diumenge, 29 d’agost del 2010

Fem costat a l'Associació Catalana de Municipis

Els alcaldes estan discutint quines accions cal fer més perquè el govern de Madrid i també la Generalitat s'adonin que els problemes de finançament dels ajuntaments estan arribant a situacions crítiques. El més trist és que després d'explicar perquè hi ha tants problemes, sembla que no els preocupi i tampoc es rep el suport de la ciutadania, que carrega contra els polítics, indiscriminadament, sense conèixer o voler conèixer la realitat financera del seu ajuntament. 
Avui llegia en un fòrum escrits contra els alcaldes i regidors, demanant fer fora gran part de la plantilla municipal i deixant de fer els serveis que els ajuntaments no en tenen competència. Són declaracions molt simplistes sobre una realitat preocupant que caldrà trobar-hi solució.
És cert que les plantilles a vegades són importants, però no és menys cert que la ciutadania demana en tot moment serveis, que les altres administracions no brinden i que acaben fent els ajuntaments. Els serveis no es fan sols, sinó que requereixen de personal per dur-los a terme.
L'opció de deixar de prestar serveis no és descabellada, però s'ha de ser conscient de què significa, i coherent després amb la crítica. Les escoles bressol, per exemple, no són competència municipal, però si aquestes no existissin la ciutadania les reclamaria. L'escola reglada és competència de la Generalitat, però el manteniment dels edificis i el personal de consergeria els paga els ajuntaments. Les competències de la Riera, d'Arenys de Mar, per posar un altre exemple, són de l'Agència Catalana de l'Aigua, però el manteniment l'ha de fer l'Ajuntament, i si baixa sorra, sempre que plou, l'ha de treure l'Ajuntament, amb el cost que això suposa. 
Podríem parlar dels serveis socials que, malgrat tenir subvencions de la Generalitat, cada vegada són més les necessitats que hi ha, sobretot ara amb l'actual crisi, i això obliga els ajuntaments a posar-hi més diners propis. O bé el servei d'acollida, que diuen que afrontarà la Generalitat. El que és, fins ara, representa una despesa per als ajuntaments. Les platges no són municipals, però el seu manteniment sí que ho és, i el cost és important.
Podria anar donant exemples i potser ens adonaríem que, si bé no és descabellada, potser sí que la idea de deixar de prestar serveis no és tan fàcil d'adoptar. Seria bo que, amb la màxima transparència per part dels governants locals, la ciutadania els fes costat per aconseguir la garantia d'uns serveis que, si no els presta l'Ajuntament, difícilment ho farà cap altra administració. Com en totes les coses, cal anar junts.