aquesta reorientació del PSC, si més no electoralment, els col·loca en una posició més difícil per aconseguir la centralitat necessària per liderar el govern del país. La veig una posició més propera a una bona falca per a les eleccions generals de 2012, però menys apta per governar la nostra nació.
Probablement jo estigui equivocat i resulti que els estudis que haurà fet el partit, els hagi portat a fer aquest plantejament, com a solució per implicar més simpatitzants socialistes, que es mobilitzen en les eleccions generals, però es queden a casa en les eleccions catalanes. Segurament no hi havia manera d'aconseguir mobilitzar més socialistes catalanistes, i en canvi hi hagi molt camp a córrer a l'hora d'implicar els menys motivats per a unes eleccions autonòmiques. 
L'encert o no d'aquestes decisions es podrà constatar a finals de novembre, si es confirma la data que en aquests moments es rumoreja. Coneixerem si Corbacho haurà tret les lleganyes als més mandrosos i l'hauran ajudat a donar un empenta a Montilla, a qui les estadístiques el donen com a gran perdedor. Tindrem temps per anar-ho comentant.