Aquest matí ens hem assabentat de la mort de la nostra estimada Pilar, un final que tots coneixíem proper, però qui més qui menys tractava d'imaginar que la Pilar se'n sortia, tal com ella sabia fer davant de qualsevol dificultat presentada. La crua realitat s'ha imposat i amb dolor profund l'hem acceptat.
Dies com avui desitjaria tenir la inspiració suficient, i també els recursos literaris, per poder expressar tots els meus sentiments, de dolor i impotència, però també de ràbia, i ser capaç de vomitar tot allò que he guardat a dins, que compartíem en silenci amb la Pilar.
De la Pilar se'n podria escriure un llibre i l'hauríem d'escriure com si es tractés d'un trencaclosques, per aconseguir tota la informació dels diferents àmbits i territoris trepitjats. No seria una tasca fàcil, però de ben segur que seria útil.
De gran intel·ligència i un fort caràcter, en podies esperar l'actitud més afable i conciliadora. Era una persona justa que detestava la injustícia, la que havia sofert i la que patien els seus amics i coneguts. Amb la Pilar aprenies, perquè aportava valor i coneixement on participava. Era activa, contundent, però amb una gran capacitat per saber escoltar. Honesta, i estimada per les persones de cor senzill, però rival a batre per les ments egoistes, prepotents i falses.
La seva opció de vida la va portar al límit, però amb la fortalesa de saber que estava en el camí correcte i acompanyada de les persones que l'estimaven i estimava, l'Anna i la Bruna a primera fila.
Vaig tenir la sort de compartir espai i temps amb la Pilar, a qui difícilment acabaves de conèixer mai, però que t'hi entenies amb una sola mirada, sense necessitat de parlar. La Pilar assessorava les entitats que li ho demanaven, i era sol·licitada d'arreu per anar a fer xerrades i conferències, però no tenia cap problema d'acceptar que li calia aprendre, i volia.
La Pilar havia posat el pavelló ben alt perquè era una bona dissenyadora de la feina, que la convertia aparentment en simple. L'enveja fa estralls i la Pilar ho va palpar, com també el caminar dels crancs, la qual cosa li preocupava, ens preocupava. Amb la Pilar tenia una gran companya de feina que ara he perdut. No em calia endur els problemes a casa, perquè els podíem discutir plegats.
Pilar, si em pots llegir des d'on siguis, disculpa la pobresa de la meva prosa, i accepta la meva gratitud per haver-te conegut. Encara em costa de creure que no et trobaré dilluns a la feina, i em serà difícil acceptar que no hi tornaràs. Gràcies Pilar i a reveure!
Dies com avui desitjaria tenir la inspiració suficient, i també els recursos literaris, per poder expressar tots els meus sentiments, de dolor i impotència, però també de ràbia, i ser capaç de vomitar tot allò que he guardat a dins, que compartíem en silenci amb la Pilar.
De la Pilar se'n podria escriure un llibre i l'hauríem d'escriure com si es tractés d'un trencaclosques, per aconseguir tota la informació dels diferents àmbits i territoris trepitjats. No seria una tasca fàcil, però de ben segur que seria útil.
De gran intel·ligència i un fort caràcter, en podies esperar l'actitud més afable i conciliadora. Era una persona justa que detestava la injustícia, la que havia sofert i la que patien els seus amics i coneguts. Amb la Pilar aprenies, perquè aportava valor i coneixement on participava. Era activa, contundent, però amb una gran capacitat per saber escoltar. Honesta, i estimada per les persones de cor senzill, però rival a batre per les ments egoistes, prepotents i falses.
La seva opció de vida la va portar al límit, però amb la fortalesa de saber que estava en el camí correcte i acompanyada de les persones que l'estimaven i estimava, l'Anna i la Bruna a primera fila.
Vaig tenir la sort de compartir espai i temps amb la Pilar, a qui difícilment acabaves de conèixer mai, però que t'hi entenies amb una sola mirada, sense necessitat de parlar. La Pilar assessorava les entitats que li ho demanaven, i era sol·licitada d'arreu per anar a fer xerrades i conferències, però no tenia cap problema d'acceptar que li calia aprendre, i volia.
La Pilar havia posat el pavelló ben alt perquè era una bona dissenyadora de la feina, que la convertia aparentment en simple. L'enveja fa estralls i la Pilar ho va palpar, com també el caminar dels crancs, la qual cosa li preocupava, ens preocupava. Amb la Pilar tenia una gran companya de feina que ara he perdut. No em calia endur els problemes a casa, perquè els podíem discutir plegats.
Pilar, si em pots llegir des d'on siguis, disculpa la pobresa de la meva prosa, i accepta la meva gratitud per haver-te conegut. Encara em costa de creure que no et trobaré dilluns a la feina, i em serà difícil acceptar que no hi tornaràs. Gràcies Pilar i a reveure!
1 comentari:
Ens vàrem conèixer en un curs del nostre Col.legi sobre Participació Ciutadana. Vaig llegir la noticia al Punt. Ho he sentit molt. Trasmet el meu còndol a totes les persones properes a ella
Publica un comentari a l'entrada