dissabte, 14 d’agost del 2010

Els dolents de la pel·lícula

Les enquestes, i jo diria que també la percepció, és que Ciudadanos no torni a obtenir grup parlamentari a les eleccions que tot fa pensar se celebraran a finals d'octubre. De fet va ser una sorpresa que ni ells mateixos s'ho creien. Un partit polític que naixia amb l'únic objectiu d'anar en contra de la resta de partits catalans, sense cap programa constructiu i amb la fòbia al català. Un partit polític que s'ha desmembrat i que simplement ha subsistit.
Personalment estic a favor que el Parlament sigui el màxim representatiu i si hi ha gent que pensa com Ciudadanos, està bé que també hi siguin presents. La llàstima, en tot cas, és que la seva presència no hagi portat valor afegit.
Avui llegia reproduïdes les declaracions del portaveu de Ciudadanos, el senyor Jordi Cañas, en què titllava de dolents el president Montilla, Carod i Joan Saura, i enemics de la llibertat i de Catalunya, perquè el govern del tripartit, segons el portaveu, només ha prohibit, sancionat i coaccionat.
M'imagino que tenen molt present les sancions per l'incompliment de la llei de retolació dels comerços, que a Arenys de Mar ha estat protagonista el seu candidat a les darreres eleccions municipals, i també deuen pensar amb la decisió del Parlament català, a favor de la prohibició de les corrides, però en aquest cas hi hauria d'afegir el senyor Mas, com a dolent, perquè els seus parlamentaris varen fer decantar la balança.
Personalment, i ja ho he dit en aquest blog, no estic a favor de les prohibicions, precisament perquè el català ha estat prohibit durant el franquisme, del meu record, i al llarg de la història centralista d'Espanya. Aquests senyors, però, confonen protegir la llengua catalana, que és la llengua feble, amb prohibir el castellà. Davant d'aquest punt de partida és impossible arribar a cap acord. Però aquests militants i simpatitzants de Ciudadanos no són pas més culpables que els respectius del PP, i aquí hi hauria molt a parlar, perquè el PP, a nivell d'Espanya, és un partit de govern i per tant amb molta responsabilitat.