El conseller Castells no s'està d'opinar sobre allò que pensa i creu, encara que pugui molestar les persones que els agrada amagar els defectes, allò que no funciona. En política falten homes que diguin les coses pel seu nom i no s'amaguin quan pinten bastos.
Potser és per això, i perquè coincideixo en moltes de les opinions que manifesta, que em sento molt proper a les idees del conseller. No crec que l'actitud del conseller sigui de tirar-ho tot per la borda, sinó que es tracta d'una reflexió sincera i transparent sobre el futur d'una opció política que Catalunya no pot prescindir-ne. El nostre país necessita un socialisme convençut, contundent i catalanista, que planti cara al PSOE quan es tracti de temes nacionals, sense vergonya ni timidesa.
L'alternativa de govern de CIU no pot engrescar ningú que tingui una concepció progressista i social de la nostra societat. L'opció de Mas és d'una dreta total que utilitza el nacionalisme per diferenciar-se de la dreta espanyola. La defensa dels interessos de la població menys afavorida, dels que no tenen cognoms reconeguts, no la pot fer ningú més que el partit socialista. Ni ERC és un partit d'esquerres (no sé de cap conegut afiliat a ERC que sigui de pensament d'esquerres), ni ICV (de qui també em costa trobar-hi amics d'esquerres) pot, amb el poc suport que té, donar resposta a la gran quantitat de ciutadans i ciutadanes que esperen i desitgen un govern d'esquerres.
És per això que Castells no surt del PSC, sinó que dóna un pas més cap a una posició de reflexió interna sobre el paper que està jugant el partit i les seves relacions amb el PSOE. Un PSC fort no significa un trencament amb el PSOE, sinó un marcar les pautes de treball i el paper i responsabilitat que cadascú ha d'assumir i respectar. Mentre el PSOE pensi en un PSC submís a les seves directrius, la relació no podrà funcionar, ni el PSC podrà tenir un paper decisiu a la nostra nació catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada