Arran de l'aprovació de la prohibició de les curses de braus a Catalunya a partir de 2012, un portaveu del PP madrileny ha manifestat, entre altres, que la sardana mata d'avorriment. L'expressió és una anècdota dins el conjunt d'atacs contra els catalans i concretament els nacionalistes catalans.
Per a ell el vot favorable a la prohibició no és fruit d'una estima dels animals, sinó per considerar la festa dels toros com la festa nacional espanyola, i aprofita el seu blog per carregar contra el nacionalisme català, titllant els nacionalistes de necis, corruptes i covards.
No m'allargaré en el seus comentaris que podeu llegir directament del seu blog, però ho aprofito per referir-me a les situacions contradictòries en què ens trobem, i en concret referides a la decisió del Parlament català sobre la festa nacional.
La majoria dels parlamentaris que varen votar a favor de la prohibició, s'afanyaven a dir que ho feien per la defensa dels animals. Era una declaració automàtica que feia dubtar de la seva sinceritat. Tot i que és lícit pensar que anar en contra dels toros és fer la punyeta als nacionalistes espanyols, voler-ho amagar és una mica ridícul. Puc pensar que hi ha moltes persones que defensen la vida digna dels animals i que consideren les curses de braus una tortura reprovable, però també entenc que una gran majoria de nacionalistes catalans veuen en primer terme el fet nacional espanyol. Personalment no veig bé les "corrides", però tampoc estic a favor dels correbous o de les carreres que es fan a Pamplona. Hauria votat a favor de la prohibició de les curses de braus, i també ho faria per prohibir els correbous, encara que siguin tradició a les terres de l'Ebre i no s'acabin amb la mort del toro. Puc entendre, doncs, que molts espanyols no entenguin la postura que va guanyar al Parlament català, i que ho vegin com una manera d'enfrontar-nos a la resta dels espanyols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada