Aquest any encara no havia parlat de les passejades amb el meu pare, per diferents indrets d'Arenys. També ho estem fent diàriament, però fins avui no m'he atrevit a fer una caminada més llarga i, sobretot, amb fort desnivell. El pare no té la salut de l'any passat, però si mirem un parell de mesos enrere, no hauria pas estat possible fer la caminada d'avui.
Em feia gràcia anar a donar un tomb pel Bareu i veure com estaven les obres de la nova escola Sinera. Hem passat pel turó i el carrer de Santa Rita, per arribar al Bareu i enfilar-lo fins a l'escola. De fet, des de fora tot fa pensar que encara n'hi ha per temps, però els interiors estan a punt de rebre, primer el material i després els alumnes que fins ara han estudiat a l'antic edifici del Cassà.
Hem enfilat cap al Pla dels Frares per observar la vila des d'un dels millors miradors. Després d'un petit descans (el pare temia que es posés a ploure), hem baixat fins a la Riera, referència de la nostra vila.
A diferència de l'any passat, la conversa es trenca de tant en tant per demanar com va la caminada, preguntar si està cansat i vigilar on posem els peus. De totes maneres crec que durant aquests dies a Arenys, el pare ha recuperat forces i s'aguanta dret més fàcilment.
A casa, reposant, he escoltat les notícies de Catalunya Informació i m'ha cridat l'atenció la successió de baixes de militants de Reagrupament. El senyor Carretero està perdent simpatitzants que prefereixen la figura mediàtica de l'expresident blaugrana. Una vegada més es demostra les dificultats per fer fora les ànsies de protagonisme a favor del contingut del missatge, del col·lectiu, de l'objectiu. Hi ha gent que no ha entès que en política no necessitem messies, sinó treball d'equip, d'un equip compenetrat, amb les idees clares i amb ganes de treballar. Hi ha persones que es creuen superiors i obliden la modèstia dels pencaires, dels que poden fer el tomb.
Carretero s'ha equivocat moltes vegades i ara s'equivoca Laporta. Tot el que no condueixi a unir forces, només comportarà fracàs. I als catalans no ens convenen més fracassos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada