Huguet, a través del seu blog, potser és el conseller que amb més força sacseja la dialèctica política i es compromet més fàcilment, amb el perill que això comporta. Vull dir que si tens la boca tancada i no expresses la teva opinió a Internet, segur que no t'equivoques ni et guanyes tants enemics.
Avui criticava Montilla perquè considera que s'atribueix la feina feta del govern com si es tractés del treball d'un sol partit, el socialista, i no tingués en compte la contribució dels altres partits del govern que, com és lògic, dóna més importància a ERC.
Aquí radica la dificultat de fer campanya electoral després d'haver estat governant amb un pacte a tres. CIU, per exemple, ho té molt fàcil ja que només ha de buscar els disbarats del tripartit i les pixades fora de test del PP, per proclamar que són la millor opció de govern, oblidant que els catalans encara recordem els darrers anys de Pujol, més pels seus companys que pel president mateix.
Però els tres partits que han governat, quan es tracta de fer campanya per al seu propi partit, ho tenen més difícil, perquè han d'explicar allò que han aconseguit, malgrat els altres, sense ensenyar massa les vergonyes, per si es presenta una altra ocasió i cal tornar a pactar.
Considero que la seva campanya serà complicada, a no ser que tinguin l'atreviment de dir clarament quina era la posició de cada partit davant de qualsevol decisió a prendre. Jo penso que seria el més honrat, sense necessitat d'estripar res, sinó tan sols explicar les diferents maneres d'entendre la política i la gestió. Els ciutadans agrairíem que fos d'aquesta manera, el més transparent possible, per mantenir la confiança amb els polítics i que ens ajudi a prendre la decisió.
Tinc ganes de mirar com ho fan, perquè sempre aprens dels altres: allò que has de fer i també allò que no has de fer mai. La vida dóna mil voltes i no saps amb què et trobaràs quan menys t'ho esperis, o sí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada