El pitjor que es pot ser quan es té qualsevol tipus de responsabilitat, és ser cagadubtes. Un empresari, un cap de colla, un president de govern, un pare de família... ha de prendre contínuament decisions, i no sempre són fàcils, però el que no pot passar és tenir dubtes, manifestar-ho i reaccionar donant passes endavant i enrere. La credibilitat d'aquella persona se'n va en orris i ja mai més ningú li té confiança.
Això és el que passa des de fa molts anys amb el president del govern espanyol. Es fan manifestacions poc madurades, sense encomanar-se a ningú, i es prenen decisions de manera irreflexiva o poc clara, que poc temps després es deixen sense efecte o es prenen decisions oposades.
Tots recordarem més d'una situació ridícula del president Zapatero i el seu govern, i això fa que es desconfiï més d'ell no pas per les decisions preses i, per tant, per la línia a seguir, sinó perquè davant de qualsevol determinació t'entra el dubte de fins quan es mantindrà d'aquella manera. Quan hi haurà la rectificació.
Ara ha passat amb la paralització de les obres estatals, degut a una reducció de la inversió per frenar el dèficit públic. No era cap decisió simple o senzilla, perquè significava deixar paralitzades obres amb persones treballant i terrenys expropiats. Aturades que deixaven un paisatge fantasmagòric i desmoralitzaven els que havien confiat en elles per resoldre problemes de comunicació, bàsicament.
Es tractava doncs d'unes decisions que calia prendre amb plena consciència del que es feia i sabent les conseqüències de l'actuació. Doncs no ha passat ni mig any i ja s'ha rectificat. Ara, una colla d'aquelles obres es reiniciaran, amb la confiança que s'arribin a acabar. Si bé és cert que dóna una alegria a la gent afectada per l'aturada, no deixa de ser una mostra més del desori de can Zapatero. És cert que rectificar és cosa de savis, però no cal fer tants esforços per voler parèixer com un d'ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada